El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Ningú pot jutjar-te

Jordi Évole i Alberto San Juan presenten ‘Celebraré mi muerte’, teatre document que arriba des del Teatro del Barrio de Madrid al Principal i que rescata la història de Marcos Houmann, el primer metge a Espanya acusat d’homicidi per practicar l’eutanàsia

“Lliurar-me de Déu m’ha fet perdre-li la por a la vida, i per tant, a la mort”. Aquesta és la frase final de la història personal del metge argentí Marcos Houmann, afincat a Espanya des de fa trenta anys i d’on va marxar després de ser acusat d’homicidi per aplicar-li 50 miligrams de clorur potàssic a una anciana moribunda. Una experiència, la de ser condemnat per aplicar l’eutanàsia, a la que han donat forma Jordi Évole i Alberto San Juan i que va marcar una fita a la medicina en l’estat espanyol, i a tot el sistema sanitari. Posar en dubte un judici que mai es va celebrar, però amb una acusació que mouria moltes coses, és l’objectiu d’aquesta obra, que es va representar a la Mostra aquest dijous. Què faries tu si algú et demanara morir per acabar amb un dolor insoportable, i tingueres la potestat de fer-ho? Qui pren la decisió final? Igual que vivim dignament, tenim el mateix dret a morir quan vulguem? Aquestes i altres qüestions, que van trontollar al cap d’aquest metge des de 2005, quan conegué que podia estar a punt d’ingressar a la presó i quedar inhabilitat, es llancen ara al públic, que exerceix el paper de jurat popular. La pregunta és clau: quin significat té la paraula “inocent” més enllà del sentit religiós? Lliurar d’una “culpa”, queda clar. Davant de qui hem de rendir comptes si no amb un mateix? Què passa quan de sobte ‘cau’ la idea de Déu? Són els prejudicis i judicis contraris a la idea de llibertat quan no som capaços de posar-se a les sabates de l’altre? Tal vegada, és una barreja de manca de comprensió i d’una religiositat exacerbada. El cas de Marcos no es tracta ni d’eutanàsia, ni d’avortament, o d’altres similars. Més bé, de la llibertat d’actuar amb la plena consciència de què està fent-se de la millor manera possible en el moment de prendre una decisió que no deixa de ser personal intransferible.