El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Rubén Lledó, periodista, persona i, per damunt de tot, incondicional de l'Alcoyano

Rubén Lledó

Per què sóc de l'Alcoyano?

He de confessar una cosa. No vaig poder mirar en el moment del penal a Peralada. Quan San Miguel Bañuz va aturar la pena màxima a Paik sabia que el Deportivo era capàs de qualsevol cosa a partir d'eixe moment: podíem eixir golejats o quedar 2-3. El final ha estat "orgàsmic", en paraules de Barreda, i feliç.

Vaig tindre la sort i la possibilitat de ser un dels 10 aficionats que amb 2 vehicles particulars iniciarem l'odissea d'anar i tornar a Peralada en menys de 24 hores. Després de quasi 7 hores de trajecte, arribem al super-camp de Peralada, un equip que, de no ser el filial del Girona, podria estar perfectament a la Preferent catalana com a mínim. El futbol modern té eixes coses.


Tornem al partit. S'havia parlat de moltes finals durant la temporada, és cert que hi ha hagut moments clau, però els aficionats de pro del Deportivo sabíem que aquest partit era LA FINAL. Mirant la classificació, si no haguérem guanyat, possiblement teníem peu i mig a Tercera.


Després d'un gol psicològic en el últim minut de la primera part de Paik (un jugador de superior categoria que porta a les esquenes a mig Peralada), després del penal aturat per Bañuz, després que el Peralada tinguera altres ocasions que hagueren pogut ser gol, els veterans del Deportivo s'han tirat l'equip a l'esquena i 'a remar'. Sí. Se el que esteu pensant, ja ho hagueren pogut fer en jornades abans, però és el que ens ha tocat.


De Lerma manant al centre del camp, Rubio corrent fins que es va rebentar i una defensa notable (a excepció de Fomeyem que no va tindre el seu dia), el Deportivo té moltes paperetes de quedar-se a la categoria de bronze. El moment del tercer gol el recorde i el recordaré durant molt de temps. Com ha destacat Juan Serrano, aquest partit es pot comparar amb l'ascens en Lugo. Al cap i a la fi estem parlant del mateix: el futur més immediat, la temporada que ve podem estar jugant a Catalunya i Ses Illes, o només a la Tercera Divisió Valenciana. Vicente, Lino i, de nou, Vicente han aconseguit 3 gols que ja han passat a la història del club.


Per cert, hi han passat poques hores, però no he sentit cap comentari recordar-se'n de la indesitjable situació viscuda per l'àrbitre Sureda Cuenca fa 15 anys, quan 'aficionats' del Deportivo seguiren al col·legiat fins a l'aeroport per un mal arbitratge. A excepció del penal dubtós, l'àrbitre va estar correcte.

Com diu Valdano, "El futbol es la cosa más importante de las cosas menos importantes”. No sé si és la frase més motivadora per fer rebentar El Collao aquest diumenge 19 de maig a les 18 h, davant el Conquense. El que tinc clar és que jo aniré. La directiva de Juan Serrano ha decidit fer portes obertes a Gol A i Gol B, mentre que els socis de Lateral i Tribuna podran aconseguir 2 invitacions.


No hi ha excusa. Sabem que alguns jugadors no s'ho han deixat tot i molt probablement serà el seu últim partit defenent l'elàstica blanc i blava. Però que més dóna? Ells poden anar-se'n a la platja o altre equip. Nosaltres ens quedem ací. On volem al nostre Deportivo la Temporada que ve? Jo ho tinc clar. MORAL I VICTÒRIA.

Si ixim a guanyar, guanyarem. Cal pensar en els 3 punts i prou