El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

Pioneres XI: Les compositores (II)

Amb l'anterior entrega de pioneres vam tractar a algunes dones compositores dels segles XVIII i XIX. Hui continuarem amb algunes del XIX i amb altres…

Amb l'anterior entrega de pioneres vam tractar a algunes dones compositores dels segles XVIII i XIX. Hui continuarem amb algunes del XIX i amb altres del segle XX.

Encetarem aquesta entrega amb Lili Boulanger que va nàixer a 1893 i tenia oïda absoluta. Amb tan sols dos anys i mig ja sabia llegir partitures i cantar-les. Als 6 anys cantava les cançons de Gabriel Fauré acompanyada pel mateix compositor, començava a rebre classes d'harmonia d'Auguste Chapuis i aprenia a tocar el piano, el violí, l'arpa i el violoncel. Va començar a compondre a l'edat de 9 anys, sovint basant-se textos sagrats, que acostumava a preferir per sobre d'altres. A finals de 1910 va començar a rebre classes privades de composició de Georges Caussade. El París de Fauré, Debussy, Stravinsky i els ballets de Diaghilev va ser el context històric que va emmarcar tota la producció de Lili Boulanger. Moltes de les seues obres esdevenen un reflex dels canvis que es donaven en el món i en la cultura de la seua època.

Seguidament parlarem de Florence Price, nascuda en 1887, fou una compositora clàssica, pianista, organista i pedagoga musical estatunidenca. Price és considerada la primera dona afroamericana en ser reconeguda com a compositora simfònica, i la primera a tindre una composició interpretada per una orquestra important. Un bon nombre d'obres orquestrals de Price foren interpretades per la WPA Symphony Orchestra of Detroit, la Chicago Women's Symphony, i la Women's Symphony Orchestra of Chicago. Price escrigué altres obres orquestrals extenses, música de cambra, cançons, obres per a violí, himnes per a orgue, peces de piano, arranjaments d'espirituals, quatre simfonies, tres concerts per a piano, i un concert per a violí. Price fou acceptada a la American Society of Composers Authors, and Publishers el 1940 per la seua feina com a compositora. El 1949, Price publicà dos dels seus arranjaments espirituals, I Am Bound for the Kingdom, i I'm Workin' on My Buildin', i els va dedicar a Marian Anderson, qui els interpretà regularment.

Continuarem amb Elizabeth Maconchy, compositora inglesa, nascuda el 1907 de pares irlandesos, coneguda pels seus tretze quartets de corda. Ja amb les obres presentades durant els seus estudis i inicis de la carrera va causar molt bona impressió, tenia la seua pròpia veu. Segons ella mai es va veure perjudicada pel fet de ser dona. Així i tot només al sortir del Royal College of Music, ja es va adonar que no s'interpretarien les seues obres tret que ho buscara ella mateixa. Malauradament, la seua carrera no va aflorar com s'esperava pel seu bon inici. Maconchy va ser més aviat una persona reservada i molt privada. Potser degut a la forta tuberculosi que va patir i la va obligar a traslladar-se a Brighton. Podem assegurar que aquesta la va posar fora de l'òrbita musical del moment. Així i tot va seguir escrivint música centrant-se molt en la música de cambra.

I ja per a acabar, ens retrobarem amb María Escribano Sánchez, que va nàixer a Madrid el 1954. Maria Escribano va estudiar piano i composició en el Real Conservatori de Música de Madrid amb Antón García Abril i Roman Alis. Va continuar els seus estudis de música contemporània amb altres compositors

om Carmelo Bernaola o Cristóbal Halffter entre daltres. Va estudiar orquestració i composició amb Lleonard Balada a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh. Després de completar els seus estudis, es va traslladar a Àvila i allí va treballar com a compositora i professora de música. Escribano va ser molt activa com a professora de música i va crear "El jardí de la música" a Madrid, al Centre El Ardal, per a nens de tres a setze anys, especialitzant-se en la improvisació i la composició. També va conduir un programa de música per a nens de 18 mesos a tres anys.

De nou comprovem que hi ha dones que han creat, en aquest cas, música i que el patriarcat ha ocultat. Retrobar-les i reivindicar la seua memòria és de justícia perquè les criatures les coneguen i n'aprenguen d'elles.