El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Música i Moros i Cristians d'Alcoi; Binomi inseparable

La Primitiva d'Alcoi (WEB)
  • La Música de Moros i Crisitans, ànima i vida de la festa, ha aportat a les festes el toc essencial perquè hui siguen el que són. Actualment Alcoi guarda un gran repertori musical, es poden contar centenars de músics il·lustres

Quatre bandes donen sentit a la Festa alcoiana des dels inicis d'aquest espectacle que, a banda de retre homenatge el seu patró, es conformen com un vertader espectacle de carrer durant la Trilogia, i que també ha donat naixement a un gènere musical propi. Estudiem en profunditat les 4 corporacions musicals que actualment conviuen en la ciutat.

La música de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi, festes declarades d'Interès Turístic Internacional des de 1980, és un dels elements més significatius de tots els seus actes. No obstant i, encara que parega impensable, estes composicions no sempre han acompanyat els actes de la festivitat en honor a Sant Jordi.

Durant la major part del segle XIX, les festes de Moros i Cristians no van tindre música pròpia. En aquells temps, les peces musicals que acompanyaven a les filaes en els diferents esdeveniments del mes d'abril eren marxes espanyoles i estrangeres, pasdobles de sarsuela, obertures o peces religioses. No va ser fins a finals de S.XIX quan va nàixer la Música Festera per la necessitat de tindre un ritme adequat per a regular el pas dels festers que desfilaven.

És complicat trobar una definició exacta de Música Festera. Alguns alcoians li han donat una definició pròpia, com a Salvador Doménech Llorens en l Centenari de la Música Festera de Moros i Cristians en 1982: “La Música Festera és l'ànima dels Moros i Cristians, i sense la música nostres Festes deixarien de ser el que són i quedarien reduïdes a molt poca cosa. És una realitat que s'ha repetit moltes vegades i en la que estem quasi tots d'acord”.

La Música de Moros i Cristians ha originat al llarg del temps quatre formats diferents fins al dia de hui. En les desfilades i actes a Sant Jordi, els carrers i temples s'omplin de Pasodobles Dianeros, Marxes Cristianes, Marxes Mores i Marxes Solemnes, composicions que van augmentant en quantitat amb el pas dels anys.

Per a conèixer la història de la Música de Moros i Cristians d'Alcoi és imprescindible parlar de les agrupacions que fan possible que la música arribe a la població: les bandes de música. Des de l'aparició de la primera banda musical a Alcoi, La Banda de Milicianos Nacionales  l'any 1830, la ciutat ha tingut dotze bandes, encara que és convenient comentar que moltes d'elles són les mateixes però amb diferents denominacions.

En ordre de fundació es troben: La Banda de Milicianos Nacionales, La Primitiva, Música «Nueva» (1842-1893), Música «Tercera» (1871), Banda de música «Novísima» (1880-1893), La «Nueva del Iris» (1893-1975), Banda de música «La Patria Chica» (1897-1898), Banda de música de la “Sociedad El Trabajo”(1902-1906), Banda de música «Lírica Moderna» (1907-1921), Banda de música de «La Cruz Roja» (1921-1927), Sociedad artística “Unión Musical” (1928), Corporación Música Nueva (1975) i Agrupació musical «Serpis» (1999).

A dia de hui, Alcoi compta amb quatre bandes de música: la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi integrada en el CIM Apolo, la Societat Musical Nova d'Alcoi, la Societat Unió Musical d'Alcoi i l´Agrupació Musical Serpis d'Alcoi.

 

LA CORPORACIÓ MUSICAL PRIMITIVA D´ALCOI

HISTÒRIA

La primera banda musical que naix a Alcoi és la Corporació Musical Primitiva, una de les institucions musicals més antigues del territori valencià. La Primitiva es forma a principis del segle XIX i es convertix en la primera banda de la història que acompanya a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La corporació musical no va tindre nom oficial fins a 1842 - fins el moment era reconeguda com “La banda d'Alcoi” o “Els músics del poble” -, però amb el naixement de la banda La Nova, comença a conéixer-se oficialment com La Primitiva, i de forma popular com La Vella.

