El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Marta Rosella Gisbert,

Marta Rosella Gisbert

‘Nautilus’, ‘gàrgares’ hipnotitzadores i molta imaginació per aturar la plastificació del planeta

Què hagués pensat Jules Verne, junt el Capità Nemo, si el seu Nautilus hagués trobat un oceà com l’actual? No hagués pogut navegar.

Muntanyes de fem en lloc de bancs de coral. Un objectiu didàctic és aquell que subjecta la trama de Cía. La Negra –amb Diego Guill, Xavo Giménez i Toni Agustí-, i que ha arribat aquest dilluns, primer dia laborable de la Mostra de Teatre d’Alcoi 2021, al Centre Cultural.

El ‘Nautilus’, amb la seua versió més ecologista i compromesa, es trasllada a una peixera. Des d’aquest punt de partida, l’espectador s’acomoda en la seua imaginació, i també en la dels intèrprets –uns brillants i versàtils Juli Cantó, com a Capità Nemo, i Carlos Amador, aka Pierre Aronnax ‘Anorak’- que ens narren tot tipus d’històries ‘dins’ l’aigua, més o menys, on ells volen, i sense cap tipus de límit.

Comencem a capbuçar-se dins un efecte hipnòtic que va des dels seus gestos, passant pels moments més divertits –el sopar de caballets de mar a la sal, les gàrgares  i les arruixades entre ambdós protagonistes-, fins arribar a d’altres més tibants – el segrest del professor Aronnax- i la tragèdia de la plastificació oceànica.

Com tocar de manera excel·lent el piano dins la mar? Al ‘Nautilus’ de Cía. La Negra és possible. La versió actualitzada de Jules Verne, molt i molt recomanada pels més petits de la casa, ha estat Premi FETEN 2020, Premi Millor Espectacle Festival Internacional Titeremurcia 2020, entre d’altres.

L’espectacle, que guarda una notable feina al darrere, té la durada justa per fer-nos riure i reflexionar sobre la cura pel medi ambient, principalment amb el seu final: una pluja de desperdicis com a colofó, el veritable ‘monstre’ que habita als oceans en la versió actual del clàssic.

  • El ‘Nautilus’, amb la seua versió més ecologista i compromesa, es trasllada a una peixera