El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Teresa Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Teresa Mollá Castells

Pioneres (II)

      Anem a continuar parlant de dones desconegudes a las història però que han contribuït a que aquest mon siga com el coneixem ara mateix. I hui h…

      Anem a continuar parlant de dones desconegudes a las història però que han contribuït a que aquest mon siga com el coneixem ara mateix. I hui ho farem amb una particularitat: anem a parlar de dones del País Valencià.

        Començarem amb Víria Acte que va nèixer als anys 90 d.C. probablement a la Valencia romana on transcorregué la seua vida. Descrita com a persona rica després d’haver sigut esclava, la seua reputació va estar relacionada amb els negocis industrials o comercials, i podia ser la propietària d'un taller on es fabricaven arres, làpides i estàtues. Aquest era un negoci molt pròsper, ja que tots els estaments socials, principalment els superiors, desitjaven deixar memòria de la seua existència i dels seus actes en estàtues i làpides que s'exhibien als principals emplaçaments urbans.

        El fet que fóra una dona empresària tampoc era massa habitual en un temps on el patrimoni femení provenia ordinàriament de la dot i de l'herència de propietats agrícoles.

        Aquests fets, és a dir, la gestió i la utilització autònoma del seu patrimoni són, en suma, exponents de la major llibertat de moviments que va suposar per a les dones la relaxació de l'obligada tutela masculina a partir de la legislació d'August, que va permetre a dones com Víria mantenir empreses i negocis propis i desenvolupar tasques públiques exemplars, els vestigis de les quals han arribat fins als nostres dies.

         Continuarem amb Alarudhia. Nascuda al segle XI i considerada la primera dona especialista en mètrica, gramàtica, retòrica, lexicografia i versificació en la València musulmana. Segons fonts de l'època era una erudita, una dona sàvia, amb una gran memòria i gran capacitat per ensenyar als altres.

         Tenia deixebles homes, el que crida molt l'atenció. En 1009 les tensions internes d'Al-Àndalus desemboquen en una guerra civil i Alarudhia va haver de viure aquests canvis històrics i adaptar-s'hi. Era mawla, la traducció seria client en el sentit romà, però la seva situació seria probablement més semblant a una serva.

         I ara anem amb Teresa Gil de Vidaurre (1230-1285). Era dona d'una gran bellesa, de la qual va quedar enlluernat el monarca aragonès Jaume I a primerenca edat. La insistència i els seguicis de rei eren tals que Teresa Gil, de profundes conviccions religioses i de gran caràcter, el va comminar a manifestar davant un testimoni la promesa de matrimoni. La promesa es va fer, però el rei no la va complir, casant-se al poc temps amb Violant d'Hongria al desembre de 1235.

Morta la reina, Jaume i Teresa, vídua de Pere Sánchez de Lodosa, refan la relació fins convertir-la en un autèntic matrimoni social, no consagrat per l'església. En 1255 Jaume I mitjançant document públic li atorga el castell de Xèrica. Dos anys després li donaria la vila d'Alcublas. De la seva relació van néixer dos fills.

No obstant això, l'agitada vida amorosa de Jaume I va fer que, cap als primers anys de la dècada de 1260 abandonés la seva dona.

         Teresa Gil es va instal·lar al monestir de la Saïdia de València, fundat per ella mateixa, lloc en el que va portar una vida de recolliment fins a la seva mort.

         I per acabar ho farem amb una dona molt especial Isabel de Villena (1430-1490). Fou una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle XV. Fa més de 500 anys que s’acabaren d’imprimir les 5.000 paraules del “Vita Christi” un text segons Rosanna Cantavella per defensar les dones. L’autora el que fa “és destacar-ne els passatges (de la vida de Jesús) que mostren la fermesa femenina, i de manera molt especial la fidelitat del col·lectiu de les dones en la Passió, front a la covardia i l’abandó dels deixebles barons”. Però també, i segons Miryam Criado “és un Nou Testament que incorpora la dona com un element central del discurs d’igualtat entre els éssers humans i un espai de llibertat creat per a la comunitat de monges de la Trinitat  en el qual ser dona equival a ser forta, “intel·ligent, estimada i respectada”.

Va impulsar les obres del convent de la Trinitat, i el va convertir, gràcies a les substancioses donacions que captava, en una joia del gòtic valencià tardà.

Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana.  En 2016 l’abadessa va ser nomenada Escriptora de l’any segons l’AVL.