El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Paco Bustos

Paco Bustos./ Facebook
  • Aquest dimecres ens ha deixat Bustos, el millor regidor d'esports de la història d'Alcoi. Un home que mai ha fet esport, però que revolucionà i professionalitzà l'esport de la ciutat des de l'àmbit públic.

Sí, ens ha deixat. 67 anys, només 2 jubilat, El millor regidor d'esport de la història d'Alcoi. Amb les seues coses, però l'amic més fidel dels seus amics. Paco Bustos se n'ha anat, i ens ha deixat xafats, amb sabor molt amarg. Però el cert és que també ens quedem tranquils, perquè Bustos ha viscut com ha volgut, i ha estat feliç.

Paco Bustos és la persona que més he vist gaudir d'un arròs i una botella de vi. D'ell he aprés algunes lliçons molt importants i definitives que aguarde al meu cofre dels tresors dels consells. Per exemple, el concepte de l'Amistat.

No ens enganyem, Bustos pecava un poc de 'sequet' i tenia una virtut que per a molts era un defecte: Deia les coses claretes i a la cara. Per a mi és una virtut molt difícil de tindre o de practicar. Bustos parlava clar i per molt conegut que fores o amic dels seus amics, si feies alguna cosa que no li agradava, t'ho deia claret. Recorde que un dia, a les setmanes de jubilar-se, em va dir que era realment feliç, perquè ja no s'havia de mossegar la llengua, i que si feia falta dir-li 'gilipolles' a un a la cara, ho feia. Perquè el sou ja li'l pagava l'Estat i no depenia de ningú més, ni havia de tragar amb res.

Segons ens fem majors, actuar així resulta gratificant i envejable.

Aquest dimecres ens ha deixat Bustos, el millor regidor d'esports de la història d'Alcoi. Un home que mai ha fet esport, però que revolucionà i professionalitzà l'esport de la ciutat des de l'àmbit públic. Eren els anys del socialisme majestuós de Pepe Sanus, el millor alcalde que mai tindrem a la ciutat.

Bustos fundà el Centre d'Esports i va posar orde i concert a la gestió esportiva. També va afrontar situacions difícils com la reedificació del poliesportiu Francesc Laporta, i contribuí a la salvació del Deportivo Alcoyano en massa moments de la seua història recent.

Ell va afrontar també l'adaptació als nous temps d'infraestructures com ara les piscines municipals, fomentant la formació de socorristes aqüàtics d'Alcoi, Uns joves que, per cert, pagaren els seus estudis amb els dinerets d'aquells estius de socorrista.

Les 24 Hores Esportives han arribat a ser un vertader espectacle social en Alcoi, tot, en part, gràcies a ell i als fantàstics equips humans que aconseguia reunir.

Un molt amic seu em contava aquesta vesprada que Bustos tenia moltes coses bones, però que potser, una de les millors, era que sabia reunir grups de professionals excel·lents dels que  treia la major rendibilitat laboral possible. Així va nàixer el Centre d'Esports i molts altres projectes.

Però a banda del món de l'esport, Bustos ha estat molts anys gerent del centre Comercial Alzamora. I em consta que ha estat un gestor que ha interposat els interessos i les necessitats de les persones per damunt dels de les multinacionals. Desconec el balanç econòmic d'Alzamora en el seu mandat, però no conec ningú que parlara malament d'ell ni ningú a qui "s'haja deixat penjat".

Els últims anys ha mirat de reüll l'esport base, i ha estat president de la Fundació de l'Alcoyano. Tasca fosca, difícil i gens agraïda. Però el seu perfil combatiu i honrat ha estat determinant.

Des de hui descansa amb sa mare, a la que va cuidar fins fa poc, i també al costat d'Eduardo Latorre, un altre gran gestor esportiu. Paradoxes de la vida, m'he assabentat de la marxa de Paco quan degustava una cervesa i una agradable conversa amb Eduardo Latorre fill. I me l'he feta -la cervesa- a la salut de Bustos. I és que no conec ningú que gaudira tant d'una bona conversa i una copa com ara Bustos.

Ha mort tranquil·lament, acompanyat per l'amic Gil. Ja descansa després d'estos mesos de confinament que no han ajudat.

Descansa el regidor d'esports menys esportiu, el gestor que professionalitzà l'esport, el gerent del CC, l'amic dels seus amics, l'home que no tenia por de dir les coses.

Ho sent per tu, Gilberto Dobón, per tu, Gonzalo Olcina, per tu, Héctor Rúa, per Júlia Company, per tots els que hem aprés alguna cosa de Bustos.

Natxo Lara. Amic dels amics de Bustos