On estan les dones per a la ultradreta?

Acaben d'assistir a un espectacle bastant trist i, també, bastant vergonyós amb la fallida, de nou, moció de censura presentada pel partit ultradretà amb un candidat molt amic dels canvis polítics i amb un ego desmesurat.

Deixant de banda que no va presentar cap projecte de govern que pogueren votar les diputades i diputats del Congrés per resultar més o menys atractiu, al seu discurs no va tindre millor idea que culpar-nos a les dones de la baixa natalitat existent actualment a l'Estat Espanyol. I es va quedar més ample que llarg.

Quan Yolanda Díaz, en nom del Govern, li ho va fer notar explicant-li que sense les dones ja no es pot construir res ni fer polítiques i que, a més les dones podem decidir lliurement ser o no ser mares i sobre el nostre cos, el senyor candidat, li va fer alguna ganyota i en la seua resposta, prou aïrat i fent burla li va recordar que Isabel la Catòlica ja governava al segle XV i que fins i tot tenia més poder que el rei. I es va quedar més ample que llarg el senyor.

I és que per a aquesta gentola, les dones si no som mares i esposes, no contem per a res. I la que se n'ix un poc i es fa notar o reivindica el feminisme, és assenyalada, censurada i, si poguera ser, desapareguda.

Si pogueren, actuarien com la Inquisició i acabarien cremant a totes les que alcem la veu i reivindiquem allò que per justícia social ens correspon que és formar part de les institucions democràtiques, perquè vull recordar que una democràcia si no ens té en compte, no és una democràcia completa.

Vam poder comprovar, de nou, com per a aquesta gent som ciutadanes de segona que necessitem ser tutelades pels homes de la casa i, com veiem això queda bastant lluny de les reivindicacions feministes que busquen una igualtat real i completa entre dones i homes.
També si aconseguiren el poder, assumpte que veig bastant difícil, malgrat que pogueren pactar amb el PP, intentarien fer-nos retornar a casa i deixar d'ocupar els espais públics que s'han aconseguit a tots els àmbits.

Recordem que una de les primeres coses que va fer el dictador va ser prohibir el treball fora de casa a les dones casades per a obligar-les a quedar-se a casa, parint i cuidant dels homes i de les famílies amb el clar objectiu d'apartar-les de l'espai públic i deixar-les directament sot a la tutela dels pares per a passar a ser tutelades pels marits en casar-se. I encara estan pagant les conseqüències en forma de pensions de viudetat més baixes i, per tant, formant part de la població més vulnerable.

Tampoc podem oblidar que no reconeixen les violències masclistes, però sí que les practiquen. De fet, el personatge que han nomenat com a candidat a presidir la Generalitat Valenciana ha estat condemnat per haver maltractat a la dona, als fills i a la família de l'esposa. I no els importa gens proposar a un personatge així per a presidir la més alta institució valenciana, negant al mateix temps que el fenomen existisca, com hem comprovat en tantes ocasions.

Estem ja en temps electoral i hauríem de revisar en profunditat tots els programes electorals per veure que suggereix cada partit en matèria d'igualtat entre dones i homes i no refiar-nos gens de les paraules que s'emporta el vent. Sols fixant-nos podrem després exigir el compliment de la paraula escrita als programes i, fins i tot així, de vegades, massa, ens traeixen.

Molta cura a l'hora de votar perquè ens juguem els nostres drets humans i, fins i tot les nostres integritats físiques i psíquiques, com hem vist amb el candidat del partit ultradretà a la Presidència de la Generalitat Valenciana.