El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotons, Membre del col·llectiu NO+PRECARIETAT Alcoià i Comtat

Jaume Brotons

Política d'habitatge i lluita contra la "bambolla del lloguer"

El “Boom” de la bambolla hipotecària en 2007, va ser la ruïna de moltes famílies. Els desnonaments diaris, la falta de reforma de la llei Hipotecària de 1946 en profunditat, les clàusules abusives, la necessitat de mesures com la dació en pagament i altres, ha fet que la l'alternativa a l'habitatge en propietat, la del lloguer, haja sorgit al nostre país la segona bambolla de vivenda.

 

Els Fons voltors emparats per les polítiques de la Unió Europea, però també dels governs nacionals com l'espanyol i per a ajudar els Bancs a desfer-se dels seus “actius tòxics”, és a dir de tot el parc d'habitatges que tenien arran dels desnonaments per impagament d'hipoteques, troben en aquets Fons d'Inversió, famolencs de guanyar molts de diners, el poder fer-se amb una cartera d'habitatges, per a rendibilitzar aqueixos fons amb les pujades de lloguers als seus inquilins, hi a més contribueixen aquests grups al fet que surga la “bambolla del lloguer en el seu entorn”, amb les seues polítiques d'adquisició de grans quantitats d'habitatge . El cas de la venda dels habitatges socials a Madrid per el l’expresident de la Comunitat Ignacio González o l’ex alcaldessa Ana Botella, a aquets grups, és un exemple, de com una vegada acabats els contractes, s'han duplicat els lloguers pels nous propietaris, els “Fons Voltors”.

Espanya ha passat de tindre menys del 5% d'habitatges en lloguer a més del 15% arran de l'explosió de la bambolla hipotecària, per la inseguretat creada en el mercat d'adquisició d'habitatge en propietat.

El Pla de –Habitatge 2018-2021 , i on desapareixen incentius com les quantitats a fons perdut d'anteriors plans, en la compra d'habitatges protegits, entre altres ajudes,  són un exemple de falta d'habitatge social a Espanya, que s'ha dirigit a generar activitat econòmica, creditícia i Immobiliària, fins i tot a crear ocupació en els moments del “Boom Immobiliari”,-que es va perdre rápidamente-, però no a afavorir un lloc digne on viure a moltíssimes persones víctimes de l'última crisi econòmica, i que àdhuc tenint treball, arriben a no poder tindre accés a l'habitatge.

A Espanya viuen 3,5 milions de persones en lloguer, i també existeixen 3,4 milions d'habitatges buits – 1/3 part de les quals existeixen a Europa-. La reforma laboral del PP de 2012, amb la pèrdua de poder adquisitiu de més d'un 25% per als assalariats, i al mateix temps la disparitat en la pujada dels preus de lloguer, ha convertit a un sector important de la població, en “tindre salari i no poder pagar-se un sostre on viure”. La falta d'habitatge ha passat a ser fins i tot per damunt de l'ocupació, el primer factor d'exclusió social. Un dels sectors més exponencials a poder accedir a un habitatge i emancipar-se, és el sector de la població més jove i que està acusant amb la precarietat laboral aquesta situació.

A la Comunitat Valenciana, la Llei d'Habitatge autonòmic, declara en el seu Títol 1r, a l'Habitatge com un “dret subjectiu”, fent-lo exigible davant l'Administració Valenciana, en el mateix sentit el article 47 de la Constitució espanyola, defensant el dret a l'habitatge. Sentències condemnatòries a Espanya, com la de la “Unió Europea de 14/3/2013”, sobre la necessitat que els poders públics actuen per a preservar el dret fonamental a l'ús d'habitatge, o el “Dictamen del Comité de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU”, per a evitar els desnonaments sense alternativa habitacional, per a persones amb pocs recursos, fa veure en que situació està el nostre país quant a la precarietat de grans sectors de la població, davant la necessitat d'habitatge asequible. Pero tot acaba sent “paper mullat”.