La banda es va estrenar pels carrers d'Alcoi en les Festes en Honor a Sant Jordi de l'any 1817 acompanyant a la filà Llana, encara que al llarg dels anys ha acompanyat a altres filaes com als Judios, Chanos, Marrakech, inclús a filaes ja desaparegudes com els Capellans. No obstant això, la filà amb la que va tindre un vincle més longeu va ser la filà Abencerrajes, amb la que va tindre relació durant 110 anys, fins al passat any 2014.

Des de 1875, any fundacional del Centro Instructivo Musical Apolo - creat amb el fi exclusiu de recolzar el cultiu de la música -, la banda es convertix en el nucli inicial de la Societat i, actualment, la Corporació Musical Primitiva és una associació sense ànim de lucre constituïda pels membres en plantilla de la Banda Primitiva i la Colla de Dolçaines i Percussió “La Cordeta” - en les quals tots els seus socis ho són també del CIM Apolo -.

DIRECTORS i PRESIDENTS

Des de la seua fundació, la banda ha tingut nombrosos directors, músics de gran prestigi que han deixat el seu llegat en La Primitiva. El primer d´ells va ser Francisco Cantó Botella (1830-1874) i, posteriorment, els directors de La Primitiva han sigut: Francisco Cantó Payá (1874-1879), Rafael Pascual Pascual (1879-1890 i 1895-1897), José Jordá Valor (1890-95), Juan Cantó Francés (1893), José Seva Cabrera (1897-1902), Jorge Mira Carbonell (1902-1905), Antonio Pérez Verdú (1905-1913), Camilo Pérez Laporta (1913-1917), Francisco Cantó Clave (1917), Alfredo Alberola Sempere (1917), Julio Laporta Hellín (1917-1928), Camilo Pérez Monllor (1928-1933), Julio Laporta Doménech (1933-1934), Emilio Gutiérrez Féliz (1934-1935), Luis Vicente Claver Solano (1935-1936), Fernando de Mora Carbonell (1939-1974), Gregorio Casasempere Juan (1974), Jaime Lloret Miralles (1974-1978), Gregorio Casasempere Gisbert (1979-2006), Angel Lluis Ferrando Morales (2007- 2020), Vicente Juan Sanoguera Rubio (2016), Eduard Terol i Botella (2016-2018) i, el actual director des de l´any 2020, Francisco Valor Llorens.

Per la seua banda, els presidents de La Primitiva corresponen als presidents de la Societat Apolo a tots els seus efectes des del passat S.XX. Alguns dels presidents que ha tingut la societat durant el segle S.XXI han sigut: Enrique Rodes Payá (2001-2007), José Bonet Bataller (2007-2008), Indalecio Carbonell Pastor (2008-2011), Francisco Payá Martí (2011-2013), Javier Picó i Antonio Sirvent (2013-2014), Cristina Gisbert Escoda (2014-2016), i  des de 2016 Enrique Esteve Verdú.

RECONEIXEMENTS I MOMENTS SIGNIFICATIUS

Entre els premis i reconeixements obtinguts al llarg la història de La Corporació Musical Primitiva, es poden citar el primer premi en el certamen del IV Centenari de la Santa Faç Alacant (1889) - amb Rafael Pascual com a director -, el premi especial del certamen de la Fira de juliol de València (1893) amb Juan Cantó, i el primer premi amb menció d'honor en el certamen Internacional de València (1996) amb la direcció de Gregorio Casasempere Gisbert, entre altres.

La trajectòria històrica ha portat a la banda a tindre molts moments significatius. Últimament s'ha vist a La Primitiva d'Alcoi en la Capitania General de València (2001), Sabadell (2002), FEX de Granada (2005); en els actes del bicentenari de l'Alçament del dos de Maig a Madrid (2008), o en els de beatificació del cardenal Sancha a Toledo (2009). Un altre moment que passa a la seua història és el II Congrés Nacional de Directors de Banda que va organitzar en 2009 amb la Universitat Politècnica de València Alcoi. I, entre molts més moments especials, és considerable destacar l'estreno de Perquè volem, una selecció de peces del cantautor alcoià Ovidi Montllor en versió del seu director titular - Àngel Lluís Ferrando - en 2015, amb la Coral Sant Jordi de Barcelona.

