El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Francesc Jover,

Francesc Jover

Memòria Històrica 2ª

Continuem reflexionant sobre el període fosc dels anys 30. Ho fem de manera molt esquemàtica i solament dels moments que creem claus en la història. …

Continuem reflexionant sobre el període fosc dels anys 30. Ho fem de manera molt esquemàtica i solament dels moments que creem claus en la història. Desprès, cadascú ha de fer les seves ampliacions amb la gran quantitat de bibliografia que tenim a l'abast d'aquella època. És important descobrir personalment la part més objectiva de la història, sobretot quan han hagut moltes víctimes i s'han estigmatitzat exageradament de manera molt interessada certs esdeveniments.

Caldrà rellegir els fets d’aquesta època que per raons obvies potser van estar manipulats, distorsionats o pretesament oblidats. L'esquema social i polític que van imposar a partir de 1939 fou dirigida segons el meu parer en dos vessants:

1er Començar de zero com si res no hagués passat durant els anys 30, però desmuntant peça a peça, des de l'aparell militar-feixista, tots aquelles propostes de societat nova que havia obert el règim republicà.

2on Culpabilitzar, represaliar i depurar totes i tots els que defensaren la legalitat, constitucional i republicana de l'atac que va patir aquell règim per la rebel·lió militar d'una part d'alts militars. Més avant insistirem en aquestes dues vessants. Ara continuem en el pas de la Monarquia a la República.

La pressió del moviment obrer i especialment el desgast de la Monarquia va fer nàixer un moviment republicà amb suficient força d'obrir camins nous de llibertat en concomitància a l'època que es vivia.

Com déiem, la dictadura acabava en gener de 1930. Però l'esperit republicà creixia i uns mesos després, l’agost de 1930, es va constituir a Euskadi un pacte republicà, el Pacte de San Sebastian. Un pacte entre partits que fou signat per tot un ventall de grups polítics de caràcter transversal disposats a mamprendre noves polítiques. Recordem l’insurrecció militar de Jaca eixe mateix any contra la república.

Anaven donant-se passos cap a la democràcia. Dos mesos abans del Pacte de San Sebastian s'autoritza fer ús de les banderes regionals històriques i les llengües no castellanes que havien estat prohibides.

El procés municipal de Cocentaina evoluciona més o menys de la següent manera. El 27 de febrer de 1930, hi hagué una sessió d'Ajuntament on es constitueix una Comissió Gestora provisional presidida per Francisco Sanz Ivars; amb Francisco Reig Rodes, Juan Insa Mullor i Juan Mollà Moltó, com a primer, segon i tercer tinent d'alcalde.

El 23 d'abril de 1930, la Comissió Gestora cita una sessió on es dona lectura a un telegrama que literalment diu: «Gobernador Civil a Alcalde.- El Exmmo. Sr. Ministro de la Gobernación, en telegrama de ayer me dice lo siguiente: En uso facultativo reconoce gobierno artículo 18 Real Decreto 15 febrero último. S. M. El Rey ha nombrado alcalde de Ajuntamiento de Cocentaina a Eduardo Llorens Reig».

L'associació sindical el «Despertar» de Cocentaina demanarà clemència pels condemnats de Jaca.

El rei encarrega el 15 de febrer de 1931 a l’almirall Juan Bautista Aznar (1860-1933) formar un nou govern de concentració monàrquica. Un govern que va ser l'encarregat de fer la transició cap un Estat de Dret. Tot seguit es convoquen eleccions municipals en contes de fer-ho al Congrés, com si volgueren donar un caràcter plebiscitari. Dir també que aquests tipus d'eleccions sempre havia sigut camp de maniobra del caciquisme local.

   Suprimiren l’Assemblea Nacional Consultiva, aparell important de la dictadura. Proclamaren una amnistia, rehabilitant diferents professors universitaris com Fernando de los Rios, Ortega i Gaset, Jimenez de Asúa, etc. Açò va obrir tot un clam d'il·lusió i d'esperança per a les classes mitges i baixes com mai no l'havia hagut.

Tornant a l’Ajuntament de Cocentaina, el 15-3-31 un acta del plenari deixa mitjanament reflectida la nova situació municipal. Adonem-nos que és una sessió a menys d'un mes de  les eleccions del 12 d'abril on encara estan fent una referència molt superficial a eleccions. Solament s'especifica que hi haurien 16 regidors.

La sessió municipal més important i aclaridora a Cocentaina és del 25 de març de 1931, darrera sessió abans de les eleccions municipals d’abril de 1931. Els assistents son l’Alcalde, Eduardo Llorens Reig, i tres membres més que formaven la Comissió Gestora. En aquesta sessió es dona compte de la convocatòria d’eleccions per un Reial Decret del Consell de Ministres, que havia estat publicat a «La Gazeta» el 18 de març, solament 25 dies abans de les eleccions.

S’especifica a més, que són eleccions per renovar totalment els Ajuntaments, i que estan sotmeses a la llei de 08/08/1907 i al cens electoral de 1930. També es dona compte en aquesta sessió del Decret del Consell de Ministres «restableciendo las garantias», publicat a «La Gazeta» el 22-3-31. Sens dubte tot estava fent-se molt de presa i sembla prou clar que estan tots decidits a sotmetre's democràticament a les urnes.

Ho deixem ací per continuar parlant de la campanya electoral.