El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

No, no és cosa dels xiquets

Esta setmana passada hem sabut de la història de Quaden Bayle. És la història d’un xiquet australià que li implorava a sa mare una corda per a poder-se suïcidar. De totes les violències possibles, la que pateixen els xiquets, en especial aquells "que no són com la resta", m’arriba especialment. I hui vull parlar-vos de perquè pense així.

Assetjadors, perdonavides, fanfarrons, provocadors (en masculí i en femení)... qui no ha conegut a l’escola algun d’estos perfils? Són els reis del pati, alguns són els líders indiscutibles d’una colleta que els segueix la marxa i la majoria... l’enorme majoria no tenen la responsabilitat de ser com són. Moltes voltes els seus comportaments amaguen la seua pròpia por o inseguretat, que ningú no sap detectar i abordar a temps. I, lamentablement, els deixem incidir d’una forma brutal en la vida de persones que, a diferència d’ells i per altres raons, són "dèbils socialment".

No és, per desrgàcia, la primera volta que tenim que lamentar la mort d’un xiquet, o adolescent, perquè no ha pogut resistir "la pressió" del grup. Sí; del grup. Perquè el líder és líder, el perdonavides és un perdonavides, perquè el grup el deixa ser com és. I com la infància hauria de ser un lloc de seguretat i benestar, no entenc que ningú haja de patir pel fet d’anar a l’escola.

Fa molt de temps vaig escriure sobre la inutilitat d’educar els més menuts en els valors de la tolerància, l’acceptació i la integració si no canviàvem la nostra forma de ser. Perquè som els majorets els qui discriminem, envegem, insultem i rebutgem i els xiquets i les xiquetes acaben sent "el que han vist" i no el que els han dit que han de ser. Tot molt complicat, ho sé, però són estos xicotets detalls els què em diuen que no hem avançat socialment res: massa grossets, massa primets, amb ulleres, alts, baixets, tímids, introvertits... la massa és despiadada amb qui no s’ajusta als dictats d’ella mateixa, la borregada.

I per totes eixes raons, pense que no; que no és cosa dels xiquets. És cosa de la merda d’espill a la que s’han de mirar; l’espill que formem totes les persones adultes.