GRABACIONS DISCOGRÀFIQUES

Les primeres composicions de música Festera estan vinculades a la Corporació Musical La Primitiva, perquè són fruit de músics de Apolo. Es tracta del primer pasodoble Mahomet (de Joan Cantó Francés), la primera marxa mora A- Ben Hamet (de Antonio Pérez Verdú) i la primera marxa cristiana Aleluya! (de Amando Blanquer). A més, tampoc cal oblidar que els primers registres sonors de música festera els devem a La Primitiva.

Entre els CDs en els que ha participat recentment la banda, es pot citar la col·lecció de disc-llibres “Societats Musicals de la Comunitat Valenciana” (2019) editat per la Federació de Societats Musicals i el periòdic Levante, i el CD “Huellas y Memorias” (2018) amb la Societat Musical La Pau de Beneixama, la Banda de l'Associació d'Amics de la Música de Yecla i la producció de Bassus Edicions de Madrid.

Pel que fa als primers discos de la Corporació, fa falta retrocedir a l'any 1979, quan Gregorio Casasempere Gisbert accedix a la direcció de la banda. Baix el seu càrrec es van gravar en un estudi els dos primers discos de la banda: “La música en la Festa de Moros i Cristians” i “Al Azraq” per a la celebració del I Centenari de la Música Festera Alcoiana.

Més tard es van gravar altres discos com “Diumenge de Rams”  (1998), “Alcodians: 50 anys d’història”  (2010), “Ja Baixen. Vol. 29-Alcoi Concurs de Música Festera Vol. I -1949-1964-”  (2002) o “Hiroshi Fujii: Fa 25 anys”  (2018).

ACTUALITAT

A dia de hui la banda compta amb 78 músics que assagen en la seua seu en l'edifici Apolo en el Carrer la Cordeta 10 baix la direcció de Francisco Valor Llorens i la presidència d'Enrique Esteve Verdú.

La junta directiva de La Corporació Musical Primitiva d'Alcoi explica els pilars fonamentals i l'essència de la banda: “lo més important és donar valor al llegat deixat durant anys per part de tots els nostres compositors il·lustres que van iniciar el camí musical d'unes festes que hui en dia són d'Interés Turístic Internacional. A més, també considerem important avançar musicalment en la història i difondre el patrimoni musical de la ciutat d'Alcoi, i en particular el de la nostra entitat. En definitiva, la Primitiva és molt més que el sentiment o fer disfrutar”.

SOCIETAT MUSICAL NOVA D´ALCOI

HISTÒRIA

“En els inicis del 1842 la Sociedad Filarmónica La Nueva realitzava la seua primera reunió, eren moments feliços, la sort estava tirada. La primavera s'acostava i amb ella les festa de Sant Jordi. Un projecte comença a dibuixar-se en el cap dels seus components, es fixa el començament dels assajos perquè uns mesos després estiga tot preparat per al seu debut” Així s'explica l'inici de la història de La Nova en el llibre “Historia de una banda musical alcoyana. La Nova” De José María Valls Satorres.

La Nova va ser la segona banda de música que apareix  a Alcoi, després de La Primitiva. És per això i, per a diferenciar-la de la ja existent, que se li va denominar La Nova. L'agrupació naix en 1842, i en els anys successius va anar adquirint, a poc a poc, més prestigi.

Uns anys més tard, en 1870, sorgeix Música Tercera formada per elements procedents de la Música Nova i reconeguda com “Música de la Pena” per la protecció que li va prestar el seu fundador Juan Moltó Sanz, reconegut com “Pena”. La vida musical d'esta agrupació va ser breu (fins a 1879), retornant a La Nova quasi tots els seus components.

Un any després, en 1880, es crea per les desavinences existents en La Nova, la Sociedad Filarmónica Novísima, i en 1893 es realitza la fusió entre les corporacions La Nova i La Novísima per acord mutu. En eixe moment la banda passa a denominar-se Nova del Iris.

Des d'eixe moment fins l'actualitat, la banda ha tingut tres denominacions més. En 1975, La Nova queda desvinculada de la Societat Artística i Recreativa El Iris i es dóna a conèixer com a Corporació Musical Nova. En 1982 es denomina Societat Musical Nova (1982-1989), i en 1989 cobra vida el nom actual: Societat Musical Nova d´Alcoi.

