El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Només paguem vosté i jo

La història no és nova, però a mi no em deixa mai de sorprendre. Quan parlem d’impostos, taxes, gravàmens, quotes, contribucions... sempre acabem pag…

La història no és nova, però a mi no em deixa mai de sorprendre. Quan parlem d’impostos, taxes, gravàmens, quotes, contribucions... sempre acabem pagant els mateixos imbècils. Sí, ho ha endevinat; eixos imbècils som vosté i jo! Paguem impostos indirectes, les comissions de les targetes bancàries, la declaració de la renda i la farda de les participacions de la loteria de Nadal!

I no és que em parega malament pagar-ho; tot el contrari! El problema és eixa distinció sibarita que fa el nostre sistema entre persones i "persones".

Si vosté o jo entrem en un banc a demanar diners, possiblement s’asseguraran que, en realitat, "no els necessitem". Exigiran una sèrie de requisits: que estem lliures de càrregues (o que les que tenim no siguen massa grans), que tinguem avals (immobles, fons d’inversió, plans de pensions...), que no siguem massa majors (és a dir, que a partir dels 40’s comença a ser una mala idea endeutar-se), l’analítica del colesterol i el color de la roba interior...

És a dir, s’asseguraran que en el cas què pels avatars de la vida, les coses comencen a estar "tortetes", puguen quedar-se amb les restes de la nostra ànima. Efectivament, cadascú valora els perills d’esta classe de decisions... però no sempre és tan fàcil de discernir el bé del mal (i, més encara, quan és evident que no tot el món som iguals davant el sistema). Una filtració d’informació ha deixat al descobert les martingales de la "gran banca" a l’hora de finançar (amagar, deixar, transferir...) xifres fabuloses de diners a favor de "oligarques", "criminals" i "corruptes". Exacte: ¡Qué escándalo! ¡He descubierto que aquí se juega!

De la informació hi ha dos coses que em descol·loquen molt. La primera, i més important des del meu punt de vista, són les preguntes que pareixen més evidents i que no es plantegen de forma clara: on està la justícia? Per què no s’actua d’una i per totes contra els paradisos fiscals? I, per damunt de totes, NOMS y COGNOMS: qui defrauda i qui ajuda a defraudar. La segon qüestió és la "naturalitat" que usa el diari per a presentar la informació. No és ni la notícia més important, ni la més destacada, ni es presenta de forma sensacionalista (com sí que passa quan hi ha notícies de coses ridícules o que responen a "altres interessos").

És que és la Història del Món; és que les coses "sempre han sigut així", és que vivim en el millor dels mons possibles i no es pot fer res, és que "tots faríem igual en la mateixa situació de privilegi", és si els polítics són tots iguals, és que "tenim una tolerància infinita i inconscient cap a la corrupció"... trieu l’explicació de m. que preferiu.

Germán Llorca-Abad