El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

No, el valencià no ve del mossàrab

Era el meu segon any de professor a la universitat. Recorde que impartia un curs sobre mitjans de comunicació per als estudiants de la “Nau Gran”. La…

Era el meu segon any de professor a la universitat. Recorde que impartia un curs sobre mitjans de comunicació per als estudiants de la “Nau Gran”. La Nau Gran és una selecció de cursos per a alumnes sènior. I sempre recordaré a aquell senyor, prim i amb barba blanca, que tot indignat va dir: “En Valencia nunca ha habido ni han vivido los árabes”.

Crec que mai havia escrit sobre el valencià-català. Sí que tinc per costum usar-lo com a llengua d’expressió, com també faig servir el castellà-espanyol en altres contextos de les meues ocupacions personals i professionals. I no ho havia fet mai perquè pensava que això eren històries del passat. D’un passat no massa antic, però ja superat.

Ara bé, quan dos analfabets funcionals com Toni Cantó i Isabel Bonig (Ciudadanos i PP respectivament) pretenen convertir-ho de nou en cavall de batalla, no puc evitar que els meus budells es regiren.  El problema no és en cap cas que puguen ser uns analfabets (tot el món ho som respecte de la majoria de coses). El problema és estar-ne orgullós de la ignorància pròpia i usar-la com a ferramenta política.

No és cap secret que a la dreta valenciana, la més a la dreta de les dretes espanyoles, els ha fotut de fa molt de temps el vincle lingüístic entre valencians i catalans. I allò que a la Transició es va conéixer com a la “Batalla de Valencia”, no va ser més que una de les reinterpretacions més casposes i “valencianas” del “divide et impera” de sempre.

Quan s’entra en contacte amb algunes persones molt concretes, no sé perquè especialment a València capital, és molt freqüent trobar exemples d’un pensament màgic molt particular. No és pensament màgic del bo, sinó de l’aberrant. En ocasions per contradictori. En altres per increïble. I en altres perquè, simplement, és ridícul: “los árabes nunca vivieron en Valencia”, “el Cid convirtió Valencia en española”, o “el valenciano y el catalán no son la misma lengua, porque el valenciano viene del mozárabe”.

El fet és que quan t’acabes trobant amb algú així, és impossible proposar contrarguments. És impossible conversar quan les idees no estan en l’àmbit de la raó, sinó en el de les coses absurdes. Així que, Isabel, Tòni; los valensianos llamamos “valensiano” al catalán y “castellano” al español por muchas y variadas sircunstansias històricas que no tienen res que vore con vuestras locas interpretasiones. Porque según vuestro argumento, también llamaríamos castellano al español porque no son la misma llengua. Y no, por muchos que nos coste antendre a un cubano o a un mursiano, no es por eso. Haséroslo ver. Y pa ayudar-vos un poc, mireu, un par de referensias en castellano (pa que nos vos esclate el servell) con las que aprenderéis una muntonà:

 

- Per a aclarir les qüestions relatives a la llengua: “El valenciano: nombre, historia, situación sociolingüística y características básicas”, dels filòlegs Emili Casanova i Abelard Saragossà 

 

- Per a aclarir les qüestions de nomenclatures i altres qüestions relacionades amb els símbols d’identitat valencians: “¿Los valencianos, desde cuándo son valencianos?, de l’historiador Vicent Baydal

 

Fora de bromes, són dos llibres divulgatius i fàcils de llegir. Són rigorosos, estan ben escrits i no són dogmàtics. Aporten un fum de detalls des dels àmbits científics i de coneixement respectius a moltes qüestions relatives al fanguer que peperos i siudadanos s’encaboten en generar.

Facen vostés política de la bona i deixen de jugar a fer l’imbècil.

 

Germán Llorca-Abad