El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

No som joguines

Sembla que les festes i les ganes de passar-ho bé després de la maleïda pandèmia han suposat unes ganes legítimes, però pot ser una mica desbocades, …

Sembla que les festes i les ganes de passar-ho bé després de la maleïda pandèmia han suposat unes ganes legítimes, però pot ser una mica desbocades, d'anar de festa. Insistisc en què són legítimes, però algunes de les conseqüències d'aquestes festes no ho són.

Aquests dies he llegit el resultat d'una enquesta feta pel departament d'Igualtat de l'Ajuntament de Gandia on s'assegura que més del setanta-nou per cent de les dones joves tenen por de tornar soles a casa després d'una nit de festa. Per què? Per por a ser agredides o abusades sexualment.

I no hi ha dret perquè no som objectes ni joguines amb les quals jugar amb l'excusa de l'alcohol o altres substàncies. Ni hem de suportar ser agredides verbalment per negar-nos als desitjos d'homes que volen satisfer-los a totes costa sense tindre em compte els nostres desitjos o la falta total d'aquests.

El masclisme al món de la nit no és cap novetat. Ho sabem des de sempre, i sempre hem hagut d'anar amb compte. Però sembla que la nova onada negacionista de les violències masclistes està asseient-se entre la gent més jove que creu que tot s'hi val per a satisfer els seus desitjos.

Tenim exemples molt recents com la violació a la xicona d'Igualada a qui van deixar per morta després d'haver-li fet tot el que és imaginable i inimaginable. I altres casos que per vergonya o pel que siga no eixiran a la llum.

Les nits de desfase siguen al cap de setmana o a les festes dels pobles, quasi sempre deixen la seua empenta en les pells i/o en els cossos de les dones. I sembla que siguen situacions tolerables dins de l'ambient de festa generalitzada. Com un preu que s'ha de pagar per eixir de festa i ser dona. I per a res ha de ser així.

Les dones, totes, tenim dret a eixir de festa, passar-ho bé i tornar sanes i sense problemes a casa, I sense haver-hi d'estar agredides de cap manera. Ni tan sols verbalment per negar-nos al que siga.

La incidència populista del partit ultradretà que marca el camí de masculinitats tòxiques i hegemòniques dins de relacions que, per tant, mai poden ser simètriques entre les dues parts de la parella, estan fent molt de mal.

I quan parle de parelles no necessàriament han de ser parelles consolidades, poden ser puntuals, però en el que al respecte a l'altra part significa, ha de ser total i saber encaixar un NO sense que això done cap dret a conseqüències de cap classe.

Els desitjos unes vegades poden ser satisfets de manera plaent i altres no. Però quan no poden ser-ho, s'ha d'encaixar com al que és, una negativa que no dona mai cap dret a res. Com a molt, pots dir adeu i anar-te'n del lloc o, fins i tot de la relació, però mai agredir, encara que siga verbalment per venjança. Mai!!!

Tenim dret a dir NO i a ser respectades. Tenim dret a viure una vida lliure de violències de tota classe. I, sobretot, no som joguines. Som persones de carn i ossos que sentim dolor i patim quan les nostres decisions no són respectades. I por, també tenim por per no sentir-nos respectades. I això no és bo per a cap relació.

Si, ja sé que són coses sabudes, però, a la vista de la realitat, sembla que cal recordar-ho perquè no s'oblide.

Perquè no som joguines. Som dones. Som persones.