El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Memòria Històrica 4ª

Contra tot pronòstic, inclosos els propis republicans que mai no esperaven un triomf tan espectacular, les eleccions van ser guanyades per la coalici…

Contra tot pronòstic, inclosos els propis republicans que mai no esperaven un triomf tan espectacular, les eleccions van ser guanyades per la coalició republicana-socialista. Els dies següents tota la premsa posaven en primera pàgina el triomf republicà, uns destacant-ho més que altres. Mentre la premsa convencional i la dels òrgans de partits monàrquics no demostraven cap entusiasme; la premsa republicana i socialista expandia satisfacció i alegria. Tots els partits guanyadors ressaltaven a primera pàgina l’adveniment del nou règim i la derrota de la Monarquia. Les imatges de premsa adjuntes ens ho poden dir.

El dia 14 fou la proclamació oficial de la República i el rei, ja sense corona, abandonava el país acompanyat per la «cavallerositat del govern provisional republicà».

Pels anys 60 em contava un company de treball que era de Xàtiva i vivia a València, que el diumenge per la nit, quan tornava cap a casa de votar en el seu poble i passar per Montortal, poble de la Ribera, va veure per primera vegada la bandera republicana penjada a un Ajuntament. M’ho contava repetides voltes molt emocionat.

En Alcoi, el dia 14 per la vesprada, va anar aplegant-se tota classe de gent a la «bandeja» que en poc de temps va quedar plena de gom a gom. Algú, o alguns, entraren al Saló de Plens agafaren el quadre del rei que presidia el lloc, i el llançaren pel balcó a la plaça. Un fet que demostra el entusiasme incontrolat del moment. Si mirem la premsa d’aquells dies, fou una autèntica borratxera.

Fet l’escrutini, Alcoi va traure 5.821 vots republicans contra 1.775 monàrquics (segons Rafael Hernández). El triomf republicà fou total. Alcoi pertanyien 31 regidors i els republicans-socialistes en va traure 19, la totalitat de la llista presentada. Els 12 restants foren aportats, conforme la llei electoral per la candidatura monàrquica. Tots els districtes d’Alcoi, inclòs on vivia la classe benestant, guanyaren els republicans. A Madrid, el mateix Gil Robles va quedar sorprés al guanyar els republicans al barri de Salamanca.

A Cocentaina, no puc donar la xifra exacta per desconéixer l’afiliació d’algun regidor. Però puc afirmar que la coalició republicana-socialista tragueren com a mínim 10 regidors dels 16 que pertanyien a Cocentaina (7 socialistes i 3 republicans). Els altres 6 eren de la Dreta Regionalista Autònoma o monàrquics.

Tot seguit es nombrada una Comissió Gestora formada per: Alberto Moltó Brotons, Luis Deltell Hernandez, José Pascual Vilanova (Canuto) i Bautista Ivorra Agulló, encarregada de constituir el nou ajuntament republicà. Dels quatre, solament José Pascual havia format part de la corporació anterior. Els altres tres eren nous electes, dos socialistes i un republicà. Un dels membres de la Gestora, Alberto Moltó, seria elegit alcalde; convertint-se en un dels pocs alcaldes socialistes de la província d’Alacant que no arribaren a mitja dotzena.

El consell municipal es va formar el 5 de juny del qual tenim la llista amb noms i cognoms a més de la quantitat de vots que va traure cadascú. Les llistes aleshores eren obertes i cada elector votava el candidat que volia. Dir també que el vot solament era masculí i per a majors de 25 anys; fou desprès la República, en el període constituent, qui donaria el vot a la dona.

Els tres candidats que més vots van traure van ser tres: Salvador Falcó Margarit, Francisco Gosalbez i Luis Deltell, amb 305 vots cadascú; el que menys 229. Per establir el nou Ajuntament es reuniren els regidors electes designant president de la mesa a Falcó Margarit, els quals elegiren alcalde i tinents d’alcalde. De Salvador Falcó no he entés be de quin partit era; tot i que amb tota seguretat era d’un partit conservador. Potser que el fet de presidir la sessió es tractava de ser el regidor electe de més edat.

De qualsevol manera, es va fer l’elecció d’alcalde sense l’assistència de Francisco Gosalbez Botí i Vicente Jordà Albors, que s’excusaren. Un era del PSOE i l’altre republicà independent. Per vot secret i unànime de catorze vots, fou elegit alcalde, Alberto Moltó Brotons. A continuació, pel mateix sistema i amb catorze vots cadascú, elegiren el 1er, 2on i 3er tinents d’alcalde, Salvador Falcó Margarit, Vicente Ferrer Montava i Vicente Jordà Albors respectivament (llibre de sessions de 5-6-31).

Pel vot unànime i per l’heterogeneïtat ideològica dels membres, sembla molt probable que va haver-hi una prèvia negociació i pacte per governar l’Ajuntament de Cocentaina de manera republicana, moderada i nova. Aparentment no es veu cap discrepància. Tots els membres electes eren nous en el govern local, excepte Alberto Moltó que fou alcalde uns mesos durant Primo de Rivera.

A nivell de l’Estat es va constituir un govern provisional amb Niceto Alcalà-Zamora, del Partit Liberal Republicà, com a President d’una República, burgesa i lliberal. Van ser convocades eleccions a Corts per al 3 de juny, on es va repetir el triomf republicà de centre esquerra. Tot estava per fer i sembla que volien fer-ho de pressa. Destacar la Constitució amb un contingut capdavanter que fou aprovada pel desembre del mateix any. A través d'un preàmbul, deu títols i unes disposicions transitòries, podem adonar-nos que era una Constitució molt atrevida que podria equilibrar millor la societat de manera pacífica i democràtica. Així i tot, des del 14 d’abril fins l’aprovació de la Constitució per desembre, els governs estatal, regional i local, van haver d’afrontar diferents exigències del poble sobre temes que encara no s’havien aprovat.

Les ànsies de llibertat i les necessitats de la societat anaven més de presa que el govern i això creava conflictivitat social. L’aconfessionalitat de l’Estat; la igualtat de sexe; el matrimoni civil, el divorci, la despenalització de l’adulteri, etc. mai no ho van admetre l'Església, els creients, ni els partits conservadors. Unes propostes que no obligaven a ningú seguir-les i que la societat de hui les té super assumides, en aquell moment es van utilitzar com a arma política contra la República. Tema que anirem parlant pròximament.