Núria Cadenes, compiladora de l'últim llibre sobre Isabel-Clara Simó: "Deia les coses pel seu nom encara que no fossin 'mainstream', i trobava la manera de dir-les bé: de vegades fent preguntes, de vegades en un conte o una faula, de vegades cruament, directament, de vegades amb humor"

AM.-Ens agradaria que ens explicares com sorgeix aquest projecte i quin paper juga Isabel-Clara Simó (ICS)  en la teua vida i obra
NC.-El projecte neix de l'editorial, de Comanegra. Tenen aquesta col·lecció meravellosa que és "Autories" i que ja comptava amb textos de Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. En Jordi Puig, l'editor, em va proposar de fer la selecció d'articles de la Isabel-Clara Simó i m'hi vaig llançar de cap. A més a més, el llibre ha sortit al mateix temps que 'Figura d'assaig', els textos del Joan Fuster lector que ha seleccionat l'Antoni Martí Monterde. Em sembla que la Isabel-Clara Simó n'estaria encantada, d'acompanyar-se mútuament.
La Isabel-Clara Simó és un referent literari i personal també. La seva gosadia, la seva empenta, la seva dedicació aferrissada a la literatura m'han estat sempre exemple i esperó. Dedicació a la literatura i a la llengua que la fa. I al país que les sosté. I que, alhora, és sostingut per elles.

AM.-El títol dellibre sembla que vulga definir al detall com era Isabel-Clara Simó. Com era en realitat?
NC.-Això ho saben els seus amics, en tot cas. La família. I és una pregunta que hauria estat interessant de sentir-li respondre a ella mateixa. Jo puc parlar de les coses d'ella que mostrava als seus escrits, en aquest cas als articles (centenars i centenars!) que va publicar al llarg de la seva intensa dedicació al periodisme: hi ha la intel·ligència, la cultura, la fondària filosòfica i de pensament, la tendresa, també, la ironia, la fermesa en les seves conviccions (en les bàsiques) sense caure en el dogmatisme... Deia les coses pel seu nom encara que no fossin 'mainstream', i trobava la manera de dir-les bé: de vegades fent preguntes, de vegades en un conte o una faula, de vegades cruament, directament, de vegades amb humor...
El títol, 'No tinguis èxit' és el tercer punt d'un article espectacular de l'any 1999, emmarcable i plenament vigent (una altra característica dels seus escrits: la vigència): "Decàleg de l'escriptor català". "L'èxit fa que siguis vulgar, barroer i purament comercial. Fracassar llibre rere llibre és la teva millor garantia", puntualitzava. Amb humor, ens cantava col·lectivament les quaranta. Mireu el punt cinc del decàleg, per exemple: "Sigues humil. Escriure en català vol dir ser de segona, com a màxim. No pretenguis mai que ningú t'equipari a un escriptor en qualsevol altra llengua".

AM-Quin paper jugues en el llibre? Què hi podem trobar?
NC.- Jo en sóc la compiladora. Davant de la quantitat i, sobretot, de la qualitat, dels articles de la Isabel-Clara Simó, he hagut de fer la feina ingrata de descartar. I encara en tinc uns quants de guardats a l'ordinador, en una carpeta en forma d'estrella que hi diu "descartatsCS" i que no goso eliminar. No puc. Són massa bons.
A 'No tinguis èxit' hi ha un bell estol, una mostra ordenada dels articles d'opinió que va escriure la Isabel-Clara Simó entre 1968 i 2019 a la revista 'Canigó' (de la qual en va ser directora), al setmanari 'El Temps' i al diari 'Avui'. Hi hem posat de subtítol "Cultura, feminisme i nació" perquè poden ser els seus tres grans blocs d'interès.

AM: Quan serem conscient de la importància que per a la Llengua catalana i per a la unitat del territori ha tingut ICS?
NC:.- Jo penso que ja en som. La Isabel-Clara Simó ha estat i és una autora molt estimada i molt respectada. I d'èxit, sí, aquell seu fantàstic atreviment. Ella ens ha mostrat, amb naturalitat, sense escarafalls ni ànsia d'aplaudiments, que som més forts que no ens pensem. I que no és tan sols que la llengua necessiti aquesta actitud, sinó que se la mereix. Escrivint en català, ja fos en el camp de la literatura, que era la seva gran passió, ja fos en el del periodisme, al qual es va dedicar amb tremp i entusiasme i rigor; oferint al nostre nord, sovint massa tancat en el seu melic regionalesc, el so i el to i la riquesa i la força i l'alegria del català invicte del sud.

AM: Quina importància té el fet que ICS procedira d'una ciutat valenciana i que aconseguira assentar-se en Barcelona com una de les lletrades més importants de la nostra llengua?
NC:- Molta. Tota. Ella era alcoiana i n'exercia a tot arreu sempre. D'aquesta manera trencava esquemes i cotilles i ens mostrava fins a quin punt ens enfortim i ens alimentem mútuament quan no fem cas dels interessats talls autonòmics i ens retrobem en la nostra unitat (diversa i contradictòria i de tot: així com som, que si ens ajuntem tres en una tertúlia de seguida ens hi surten cinc pensars). Un exemple: la revista 'Canigó', de la qual en va ser directora des de l'any 1972, va passar de ser "literària, cultural y deportiva" a "setmanari independent dels Països Catalans". I des d'aquesta seva voluntat d'independència (en tots els sentits, també el polític) va esdevenir una capçalera referent.

AM: ICS ha estat profeta en el seu poble. Almenys pel món de la Cultura. Cal reivindicar-la més encara?
NC:- Sempre. Es reivindica sola, perquè ho fa la seva obra: les novel·les, els contes, el teatre, els articles periodístics, els assaigs, tot. Nosaltres tan sols hem de procurar que els escrits de la Isabel-Clara Simó puguin continuar arribant a tot arreu, als lectors que ja tenia (i que poden redescobrir-li textos que no coneixien, o tornar als ja llegits -l'única manera seriosa de llegir és rellegir, deia Joan Fuster en aforisme) i a les noves fornades lectores que també mereixen endinsar-se en el seu univers. Pel fons i per la forma i per la llengua i per tot.

AM: Carles Cortés ha tingut importància en l'elaboració d'aquest llibre....
NC:- Carles Cortés era amic de la Isabel-Clara Simó. Divulgador de la seva figura. I de l'obra. Còmplice literari. Com a tal, forma part de la seva trajectòria i, per tant, d'aquests escrits.