El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Francesc Jover,

Francesc Jover

Memòria Històrica i Democràtica (1ª)

És un goig veure dia a dia nàixer i consolidar-se entitats civils memorialistes amb una activitat decidida a recuperar la nostra història. També des …

És un goig veure dia a dia nàixer i consolidar-se entitats civils memorialistes amb una activitat decidida a recuperar la nostra història. També des de l'Administració es creen organismes i partides pressupostàries per posar en valor i facilitar aquesta activitat.

He de manifestar la nostra satisfacció, i volem celebrar-ho encetant una serie d'articles més o menys estructurats que anirem publicant en aquest marc mediàtic. Opinions suggerents provocadors que farem a través d'aquestes pinzellades històriques que no tindran altra missió que convidar a profunditzar en el tema.

Serà convenient recordar molts punts bàsics d’aquella època: la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra, on hi hagueren grans il·lusions junt a grans drames. Farem un repàs a les diferents accions i reaccions socials per intentar entendre millor aquelles tragèdies i esperances.

Per fer això haurem de separar aquelles tres etapes bàsiques que hem dit: República, Guerra Civil i postguerra, perquè no pot entendre's el conjunt si no les analitzem les tres per separat. Permeteu-me fer uns comentaris dels successos anteriors que precediren les citades tragèdies i esperances.

Començarem donant la nostra versió històrica de les primeres dècades del segle XX. Jo crec que el segle XIX no es va acabar fins a finals de la dictadura de Primo de Rivera, el 1929, quan gran part de la societat va dir prou a l'antic sistema de polítiques corruptes i tercermundistes.

La darrera de les guerres colonials en Africa fou l'espoleta final que accelerà la caiguda del vell règim, tot i que encara va poder resistir quasi vint anys més. Les classes benestants que podien pagar una quota no anaven a la guerra, per la qual cosa l’exercit es mantenia amb soldats de la classe treballadora que molts d’ells eren reservistes, casats i en fills.

Recordeu la famosa Setmana Tràgica de Barcelona on hi hagué a més una dura repressió amb afusellaments i presó als que protestaren. El moviment obrer es sentia impotent per la dura repressió, i això el va fer agafar consciència de la discriminació que patia i dels privilegis que hi havien en altres sectors de la societat. Aleshores començà a organitzar-se solidàriament en organitzacions de classe.

La corrupció, el caciquisme, el pacte d’alternança de poder entre lliberals i conservadors, el desprestigi de la monarquia, l'incipient moviment obrer principalment dirigit per la CNT, etc., va desembocar el 1923 en una dictadura militar del general Primo de Rivera acceptada per la monarquia i per les forces vives.

Durant la dictadura es van fomentar les obres públiques. D’aquella època son els diferents ponts que hi han per tot arreu del Comtat i l'Alcoià sobre rius i barrancs que va suposar un estímul a l’economia i al treball de la gent. Els Grups Escolars de carreus d'Alcoi i Cocentaina són d'aquella època. Es feren voreres i canaleres a molts pobles; feren molts albellons als carrers per l’aigua pluvial i residual. Es feu l'eixanca de la Penyeta Blanca a Cocentaina que desviava les avingudes d’aigua de pluja de la serra del Castell que feien malbé alguns carrers i cases.

Però, durant la dictadura estigueren prohibits tots els partits, el mateix que sindicats. Solament l'UP (Unitat Popular) qui donava suport a la dictadura militar, estava permesa. Tanmateix, alguns polítics del PSOE foren subtilment i extraoficialment tolerats i arribaren a formar part d'òrgans de poder. A la mort de Pablo Iglesias, "el Abuelo" el 1925, es feren manifestacions de dol oficials (o semioficials) i consentiren posar el nom de Pablo Iglesias a alguns carrers.

Això si, la CNT estava absolutament prohibida i les activitats del moviment obrer passaren a la clandestinitat més absoluta. D’aquella etapa, és la primera dona regidora de l’ajuntament de Cocentaina (acta de 21/09/1927) on és nomenada pel governador Dolores Rodríguez Llopis, mestra d'escola.

Uns militars de baixa graduació es rebel·laren a Jaca contra la dictadura i foren afusellats o empresonats.

 Malgrat les prohibicions de l'activitat sindical i política, anava creixent el republicanisme entre la classe petit burgesa i especialment en les classes més desfavorides. Cal destacar principalment d'aquella època el desprestigi de la monarquia per la complicitat en privilegis i corrupteles estructurals. Mentre la majoria de població era analfabeta i malvivia miserablement. Damunt, l’any 1926 hi havien comptabilitzats prou més de 30.000 morts i desapareguts a la guerra d’Àfrica. La monarquia va arribar a estar en el més baix nivell que mai havia estat.

D'aquella època és aquella frase que se li atribuïx a Ramon del Valle-Inclan: "No volem al Borbó per ser rei, si no perquè és un lladre" D'aquella època és també la cançoneta que sonava a les tavernes i, especialment, a les filades en música de dansà. "Alfonso si vols corona,/ fes-te'n una de baladre,/ que la corona d'Espanya,/ no s'ha fet pa ningun lladre".