En les Festes de Moros i Cristians, igual que la resta de bandes, La Nova ha tingut i continua tenint molta presència. Es presenta per primera vegada davant del poble alcoià en la Glòria de 1842 i, eixe mateix any acompanya en l'entrada a la filà Judios. Des d´ahi comença a participar activament en els actes festers en honor a Sant Jordi, i en 1913 realitza un contracte amb la filà Domingo Miques, amb la que segueix vinculada actualment.

DIRECTORS Y PRESIDENTS

La centenària història de la banda musical ha portat a recopilar desenes de directors. Els dos primers que va tindre la Sociedad Filarmónica La Nueva van ser Jorge Verdú (1842-1845) i Vicente Ibáñez (1845-1848).

Després de la direcció d'altres músics, passem als directors que ha tingut la banda en els últims 50 anys. En la Corporación Música Nueva (1975-82) han passat per la seua direcció José Almeria Molina (1975-1980)  i  Enrique Torró Insa (1980-1982). 

En la  Sociedad Musical Nueva (1982-1989) van repetir càrrec Enrique Torró Insa (1982-1985) i José Almeria Molina (1985-1989). I, per últim, en la denominada actual Societat Musical Nova han sigut els seus directors: José Almería Molina (1989-1990),  José Francisco Molina Pérez (1990-1997), Pedro Lara Navarrete (1998-2007) i Joan Doménech Calaforra (2008).

Per la seua banda, els músics de La Nova que han exercit el càrrec de president han sigut Enrique Carbonell García, Vicente Romeu GIsbert, Víctor Boronat Botella, Antonio Solbes Payá, Miguel Picó Castelló, Antonio Llinares Llinares, Juan Navarro Mengual, José Muriel Brau i José Antonio Llinares Igual actualment.

RECONEIXEMENTS I MOMENTS SIGNIFICATIUS

La seua llarga trajectòria musical li ha portat a acumular diversos reconeixements en certàmens. El primer premi que va tindre l'honor de rebre va ser el “Premio del Pasodoble” de I Certamen Provincial De Bandes de Música en 1946. I, entre els últims èxits, es troba el segon premi que van rebre en el XXII Certamen de Música Festera d'Elda celebrat al maig de 2007. No obstant això, entre el primer i l'últim han rebut molts altres més, com el primer premi en el I Centenari de la Música Festera en (Olleria) en 1982.

Tenint en compte els seus més de 100 anys d'experiències, la banda ha tingut molts moments que ja han passat a formar part de la història. Entre altres, els dos aniversaris que va celebrar la banda, tant el 150 com el 175 aniversari.

2006 també és una data que queda per al record per a la banda i per a la Primitiva i la Unió  Musical, perquè en eixe any van tindre el plaer de viatjar a Nova York i desfilar en la Quinta Avinguda un poc més de 60 músics.

Un dels últims moments especials per a la societat, té lloc l'any 2018, quan li van atorgar el Premi Diari Informació per tot el que va organitzar pel seu 175è aniversari.

GRABACIONS DISCOGRÀFIQUES

La història discogràfica de La Nova comença en 1982, quan grava junt amb la Unió Musical d'Alcoi el seu primer disc per a commemorar el I Centenari de la Música de Moros i Cristians. A esta fusió, convinguda per a l'ocasió, se la denomina Banda Agrupació Musical d'Alcoi i rep el nom de “Ja Baixen”.

Posteriorment, la banda ha gravat els següents discos: “Als Músics”, “Música de Moros y Cristianos de José Mª Valls Satorres”, “Paquito el Chocolatero”, “Soc Fester”, “Per Alcoi!”, “Per Sant Jordi!”, la recopilació dels discs anteriors en “Alcoi- Concurs de Musica Festera”, “Aura”, “Voces y Sonidos”, “Las Embajadas de Alcoy” o “Matí de Festa” - Monografía de Santiago Revert Cantó -.

A més, La Nova ha volgut destacar dates importants amb la gravació dels discos “La Nostra Música”, per a commemorar el 150 aniversari de La Nova, “100 anys Miqueros-Nova” per a la celebració dels 100 anys de banda amb la filà Miqueros, i l'últim “Sons d´aniversari” per a conmemorar el 175 aniversari de la banda.

