El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Més i més eleccions

Ja ho explicava bé un “tuit” que vaig llegir fa ja temps: mai haguera imaginat que l’apocalipsi seria tant lent i avorrit. Tan desesperadament lent, afegiria jo. No és que jo desitge que el món s’acabe; al contrari. És més que tinc la sensació que no arribem a entendre totes les coses que de veritat importen i sobre les que no estem discutint.

Tenim per davant un any electoral intens. A les locals, autonòmiques i europees cal sumar-los ara les eleccions nacionals. Dóna abranor només de pensar-ho i no és, precisament, perquè coincidisquen amb la Glòria Infantil. Dóna abranor imaginar-se vindre de cara el riu d’exabruptes, insults i desqualificacions que ens espera; en un panorama ple de baralles de poder, traïcions i atacs de dignitat entre els candidats.

Discutir no és fàcil. Construir és encara més difícil. I sempre queda la pregunta de quina utilitat tenen unes eleccions. No és eixa la sensació que queda? No és la sensació de no tindre clar quina importància té votar? L’electorat estem farts de la política i pense que és perquè el món dóna molts símptomes que la política no val de res... o de molt poc, que a efectes pràctics és dir el mateix.

El problema dels sistemes democràtics com el nostre és que no són representatius de veritat. És a dir, no són representatius de la voluntat de les persones. D’un costat, hi ha molt polític (sense distingir-lo ideològicament) que fa de l’exercici de la professió política un exercici en realitat de projecció “d’ell mateixa”. Són tots els il·luminats, profetes, màrtirs, sacrificats i herois victimitzats; els oportunistes, rèmores, mediocres i visionaris desaprofitats que pul·lulen per ací i allà.

D’un altre costat, la democràcia no és representativa perquè hem assumit com a “normal” que les cotitzacions de la borsa pugen si el partit que governa és de la corda; o que la llum puge perquè sí; o que els bancs organitzen les crisis econòmiques que estimen oportunes eixint-se’n després “de rositas”. Jo voldria posar-los cara als “mercats financers”, a les multinacionals que espolien els recursos del planeta i a qui va decidir que la felicitat era haver de canviar de llavadora cada 7’3 anys.

I mentre discutim totes estes coses l’apocalipsi s’acosta poquet a poquet... en forma de canvi climàtic, en forma de guerra nuclear, en forma de crisis humanitària, o en forma d’implosió social assaonada pels discursos de l’odi i les polítiques de la mediocritat.

I lamentablement no podem deixar de votar, perquè a pesar de tot és un dels pocs recursos que ens queden.

 

Germán Llorca-Abad