Pioneres V: Les “Sinsombrero”

Contava la il·lustradora i pintora Maruja Mallo com, un dia dels anys vint del segle passat, passejant per la Puerta del Sol amb la també pintora i literata Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca, van decidir traure’s del cap el barret que, en aquella època (dictadura de Primo de Rivera), era utilitzat de forma quotidiana per dones i homes. Se’l van traure els quatre però a qui van apedregar i insultar va ser només a les dones. I se’l van traure com a acte de transgressió a les rígides normes establides.

A aquestes dues dones després se’n van sumar altres com la pintora Rosario de Velasco, l'escultora, il·lustradora i poetessa Marga Gil Roësset, la filòsofa María Zambrano, l'escriptora María Teresa León, la poetessa Josefina de la Torre, l'escriptora Rosa Chacel, la poetessa Ernestina de Champourcín, l'escriptora Concha Méndez, o la pintora i artista gràfica Ángeles Santos.

Totes elles i, fins i tot alguna més, com hem pogut comprovar eren artistes en diverses disciplines. I, també totes elles, eren coetànies de l’anomenada generació del 27 per als homes, però van ser oblidades per ser dones i, per descomptat, les seues obres, també.
Eres dones cultes, erudites en els seus camps i buscaven la igualtat plena amb els seus companys els artistes homes, però ni ells mateixos les reconeixien com al que eren: dones artistes.

Malgrat que amb l’acte simbòlic de traure’s el barret els quatre artistes mencionats al principi, el que buscaven era, teòricament, alliberar les idees i, per tant, caminar cap a un món més lliure, sols ells van aconseguir reconeixement i llibertat. Elles, van haver de caminar de la mà d’altres dones per poder anar empoderant-se unes a les altres durant el poc temps que va durar l'espai de llibertat de la Segona República.

Amb el cop d’estat franquista i la posterior guerra civil moltes d’elles van emigrar a Amèrica i Europa per poder continuar treballant, però així com els noms dels homes de la generació del 27 van ser recuperats a poc a poc per a la història, els seus noms i, per tant, les seues obres van quedar oblidades.

Aquestes dones i moltes altres de l'època, representaven la modernitat en un context on comença a aparéixer el feminisme enfront d'un determinisme biològic i antifeminista que afirmava que l’únic paper de les dones era el d'esposes i mares. Elles, per contra, reivindiquen la seua capacitat intel·lectual i trenquen amb el paper tradicional i es reafirmen en la necessària participació de les dones a la vida política i en l’accés a l’educació per a generar dones lliures.

Va ser a la segona dècada dels anys dos mil quan va començar a ser reivindicades amb diferents treballs en formats diversos com documentals, llibres o pel·lícules.

Com podem comprovar una vegada més, les dones han participat en els grans canvis culturals, en aquest cas de l’Estat Espanyol, però de nou el patriarcat les ha ocultat tant a elles com les seues obres. I com veiem també, a l’anomenada generació del 27, hi havia dones intel·lectuals i modernes aportant el seu gra de sorra cultural.