ACTUALITAT

La Nova compta amb més de 120 músics i, a pesar d'haver tingut altres seus com Els Salesians del Centre, actualment assagen en el seu local ubicat en El Carrer Perú nº31 amb la direcció de Joan Doménech Calaforra i la presidència de José Antonio Llinares Igual.

El seu president explica l'essència i els objectius de La Nova: “Junt a La Primitiva, som la banda més antiga d'Alcoi, aleshores el nostre principal objectiu és difondre l'educació musical i fer arribar la música al poble. No volem fer res elitista, volem que el que fem estiga a l'abast de tots. Intentem ser també molt punters en els repertoris i conservar tant el repertori antic com l'actual. Ací a Alcoi tenim un arxiu molt important que no tenen altres ciutats, i des de La Nova difonem eixes composicions de prestigi per mitjà de gravacions i composicions. Però en especial, ens centrem en la tasca educativa: formar músics i formar a la ciutadania en la música, col·laborant amb altres associacions de la ciutat com a grups de balls i literaris, sempre que podem”.

 

SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D´ALCOI

HISTÒRIA

Els orígens de la Societat Unió Musical d'Alcoi es remonten a principis del segle XIX, quan uns músics emprenedors junt amb altres músics pertanyents de les dos bandes de música existents a Alcoi: La Primitiva i La Nova del Iris i alguns components de les desaparegudes banda de La Societat El Treball i La Poble Natal, decidixen crear un nova banda de música: la Banda de Música la Lírica Moderna.

Davant d'algunes circumstàncies negatives donades per les escasses ajudes econòmiques que va rebre la banda es va decidir dissoldre, i en 1921, es va crear la Banda de Música de la Cruz Roja, que en 1928 va passar a cridar-se Societat Artística Unión Musical, tal com la coneixem actualment.  En els seus inicis van ser molt pocs els components que van iniciar la Unió Musical i, en conseqüència, se li va donar el sobrenom d'arròs claret, per l'escàs número de músics en relació a les altres bandes.

En les festes de Moros i Cristians, La Unió Musical va estar contractada pels Mudèjares, i per la filà Guzmanes i, des de 1947, per la filà Llana, amb els que continuen tenint una especial relació.

DIRECTORS I PRESIDENTS

Des dels seus inicis, la banda ha tingut una gran quantitat de directors que han marcat la història de La Unió Musical. El primer director de tots va ser José Mompó Colomina (1927-1952) de la Banda de Música de la Cruz Roja.

Més tard i, passant per les diferents nomenclatures que ha tingut la banda es troben: Juan Torregrosa Sevila (1955-1961) de la Banda Unión Musical de Alcoy, Antonio Mompeán Valenzuela (1961-1977) de la Unión Musical de Educación y Descanso, i Vicente Ivorra Pujalte (1977-1985), Rafael Mullor Grau (1985-1992), José Miguel del Valle Galvañ (1992-2004), Andrés Arevalo Cots (2004), Francesc Xavier Martínez Martínez (2004-2011), Gaspar Nadal Maronda (2011-2017) e Iñaki Lecumberri Camps (2018 - actualitat) de la Societat Unió Musical d'Alcoi.

Referent als presidents, trobem al primer d'ells, el músic i director de la banda en aquell temps, José Mompó Colomina. Des de eixa primera presidència fins ara,  han passat a ocupar el càrrec desenes d'individus fins a arribar a Alfonso Yépez Santamaría, que és l'actual.

RECONEIXEMENTS I MOMENTS SIGNIFICATIUS

Com la resta de bandes alcoianes, Societat Unió Musical ha participat durant tots els seus anys d'existència en diversos certàmens i ha obtingut diversos premis. Entre ells es troba el primer premi que se li va concedir, el “I Premi Certamen Regional de Bandes de Música” a Xàtiva l'any 1955, un moment molt important per a la banda tenint en compte que va ser la primera vegada que assistien a un esdeveniment d'estes característiques. Tres anys més tard, en 1958, va rebre el II premi del mateix Certamen celebrat a Pego.

