El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

No votar no és una opció

Diumenge que ve tornem a votar. I tornem a fer-ho en un ambient d’extenuació mental. Sí. Tot el món tenim eixa sensació de «si torna a eixir tal, o tal altre personatge ‘a dir panera’, BOSSE». Sí, eixa és definitivament la sensació. Però amigues i amics, no votar no és una opció. No votar és acabar rendints a l’estratègia de la desmobilització. Perquè això és el que «el sistema vol», que no votem.

Ja vaig escriure sobre la qüestió en setembre, el dia que vam saber que havíem de tornar a votar per ara. Poc o gens m’he mogut d’eixa posició. Ara bé, des de setembre, moltes persones senten que no han d’anar a votar. Que s’han de quedar en casa. Que han de «castigar al sistema i als polítics» fent la «becaeta» de diumenge al sofà de casa. PLAS, PLAS, PLAS... Honestament, és just això el que volien conseguir: que no eixim de casa. I si no esteu convençuts encara, vos done tres raons per a intentar que canvieu de punt de vista:

1. Fa molts (molts) anys, a l’institut, un bon professor d’història que vaig tindre explicava a la classe quins eren els efectes de l’abstenció a un país com els EEUU (un país que sabeu que porta com uns 200 anys autoproclamant-se com el país més democràtic del món). A les «midterms», com ells les anomenen, només vota un 35% de l’electorat. A les presidencials, la xifra se situa de mitja en un 60% de l’electorat. És a dir, que el que tria poc més d’un terç de la població en uns casos, o poc més de la meitat en uns altres, és el que acaba «patint» el 100% de la població (sí; açò no són els EEUU ni la comparació pot ser exacta amb el que passa ací. Però ací, igual que allà, l’abstenció només beneficia als que s’han estat repartint el joc des de sempre).

2. Pense que qui no vota, qui no expressa quina és la seua opinió, no té dret a queixar-se després. Immediatament hi haurà qui diga: «però si jo pague impostos, tinc dret a queixar-me sempre que vulga». Totalment d’acord. Ara bé, les queixes solen produir-se perquè qui ha eixit beneficiat del «no-vot» és qui administrarà eixos impostos. Potser anant a votar estareu més «carregat de raó» a l’hora d’exercir el vostre dret a queixa.

3. La tercera raó és la més irracional. Un bon amic em va dir un dis: «Germán, al final, moltes voltes açò funciona com en el futbol. No és una qüestió de tindre raó, sinó de quin és el teu equip. En ocasions, això obliga a tapar-se el nas i en eixos casos pensa que no estàs votant per algú. En eixos casos pensa que estàs votant ‘en contra d’algú’». Un ha de saber amb quin equip juga.

Ahir vaig ser incapaç de tragar-me el debat dels candidats. Este matí, llegint les notícies, repassant alguns comentaris en Twitter i observant algunes de les intervencions que van tindre lloc, m’alegre de la meua decisió. Ara bé, JO EL DIUMENGE PENSE ANAR A VOTAR SÍ O SÍ.