La PAH va presentar l'any 2017 una ILP –Iniciativa Legislativa Popular- en el Congrés, amb una sèrie de mesures per a intentar solucionar les “bambolles del lloguer i de propietat d'habitatge” i altres qüestions relacionades amb la situació d'habitatge a Espanya, com el desnonaments, i que Cs i PP van bloquejar adduint el seu cost. Mesures, com la dació en pagament, la compensació per clàusules abusives, un lloguer assequible, paralització de desnonaments tant de alquiler com en propietat, una alternativa habitacional per a les famílies necessitades i la garantia de subministraments bàsics, son els eixos fundamentals de aquesta ILP. D’altra banda el PSOE cuan arriba al poder, desbloqueija la ILP i Unides Podem la va posar per al seu debat damunt la taula del Parlament. Els socialistes modifiquen la llei de lloguers, (basicamente l'augmentar a cinc anys la durada dels contractes, i rebaixar a dos mesos les fiances), però sense tocar el tema més escabrós, el posar un “topall a la pujada del lloguer”, que és el que ha deslligat en tot el país una bambolla immobiliària, que fa que el pagament de l'habitatge siga el problema major que segueixen tenin els ciutadans.

El cas de Barcelona, on l'Ajuntament ha exigit que en les noves promocions, el 30% de l'habitatge es dedique a ús social. El de Berlín, on la mobilització de la població local ha aconseguit que els preus del lloguer a la ciutat, no s'alteren en cinc anys, o Finlàndia, on la utilització de sòl públic per a construir habitatge social, deslligant la política d'habitatge dels serveis socials i augmentant notablement l'oferta d'habitatge de aquest tipus. Tambe la recent “Llei autonòmica catalana del llotguer”( recorreguda al TC per el PP), regulant els preus del lloguer, per exemple en zones com Barcelona i la seua àrea, on la pujada de lloguers és alarmant, posant un topall -ajuste al 10%- de màxim de pujats, i no vinculat al l'IPC la revisió dels contractes de lloguer, lligant a l'índex europeu de Garantía de Competitivitat, actualment en negatiu per la mitjana europea de d'inflació, fan que siguen mesures importans per a controlar la pujada dels preus del lloguer.

D’altra banda i en el cas d'Alcoi, només existeixen dos habitatges municipals d'emergència habitacional. També l'oposició denunciava en 2018, que 34 habitatges en poder de la Generalitat, de l'organisme autonòmic d'habitatge el EIHA, no estaven sent utilitzades, o que altres vint habitatges estaven pendents de rehabilitar, per al seu ús social i per persones precàries a Alcoi. La llista de demandants d'habitatge social autonòmic o municipal, és importan. Les persones que han de buscar solucions, a casa de familiars o coneguts per no dormir al carrer, o viure en habitatges –amuntegats, sense mínimes condicions, fins i tot ni d'aigua i llum-, és una realitat dolorosa i deixa a aquestes persones en situació de risc sever d'excussió.

A Alcoi i com a moltes ciutats, compta amb una gran quantitat d'habitatges buits, També el repunt del lloguer ha sigut important a la ciutat i és necessari es busquen alternatives per part del Govern Municipal per a millorar l'oferta d'habitatge social d'emergència per a les persones en màxim risc d'exclusió i que no poden accedir a un habitatge.

Urgeix el buscar fórmules i mecanismes per al control dels preus del lloguer a la Ciutat, aixi, el crear una estadística o index de preus del lloguer, per a veure en que situació està la ciutat. L'ajuda a la rehabilitació d'habitatges que es dediquen a ser llogades, els incentivacions fiscals ( per exemple baixant l'IBI) als arrendadors d'habitatges buides . La creació de seguretat jurídica als arrendataris. El projectar la construcció d'habitatge de lloguer en sòl publique. Posar mecanismes voluntaris referenciats al mercat i incentivar-los. Etc,.

La aprobació en l'últim Plenari Municipal d'una Moció per a crear un "Observatori d'habitatge", pot anar en la bona direcció, en el sentit de buscar mecanismes que milloren la situació de oferta de l'habitatge social a la ciutat.