De forma més recent, la banda va ser premiada amb el II Premi en el Certamen Nacional de Música Festera “Ciudad de Villena” en 2007, i el mateix any va rebre el III premi del Certamen Nacional de Bandes de Música ”Ciudad de Murcia”.

La Unió Musical guarda amb estima molts records que han marcat la seua història. Com, per exemple, l'esdeveniment en què van participar en 2005 de l'entrega de Premis Euterpe de la Música Valenciana. Durant eixe mateix any van celebrar el centenari del naixement de la banda amb una extensa programació de concerts, inclòs una trobada de bandes a Lisboa.

Per negatiu, la defunció de diversos músics de la banda també han marcat a La Unió. D'una banda la pèrdua d'Alfonso Yépez -pare de l'actual president- que va ser vicepresident, i d'una altra, la defunció d'Ángel Miró, -lligat sempre a la directiva-. Els dos van tindre els seus respectius homenatges molt sentits per ser persones molt rellevants en La Unió Musical.

GRABACIONS DISCOGRÀFIQUES

El repertori musical tocat -en directe o en estudi- per La Unió Musical d'Alcoi s'ha gravat en diferents CDs i, per això, la banda té diferents produccions discogràfiques.

Entre elles, el volum 1 de “JA BAIXEN”, Música de Moros i Cristians en 1980, que ja compta amb 29 volums. L'últim d'ells “JA BAIXEN”, Alcoi Concurs de Música Festera, per la Societat Unió Musical d'Alcoi i altres bandes de música (2002). En 1986, junt amb La Societat Musical Nova d'Alcoi, graven “Filà Llana Edició Especial Capità”.  Més tard, a 1993 i junt a la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, grava “FIRAM, FIRAM Música de Moros i Cristians”. I, entre les últimes grabacions està “De la festa, la vespra” (2008), El concierto bicentenario Filà Llana (2011) i Un somni compartit (2011).

ACTUALITAT

Hui en dia, La Societat Unió Musical d´Alcoi està formada per més de 75 músics dirigits per Iñaki Lecumberri Camps i baix la presidència d'Alfonso Yépez Santamaría. Des de 1933 els músics assagen en la seua seu, que es troba en l'actual edifici de la Unió alcoiana S.A, en el carrer Gonzalo Barrachina nº4. No obstant això, la banda ha tingut altres llocs d'assaig anteriorment, com la primera al carrer Santo Domingo o altres com la que van tindre al carrer Casablanca.

“Sempre hem dignificat la figura del músic, anteposant La Unió Musical per damunt d'interessos econòmics. Preferim la qualitat musical al rendiment econòmic, tant en concerts, com en actuacions de carrer. Com a anècdota, la Unió Musical sempre ha buscat la cohesió social dels seus integrants, tant és així que vam ser la primera banda a realitzar el tradicional dinar del Dia dels Músics com a auto-homenatge i punt de trobada de tots els músics, just al principi de les Festes (fa ja més de 40 anys).

Som una societat musical diversa i, sobretot, inclusiva. El músic és el recurs més valuós i en la nostra entitat és tan important el/la xiqueta que acaba d'entrar a l'escola, com la persona més mayor”, l'essència i el que representa La Unió Musical en paraules dels seus membres.

 

AGRUPACIÓ MUSICAL SERPIS D´ALCOI

HISTÒRIA

En últim lloc, trobem la banda més jove del panorama musical alcoià: L'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi, coneguda popularment com “El Serpis” o “l'Agrupació”. El conjunt musical es va fundar l'any 1992, quan un grup de músics amics va decidir crear una nova entitat musical a Alcoi, encara que no va ser fins a 1996 quan van ser donats d'alta en la Diputació d'Alacant i en la Conselleria.

Els inicis de la banda van estar molt vinculats a la Música Festera i a les Festes de Moros i Cristians, no obstant això, des de fa un temps estan tocant altres registres musicals i actuen en esdeveniments diferents de les Festes en honor a Sant Jordi.

