El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Tere Mollá, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá

Misogínia institucional

En dates recents ens hem assabentat que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va entendre al seu dia que, saldar un deute contret de …

En dates recents ens hem assabentat que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va entendre al seu dia que, saldar un deute contret de forma voluntària amb fel·lacions o «convertir-se en la seua xiribeva» mentre es liquidava un préstec pendent no és constitutiu de delicte. Així de mal s'estan ficant les coses.

Però el que encara resulta més dur i deixa a la víctima en qüestió en situació de desempar clar, ha estat la posició del Tribunal Constitucional a qui la víctima va acudir davant el desgavell de la situació. I l'Alt Tribunal, es va desentendre per qüestions formals, deixat així a la víctima en concret i a les dones en general en una situació complicada davant el seu agressor.

Ja he dit en alguna ocasió que la justícia és, bàsicament patriarcal. Que, en general, no mira pels interessos de les dones i de les criatures. Només hem de recordar algunes actuacions apoteòsiques d'alguns jutges (i també alguna jutgessa, tot cal dir-ho) en temes relacionats amb violències masclistes de la classe que siga.

La veritat és que, cada dia més, n'estic convençuda de la necessitat del feminisme radical per a combatre tots aquests atropellaments amb les dones i les xiquetes cada dia. O, algú em pot explicar com, per a justificar el fet de prostituir a nenes institucionalitzades s'ha de recórrer a la seua situació de vulnerabilitat, traient així qualsevol culpabilitat als puteros i als proxenetes que les capten i obliguen a prostituir-se?

Responsabilitzar a les menors o a les dones en situació de vulnerabilitat per justificar als negociants, explotadors i agressors, és l'estratègia patriarcal de sempre per exculpar als mateixos: als homes i, de pas, justificar que les males són sempre les dones.

Al mateix temps que exculpen als victimaris, fan recaure sobre les dones la doble victimització de la seua pròpia situació. Com si les estructures de poder patriarcal, com les que estem veient, les judicials, no tingueren res a veure en aquesta situació per la qual passa la mateixa víctima.

Com a feminista radical (de les d'anar a l'arrel dels problemes) trobe a faltar les vagues feministes dels anys anteriors a la pandèmia per recordar al món qui són les víctimes i qui els victimaris. Trobe a faltar aquestes marxes on ens reconeguem totes i sabem que, malgrat la nostra situació personal, totes som potencials víctimes de les violències masclistes en tots els seus vessants i que ens hem de fer costat unes a les altres per a plantar cara a qui tenim just enfront buscant la nostra submissió i la nostra explotació per al seu benefici o el seu propi goig. Espere poder-les gaudir a no massa tardar. Les necessite. Les necessitem totes.
Cal fer encara molta pedagogia per a desmuntar que les estructures de poder són patriarcals i, per tant, sempre buscaran mantindre's en aquest poder per poder gaudir dels privilegis que els atorga exercir-lo.

Ens queda, a les feministes radicals, denunciar aquestes situacions de privilegis, assenyalar la misogínia de les institucions que són els braços executors de les estructures de poder que, com veiem i encara, ens consideren a les dones com a ciutadanes de segona categoria. I no ho som. Som ciutadanes de ple dret, malgrat que els coste d'entendre a alguna gent com per exemple qui dicta aquestes sentències tan misògines i inhumanes per a les dones.