El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Opinió de Lorena Zamorano, regidora del Grup Municipal del PSOE d’Alcoi,

Opinió de Lorena Zamorano, regidora del Grup Municipal del PSOE d’Alcoi

Parar no és fer vaga

Lorena Zamorano / AM
Opinió de Lorena Zamorano, regidora del Grup Municipal del PSOE d’Alcoi

Parar no és fer vaga. Un pot donar suport o no una determinada mobilització, estar d'acord o no amb les proclames, amb el sentit o la filosofia d'un moviment. I és legítim. És legítim, democràtic i respectable tant una postura com l'altra, tant treballar com fer vaga. Però fer vaga no és parar. Fer vaga té una regulació pròpia, tota una llei que no s'hagueren molestat en aprovar si tot es reduís a simplement parar.

El Real Decret Llei 17/1977 de 4 de març, sobre Relacions de Treball, al seu primer article expressa; el dret a vaga ho serà, s'hi tindrà, en la mesura que es respecten els preceptes normatius que ací es contenen. Si no, serà una altra cosa però en cap un dret reconegut.

També diu que la comunicació de fer vaga s'haurà de fer per escrit amb antelació a l'empresa on es treballa, perquè puga comunicar-ho a l'autoritat laboral.

Així mateix es regula el règim especial com queda el contracte de treball. Diu suspés. D'alta en seguretat social, però suspés de cotització per les dues parts, empresari i treballador. Això comporta que el treballador durant el temps que dure la vaga que ha decidit fer, no tindrà dret a la prestació per l'atur ni a la d'incapacitat temporal transitòria.

Com dia, fer vaga no és simplement parar. Si fora així pensem; el treballador d'una empresa podria simplement parar i anar-se'n de manifestació? Podria, sense avisar a l'empresari, no aparéixer pel centre de treball tota una jornada sense esperar cap conseqüència? Com a mínim una falta greu li tacava l'expedient.

Doncs un empleat públic, un carreg polític no deu fer-ho, encara que ningú el vigile. Primer per pura observança a les lleis que varen prometre respectar i fer complir en acceptar l'encàrrec de regidor, segon per honradesa i exemplaritat, atributs molt necessaris en el servidor públic i que pareix siguen ara estranys en aquesta dedicació, i que jo defenc que tenim tots ("salvo error u omisión" com diria aquell...)

Jo he fet vaga moltes voltes a la meua vida. Dijous passat, quan treballava a l'empresa privada, fins i tot quan era autònoma. No he fet totes les vagues, he fet aquelles en les que he cregut i en les que m'he identificat., i sempre he exigit la suspensió del meu contracte. No per lluir de ser més escrupolosa que ningú ("marisabidilla" diria m'auela), ni perquè em sobren els diners (això no sobra mai i amb tres xiquets menys) ni perquè haja de demostrar res a ningú, que mai m'he sentit en la necessitat. Ho he fet per una raó gens èpica. Ho he fet per pura estadística, per convertir-me molt gustosament per un dia en un nombre. Perquè no anar a treballar contés, perquè el govern de torn, pegant un cop d'ull al nombre de suspensions de contractes de treball que hi havia hagut eixa jornada, sabera que la mobilització havia tingut èxit. 

Podem somniar que entre tots podem generar d'alguna manera un canvi de criteri, una rectificació de polítiques o un reconeixement de què siga que es reclama. Però sabeu que ocorre? Que si es para i no s'avisa, és cert, no ens descompten res de jornal, però no ens conten, no contem, no hem estat, no ha passat....i res canvia...