El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Lídia Vila Vaello,

Lídia Vila Vaello

Més enllà de la histèria: noves consciències ciutadanes

“Les escoles de tot el país ja haurien d'estar tancades”. Aquest és un dels extrems que he llegit aquests dies a les xarxes arran dels primers efectes del Coronavirus a l'Estat espanyol. Màscares esgotades a les farmàcies i població abastint els seus frigorífics a pocs quilòmetres de casa.

Aquesta histèria col·lectiva troba a Internet el seu element catalitzador preferit. I poc importa si alguns mitjans, a banda de donar la notícia i seguir l'actualitat com toca, aporten també dades tranquil·litzadores per a relativitzar l'impacte i assossegar els ànims. El cas és que, en termes generals, ens va la marxa. I no ho negarem, algun meme graciós també es deixa caure en el moment menys pensat.

Aquesta breu introducció, lluny de voler convertir-se en un 'clickbait' de manual, només pretén mostrar-nos altra cara de la situació actual, una realitat alternativa a la descrita anteriorment i que, així ho crec, ens dóna una miqueta d'esperança en aquesta raça humana a la qual, de vegades, no voldríem pertànyer.  Entre tants episodis de psicosi i alarmisme, noves consciències ciutadanes van obrint-se pas i traspassen les pantalles per a ocupar el carrer i les agendes socials.

La setmana passada, dos exemples diferents però germans van resultar ser un bon bàlsam en aquest sentit. La consciència ciutadana pel canvi climàtic i la necessitat de nous models de producció i consum es va colar en l'agenda social d'aquesta ciutat on no ho havia fet abans i quasi sense adonar-nos-en.

El primer dels exemples es va produir divendres passat, 21 de febrer, mentre les escoles de la ciutat d'Alcoi celebraven el seu Carnestoltes. Carrer Isabel la Catòlica avall desfilava la serp acolorida que van formar els alumnes de l'Horta Major, Tomàs Llàcer i Andreu Sempere en una comitiva encapçalada per una pancarta que ja anunciava que aquest Carnestoltes 2020 anava dedicat al canvi climàtic. Proclames ecologistes dels joves i missatges que convidaven a millorar les nostres pràctiques pel que fa al reciclatge de residus. Una cosa molt semblant ocorria al Carnestoltes del col·legi Les Esclaves, on els més menuts es van disfressar de l'astre sol per acompanyar una mestra que resultava ser una placa solar. Per la meua banda, només tinc clar el record d'una de les meues disfresses quan era menuda, de tortuga ninja, que tot i ser verda poc tenia a vore amb l'ecologisme.

El segon exemple va ocupar un espai ben distint. En aquesta ocasió el clam contra el canvi climàtic es va llançar des de l'escenari del Teatre Calderón per part de la Corporació Musical Primitiva. En el seu tradicional concert de temporada, l'agrupació alcoiana va escollir una temàtica ben particular per a una activitat musical d'aquest tipus. Sota el títol 'Mayday' (senyal internacional per demanar auxili) i amb un repertori format per peces de Franco Cesarini ('Fanfàrria Alpina'), Jim Curnow ('El càntic de les criatures') o Philip Sparke ('The Seasons'), la Primitiva va remoure les consciències de la sala amb un guió ben elaborat per Àngel Lluís Ferrando alertant sobre l'escalfament global i les conseqüències que ja s'estan patint arreu del món.

Dos exemples diferents però iguals, en els quals la conscienciació ciutadana lluny de limitar-se a la viralitat de les xarxes ha tocat terra, s'ha fet visible i camina entre nosaltres. Dos exemples que obrin la porta a un alarmisme conseqüent, reflexiu i amb voluntat transformadora. Les xarxes, és cert, han amplificat el missatge, però les persones l'hem captat i aquesta qüestió mediambiental ja inunda espais socials i culturals on fins fa poc tot açò no arribava. Sense màscares d'un sòl ús, haurem de jugar-nos-la i apostar a joventut i cultura.