El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Mites i realitats de la revolució alcoiana del Petroli

Document que prova que la Federació Regional de Treballadors estava al carrer Santo Tomás d'Alcoi

A 4 anys de complir-se 150 de la Revolució del Petroli a Alcoi, encara descobrim detalls del que va ser un dels moments més convulsos i coneguts de la història alcoiana. En les actes de l'últim Congrés d'Història Contemporània d'Alacant s'inclou un article del professor d'Història Diego Fernández on sosté que "els fets no són desconeguts, però per més d'un segle han estat tergiversats de manera premeditada".

Sense dubte, una de les revolucions obreres més conegudes de tota Espanya és la del Petroli, a Alcoi. En juliol del 1873, en ple auge industrial a la ciutat, un grup d'obrers s'alcen per a reclamar millores laborals. Però la protesta i la resposta rebuda acaben amb 15 víctimes mortals.

D'ací a 4 anys es compliran 150 d'aquesta fita, i al llarg d'aquest temps els fets, les raons i les conseqüències d'aquella revolució han arribat fins a nosaltres no tan ajustades a la realitat com pensaríem. Així ho defensa el professor d'Història Diego Fernández, qui assegura que els fets "per més d'un segle han estat tergiversats de manera premeditada i encara hui en dia el relat mitològic amaga una realitat més prosaica". Així es defensa en l'escrit que Diego Fernández ha presentat a l'últim Congrés d'Història Contemporània celebrat a Alacant, i que s'inclou en la publicació de les actes. És un breu text, fruit del treball de fi de màster, i que es pot consultar complet ací.

En converses amb ARAMULTIMÈDIA, Diego Fernández explica que es va tractar d'una "manifestació pacífica de treballadors en demanda de les seues reivindicacions dispersada a trets. Les quinze víctimes mortals, inclosa la d'Agustín Albors, va ser fruit de la lluita. Ni decapitacions a guàrdia civils, ni violacions de monges, ni cures penjats a les faroles". Considera que la raó de la polèmica cal buscar-la "més al present que al passat" i augura un "debat historiogràfic ben apassionant" de cara al 150 aniversari.

Per a l'historiador, es tracta de la primera vegada que els obrers "van prendre consciència de la seua força per canviar el futur". I la resposta posterior va ser una repressió generalitzada, "ni el procés de Montjuïc ni el seguit contra la Mano Negra, ni tan sols la Setmana Tràgica de Barcelona, van provocar una persecució semblant". Van tardar 14 anys en absoldre 17 processats per falta de proves, i d'un total de 717. Però ja era tard, perquè altres 19 ja havien mort entre reixes.

El paper de l'alcalde Agustín Albors, o la presència en la ciutat, en el carrer Santo Tomás, de la Comissió Federal de la Federació Regional de Treballadors, són altres de les qüestions que es tracten en la comunicació de Diego Fernández.