L'any 2012, els membres d'El Serpis van complir un dels seus objectius, perquè van ser donats d'alta en el registre d'ingressos de bandes de música de la FSMCV (Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana) i van ingressar en la comissió de Santa Cecília fent el seu primer concert en commemoració a la nostra Patrona.  A poc a poc, l'agrupació més jove de la ciutat, va creixent com a banda i en 2013 entra a formar part del Cicle dels Concerts d'Exaltació de la Música Festera organitzats per l'Ajuntament d'Alcoi.

Durant els seus primers anys, l'Agrupació musical Serpis es va dedicar a tocar en sopars de les filaes d'Alcoi i en els diferents actes que requerien de la seua participació. No va ser fins a 2003 quan van realitzar la seua primera aparició en les Festes de Moros i Cristians acompanyant a la filà Tomasines. Eixe any la banda va desfilar amb la filà interpretant “Suspiros del Serpis” (pasodoble de José Carbonell García), “¡Oh, Artista!” (pasdoble de Fernando Caldeira) i “Ramón Petit” (marxa cristiana de Francisco Carchano Moltó), amb la direcció d'este últim. Des d´ahí és la banda oficial de la filà.

DIRECTORS I PRESIDENTS

Durant estos 29 anys de trajectòria, la banda ha tingut quatre presidents: José Ramón Company, Salvador Climent Jaraíz, Joan Botí Rodríguez, y el actual, Luis Castelló Vañó.

Por la sua banda, tres músics han dirigit la banda des la seua creación: Francisco Carchano Moltó, Jordi Company Camarasa i Andrés Guerrero Mañas, director d´El Serpis a data de hui.

RECONEIXEMENTS I MOMENTS SIGNIFICATIUS

L'Agrupació Musical Serpis no ha pogut presentar-se a cap certamen per motius de plantilla. Luis Castelló, president de la banda afirma que un altre tipus de col·laboracions amb l'Associació de Sant Jordi, Ajuntaments i altres administracions sí que han tingut, però tan grans com un certamen no, però en un futur els encantaria.

A pesar de la seua escassa trajectòria històrica, la banda ha viscut moments significatius que formen part ja de la història de la seua banda.

Un d'ells, va ser el moment en què se'ls va donar d'alta - després de molts anys intentant-ho - en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en 2012. Un altre moment que destaca el president, és l'entrada en els Cicles dels Concerts d'Exaltació Festera organitzats per l´Ajuntament d´Alcoi i l´entrada a la comissió de Santa Cecília. “Tots els esdeveniments d´entonces fins ara els rebem amb molta il·lusió i gratitud” diu Luis Castelló.

GRABACIONS DISCOGRÀFIQUES

La filà Tomasines i El Serpis, des de la firma del seu contracte en 2003, van unides. Això explica que la primera gravació discogràfica que va tindre l'honor de realitzar la banda, va ser el passat 2018 amb l'alferecía de la filà cristiana patrocinat pel mateix alferes. Esta gravació es va realitzar en un concert en directe en el Teatre Salesians i es va convertir en el primer disc de la banda.

ACTUALITAT

La banda que va nàixer amb 8 músics amics, a dia de huí està formada per 32 que assagen en el seu local amb seu en el carrer Sant Jordi nº20, a Alcoi baix la direcció d´Andrés Guerrero Mañas i la presidència de Luis Castelló Vañó.

En paraules del seu president: “Lo que estem transmetent al públic des de El Serpis és el seu afecte i el seu saber fer musical. Tot el que es prepara es fa amb molt afecte, treball i moltes hores d'assaig en els locals. Sempre agraïm a la gent que ve a escoltar-nos, perquè darrere d'això hi ha molt treball”.

 

La Música de Moros i Crisitans, ànima i vida de la festa, ha aportat a les festes el toc essencial perquè hui siguen el que són. Actualment Alcoi guarda un gran repertori musical, es poden contar centenars de músics il·lustres, i és gratificant veure com, amb el pas del temps, este arxiu va en augment.

Per la seua banda s'ha demostrat que, sense les bandes, el poble no podria escoltar, recordar, emocionar-se ni disfrutar de totes les peces musicals pels carrers, escenaris i temples en els actes de la festivitat en honor a Sant Jordi.

Gràcies a les bandes de música es manté el llegat musical de les Festes de Moros i Crisitans, i gràcies també a elles, el públic s'ompli de les melodies festeres que perduraran en els cors de tots els festers per i per sempre.