Perill real

Estic realment preocupada per la deriva que l'esquerra de l'Estat Espanyol està agafant respecte de les dones i per les criatures. I dient que estic preocupada em quede curta. Disfressada duna pretesa diversitat, ens estan colant una misogínia brutal, això si, amb molt de coloret i molt de brilli brilli, molt cridaner, per a amagar el que hi ha darrere.

I darrere hi ha voluntat de negar la realitat material del que és ser dones i de les necessitats que tenim de mantindre espais segurs per tot arreu, i també i sobretot a les escoles i als instituts. Vestir de colorets i brilli brilli és masclisme més ranci que representa els estereotips establits pel patriarcat per negar a les dones, fins i tot el seu nom i és una barbaritat que ens pot costar molt car a les dones i a les criatures. I tot perquè una pseudo esquerra postmoderna i xupiguai s'ha venut als interessos de grups de pressió d'indústries farmacèutiques, d'assegurances mèdiques i de clíniques privades, així com el que Shangay Lily anomenava Gaycapitalistes.

Venien a canviar el món i vaja que l'estan canviant, però a pitjor, imposant un model neoliberal, egocèntric, insolidari, absolutament patriarcal i misogin que nega no sols la realitat material del fet de ser dones, també la seua definició.

Perquè per a evitar anomenar la paraula dona o mare s'han inventat tota una neollengua ridícula que, realment fa vergonya escoltar-la en boca d'alguna de les dirigents que estan tirant endavant aquesta barbaritat. Ho pagaran car a les urnes. Estic segura.

Les formes són importants en política. I l'escrupolós respecte als temps marcats per a tramitar les lleis també ho deurien ser. Però ací sembla que tot s'hi val per traure endavant una llei altament lesiva per al futur de les dones i les criatures sense escoltar a gent experta en la matèria, perquè saben que el feminisme està en contra de les barbaritats que es proposen.

Augmentar els drets de la gent sempre a favor, però sempre que aquests augments no comporten la reducció dels drets de la meitat de la població que som les dones i que pretén esborrar, com he dit abans, fins i tot els noms de mare o de dona com a realitats materials.
Una esquerra desnortada, com molt bé defineix un conegut intel·lectual català, Lluis Rabell, i que ho pagarà a les urnes perquè el feminisme li donarà l'esquena. Potser per aquesta por, estan fent les coses tan malament sense respectar els temps democràtics per un debat democràtic i obert i han optat per fer les coses amb urgència i furtant una part fonamental de la democràcia com ho és el debat obert i amb llum i taquígrafs.

Preocupada per un futur immediat que no veig gens clar perquè l'avanç dels drets de les dones serà furtat per interessos poc transparents que, en nom de no sé molt bé què ens volen imposar, de nou, amb un sistema misogin i punitiu per anomenar a les persones pel que som: homes i dones.

Perquè el sexe no és gènere. Ja n'hi ha prou d'experiments que deixaran persones medicades i potser mutilades de per vida. Prou de bogeria.

El feminisme no és això. El feminisme vol l'avanç de drets i oportunitats de les dones. Però no és el de brilli brilli xipuguai que ens volen fer creure aquesta gent postmoderna.