El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotons, membre del grup NO + PrecarietatAlcoià-Comtat

Jaume Brotons

Pensions i pacte de Toledo

Recentment la Comissió parlamentària d'Congrés dels Diputats que durant més de cinc anys ha estat debatent les reformes a el Pacte de Toledo, amb l'objectiu de donar viabilitat a el sistema públic de pensions, ha aprovat un seguit de recomanacions que hauran de ser debatudes i aprovades per el parlament, previ a les propostes que faci el Govern encuant a la reforma del sistema de pensions i sobre tot a canviar les últimes reformes dutes a terme en el sistema, -en 2011 amb el Govern de Zapatero que va establir la jubilació als 67 anys-, i el 2012 amb la última reforma de Rajoy, que va introduir la futura implantació del factor de sostenibilitat, la pujada del '0,25% en l'import de les pensions anul·lant l'IPC, i en definitiva l'aplicació de l'acordat en 2011 sobre la ampliació de l'edat de jubilació i els períodes de càlcul, així com el major nombre d'anys cotitzats per arribar a la jubilació ordinària.


El Pacte de Toledo ha fet 21 recomanacions, les més destacades que es mantingui l'IPC com a indicador de revaloració. Que es puguin triar els millors anys de cotització a la vida laboral de treballador per obtenir la base reguladora que regirà en el càlcul de la seva jubilaci . Destaca el que desapareix el "factor de Sostenibillidad" és a dir aquell que penalitzava la "Esperança de vida amb el cobrament de les pensions" i que hauria reduït substancialment la quantia de les futures pensions. També el reforçar el sistema públic de pensions, traient totes les retribucions que no tinguin caràcter contributiu, és a dir que no vinguin de les cotitzacions dels traballadors i empresaris (com les pensions de viduïtat, Orfandat, per Familiars etc.) i que estes últimes vagen a cárreg del pressupostos de l’Estat. Reforçar la "Hucha de les Pensions ara buida, establint un mínim en la mateixa i endurint les seves disponibilitats. Establir només dos sistemes en el règim de la Seguretat Social, el General i el de Autònoms, situació que donaria possibilitat que altres règims actuals com el de les Treballadores del Allar, pasen a el règim general amb els beneficis que obtindrien, entre ells el dret a la desocupació. Pel que fa als autònoms no obligar-los a cotitzar acord amb els seus ingressos i anar equiparant drets entre el règim general i el d'autònoms.


Apropar l'edat real de jubilació (actualment a la mitjana de poc més de 64 anys) a l'edat ordinària, per a això es busca endurir la jubilació anticipada que fins ara encobria la regulació d'ocupació. Apropar la taxa de substitució -la que relaciona el cobrat en la pensió amb l'última nòmina cobrada com a treballador i que a Espanya és de les més altes d'Europa, una mitjana de 82% entre pensió i salari-, a el salari mitjá actual a Espanya. Millorar les pensions mínimes -un terç de les pensions a Espanya están per sota dels 750 €-. En la acual reforma de les pensions, aquest any 2021 es necessitaran 66 anys o tenir 37 anys i 3 mesos per poder jubilar-se als 65 anys, i és que fins 2027 estem en un procés de jubilació fins als 67 anys, i es va exigintse progressivament més temps cotitzat per jubilar-se com abans. Lo que no es parla en les recomanacions del Pacte de Toledo, es de tornar a la jubilació als 65 anys.


La polèmica surgida en aquest moment, és els anys a tenir en compte per calcular la pensió i venen de que fins a l'any 2013 eren els últims 15 anys, havia persones que els beneficiava si estaven treballant els últims anys i perjudicava a molts que havien quedat en la desocupació i la seva cotització era molt menor están en l’atur. Es va ampliar el període progressivament, -aqueste any 2021 es tenen en compte els últims 24 anys cotizats per calcular la futura pensió i el proper any 2022 sa arribarà a el màxim, tenint en compte els últims 25 anys-.


El ministre Escrivà, vol aumentar els anys a tenir en compte per al cálcul de la pensió als últims 35 anys cotizats, de manera que la base regulldora del futur pensionista sería menor, ja que quan més s'allunyi la cotització a tenir en compte per al càlcul d'la jubilació, menor seria la pensió que cobraría el cotitzant.


També el propi Escriva i la vicepresidenta Calviño, són partidaris d'establir un sistema Mixt (es parla molt de la Motxilla Austríaca), que substitueixi al de Repartiment actual. Com recordarem ni ha dos sistemes, el de Repartiment o Intergeneracional, per lo que els que cotitzen ara paguen les pensions actuals, i els cotitzants futurs paguessin les pensions dels que ara cotitzen. El altre sistema el de "Capital", per la qual treballadors i empresaris contribueixen a un Fons, que es va invertint en Borsa o en Renda, i que servirà per a la futura jubilació de l'treballador (paregut o a un Pla de Pensions). Entre mig dels dos hi ha el sistema Austríac i altres, en el qual l'Empresari dedueix del sou l'treballador una cantiatat i l'aporta a un Fons, que també es rendibilitza invertint en el Mercat financer, però amb la garantia de l'Estat del 100% del que s'ha aportat, i que es complementa a l'aportació del treballador a l'sitema públic de pensions, existint dues aportacions, però en la qual clarament si se li dedueix a el treballador del seu sou aquest estalvi que realitza ell en qualsevol cas, això suposaria menoscabar l'actual sistema de Repartiment dels nostre sitema de pensions, fent carregar sobre el treballador una major part de la seva conribució a la seva futura cotització, que actualment ve integrament de les cotitzacions de l'empresari (la major part) i del propi treballador.


No és gens extany venint de la Sra Calviño i el Sr. Escrivá, molt propers a la patronal, que vulguin aquest sistema que perjudica els traballadors i actuals cotitzants i beneficaría a Bancs i Fons de Pensions, que gestionarien aquestes contribucions que es deduirien als traballadors. Tot això ens porta a futures movilitzacions dels pensionistes i dels Sindicats, en contra de qualsevol reforma de sistema públic de pensions que perjudiqui als futurs pensionistes.