El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
  • Políticas culturales Políticas culturales
    Políticas culturales

    El Ayuntamiento de Alcoy ha anunciado que postulará la ciudad para la capitalidad Cultural Valenciana. Soy muy optimista cuando pienso en la activida…

  • De forment, ni un gra De forment, ni un gra
    De forment, ni un gra

    La riqueza de la lengua valenciana nos permite encontrar una frase de esas que no tiene traducción y que se ajusta como anillo al dedo al Gobierno que desde hace casi una década está al frente del Ayuntamiento de Alcoy. Se trata de la expresión de forment, ni un gra. El periodista Vicent Marco da en la diana con su definición: “se refiere a algún proyecto que es todo palabrería y que no tiene sustancia”.

  • Digueu-me ingenu... Digueu-me ingenu...
    Digueu-me ingenu...

    Fa cinc mesos que vaig començar aquesta etapa de la meua vida vinculada a la política de proximitat, és a dir, a la que es fa al meu poble i per a la…

  • Qui som No+Precarietat Alcoià-Comtat Qui som No+Precarietat Alcoià-Comtat
    Qui som No+Precarietat Alcoià-Comtat

    Aquests dies i amb motiu de la concentració en la Plaça d'Espanya del nostre Espai, algunes organitzacions i col·lectius es preguntaven –com si fórem nous i acabàrem d'aparéixer- qui podria estar darrere de No+Precarietat. La resposta és fàcil, persones a títol individual que estan preocupades per la Precarietat permanent en què han quedat àmplies capes de la nostra Societat.

  • Una gran segunda oportunidad Una gran segunda oportunidad
    Una gran segunda oportunidad

    El Partido Socialista ha vuelto a ganar las Elecciones Generales y el bloque de izquierda es el único en condiciones de formar gobierno. Ese es el bagaje positivo de una repetición electoral que desde el punto de vista de muchos socialistas ibenses, podría (debería) haberse evitado

  • Morir de éxito Morir de éxito
    Morir de éxito

    Hasta el momento, esta legislatura viene marcada por los vaivenes políticos típicos en tiempos de elecciones, en constante campaña electoral desde que iniciamos el año.

  • L’extrema dreta ja és normal L’extrema dreta ja és normal
    L’extrema dreta ja és normal

    Posats a analitzar els resultats de les eleccions, a mi m’interessa pensar en el paper que han jugat els mitjans de comunicació en el procés de «blanquejament» i naturalització de l’extrema dreta. Sí; la classe política té una quota alta de responsabilitat en l’ascens del partit totalitarista. Ara bé, qui l’ha acabat votant són persones que no necessàriament són extremistes, però a qui no els hem dit clarament què és i què representa això que han elegit.

  • El resultat electoral i l'hora de les responsabilitats El resultat electoral i l'hora de les responsabilitats
    El resultat electoral i l'hora de les responsabilitats

    El resultat electoral ens dóna diverses respostes i també moltes incertes es. La dreta del PP puja a costa de CS, i l'extrema dreta de Vox ho fa a costa del PP. L'aclaparador resultat de l'extrema dreta ens recorda fins a quin punt el discurs xenòfob, extremista i antidemocràtic està calant en gran part de la nostra societat. A Cs l'actitud dels seus líders i especialment de Ribera els ha sentenciat políticament. Un partit que li ha passat a VOX per la dreta, perdent el seu discurs polític de centre i liberal, li ha fet desaparéixer quasi de l'escena política.

  • Il·legals Il·legals
    Il·legals

    Il·legals.Amb aquesta paraula ens va contestar la regidora Vanessa Moltó a les nostres propostes per a fer més justos, al nostre entendre, els impostos i els preus públics de la ciutat. I així, ràpidament, es va ventilar qüestions com aplicar un gravamen progressiu a l’IBI (pensant en pagar menys els que tenen habitatges de menor preu), però també incloure a les famílies monoparentals en el descompte de l’abonament individual en l’Eduardo Latorre, com sí que accepten amb les famílies nombroses. Van donar una perfecta i clara resposta de buròcrates.

  • No votar no és una opció No votar no és una opció
    No votar no és una opció

    Diumenge que ve tornem a votar. I tornem a fer-ho en un ambient d’extenuació mental. Sí. Tot el món tenim eixa sensació de «si torna a eixir tal, o tal altre personatge ‘a dir panera’, BOSSE». Sí, eixa és definitivament la sensació. Però amigues i amics, no votar no és una opció. No votar és acabar rendints a l’estratègia de la desmobilització. Perquè això és el que «el sistema vol», que no votem.