El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca,

Germán Llorca

Llorenç Soler i la diàspora alcoiana

En ocasions, resulta increïble la quantitat de persones que tenen una relació més o menys remota amb Alcoi. Això m’ha fet pensar més d’una volta que …

En ocasions, resulta increïble la quantitat de persones que tenen una relació més o menys remota amb Alcoi. Això m’ha fet pensar més d’una volta que després de les diàspores gallega i basca, segurament, l’alcoiana és la més gran. I resulta impactant, en eixe sentit, haver descobert la biografia del documentalista i cineasta valencià Llorenç Soler.

Llorenç Soler naixia l’any 1936 a València. La connexió amb Alcoi ve de la mà de son pare, un industrial d’ací que s’havia assentat a la capital del Túria i que deuria emigrar cap allà abans de la Guerra Civil. És per això, que la vida de Llorenç Soler comença a València. Després seguiria durant molts anys a Barcelona i continua en 2018, com ell diu, en el seu “exili personal” al poble de Calatañazor, província de Sòria.

La història de Llorenç Soler és la història de la de molts creatius i gent inconformista  de la postguerra espanyola. I és justament eixe recorregut personal el que acabem de conéixer la setmana passada, de la mà del documental que ha produït el Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València i que s’estrenava dimecres a la Filmoteca Valenciana.

“Contra el NO-DO: Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedat”, és un biopic dirigit per Albert Montón que ens acosta a l’obra de Soler, però també a la seua persona. Es tracta d’un text audiovisual ben fet, que presenta de forma exhaustiva les claus per a entendre una de les figures del panorama audiovisual espanyol més singulars dels segles XX i XXI.

Els treballs de Llorenç Soler van mostrar durant anys tot allò que el NO-DO i la maquinària propagandista del règim feixista de Franco amagava: el drama de la immigració interna, als desposseïts i als oblidats, a totes aquelles persones que no formaven part de la “versió oficial” d’una dictadura autoritària i repressora. Són peces que conten l’altra versió del Franquisme i que estaven produïdes i distribuïdes en la clandestinitat.

Llorenç Soler és un cineasta autodidacta, que ha donat i dóna veu als qui no la tenen. Mestre d’alguns dels primers professionals de la TV3. Realitzador de pel·lícules, també als circuits oficials quan s’havia acabat el franquisme. Escriptor, poeta i pintor, és una figura única a qui s’ha de conéixer i, necessàriament, admirar.

Ja l’any 2012, la Universitat de València li retia homenatge amb la publicació del llibre col·lectiu: “La mirada comprometida: Llorenç Soler”, publicat a Biblioteca Nueva (Madrid).

I m’agradaria que l’article d’esta setmana fóra una invitació a la curiositat dels lectors per saber i descobrir més sobre un autor, com deia a l’inici, que forma part d’un diàspora de l’alcoiania, tan extensa i llunyana com sorprenent.

Germán Llorca