El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Francesc Jover,

Francesc Jover

Malintencionada memòria històrica

No podia creure-m’ho. L'altre dia, en fer una lleugera mirada als periòdics que veig habitualment em vaig assabentar el perquè el general. Franco va …

No podia creure-m’ho. L'altre dia, en fer una lleugera mirada als periòdics que veig habitualment em vaig assabentar el perquè el general. Franco va guanyar la guerra d’Espanya (1936-1939). Jo, que per suposat no sóc cap entès en guerres, creia que l’haver guanyat aquella guerra (com  les altres) fou per haver tingut més soldats, més i millors armes, una bona estratègia militar, etc. Quan dos es barallen sempre he vist que guanya el més fort i el més ben preparat, això és de sentit comú. A no ser que algú dels dos rebutge l’ètica pegant colps baixos. Ple de curiositat vaig començar a llegir la noticia per veure si després de més de 80 anys descobria un raonament mínimament intel·ligible i aclaridor. No; en aquest cas no el vaig trobar. A més, encara que no sóc cap expert analitzant escrits –i potser per això– no hi vaig veure en l’argumentació del text un fil conductor lògic que em portara a un dubte reflexiu. És més, en adonar-me que l’autor era Jorge Fernández Diaz, i que no fa molt de temps havia sigut ministre de no se quina cartera, la perplexitat fou doble. Jo creia que arribar a ser ministre d’un govern era necessària una talla de trellat més alta. L’altitud intel·lectual que deixa veure aquesta persona –sempre segons el meu parer– ben be podria ser superat per la beneïda “Milagret la Colorà”, la sagristana que fou del Raval del meu poble quant era jove.

He fet aquesta introducció per dir-vos tot seguit que l’interrogant que obri el senyor Fernández de perquè va guanyar Franco la Guerra Civil, la contesta sense cap ironia dient que fou per la intervenció de la Mare de Déu. Això si; no diu quina. Continua parlant que el colp d’Estat estava cridat al fracàs, perquè la República “ controlaba el poder  económico,  el industrial  y  también  tenía el  apoyo de la  Unión  Soviética”. Però van haver-hi altres raons que van ser molt més precises: una "influencia  extraordinaria  y sobrenatural" a favor del general colpista. La qual cosa sembla suficientment clar que fou la intervenció divina la que feu que  Franco fos el guanyador d’aquella contesa.

Innocentment vaig pensar que a continuació mencionaria la declaració col·lectiva que el bisbes espanyols feren a la societat i aprofitaria donar el seu suport a la mediació dels prelats el 1937 entre Déu, sa Mare i el general  Franco. Per a mi havia d’haver fet una valoració positiva i donar-los les merescudes gràcies. Desprès vaig pensar que possiblement no ho feu perquè el mèrit d’aquella acció mediadora que feu la jerarquia espanyola s’atribueix també a  Franco que és qui ho va demanar al cardenal Gomà. Així que tot anava quadrant-me. Però també em va semblar un buit no mencionar la intervenció de cap sant en la difícil tasca, la qual cosa queda més que comprovat que solament foren Déu, amb tot el seu immens poder, i sa Mare els que s’ocuparen –amb èxit– del tema.

Ara em sorgix un dubte; si el mèrit d’haver guanyat la guerra és tota del Nostre Senyor i de la Mare de Déu, i no de  Franco, ¿on queda el prestigi militar que li atribuïen amb allò de “ Caudillo por la Gracia de Diós” i segons ens deien a l’escola i a totes i cada una de les monedes? Açò no m’acabava de quadrar perquè qualsevol persona, encara que fora més baixet d’estatura i sense el grau de general, haguera guanyat aquella guerra o altra més difícil amb la col·laboració imponent de  l’ajuda divina. Definitivament no està quadrant-me res.

Em sembla que açò és un tema suficientment seriós per tractar-lo amb tanta frivolitat i superficialitat. Ara que la societat està molt més sensibilitzada en recuperar la memòria històrica i democràtica, de conèixer i investigar del que realment va passar, ¿no seran les revelacions  de l’ex ministre de Rajoy un intent malintencionat de confondre el veïnat?

Convidem a tots fer un seguiment per les xarxes de la repercussió del que ha dit Fernández Diaz per veure si l’Església o algun creient pot confirmar-ho. Perquè la cosa em sembla greu. ¿Pot el Nostre Senyor Déu posar-se a favor d’un bàndol i ajudar a fer una il·legalitat destruint una república decidida a les urnes? ¿Què diran els historiadors, sobre les declaracions d’aquest senyor? ¿Tindran suficient base científica?