El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Poseu-vos el bosset!

Fa mesos que estem immersos en tot un nou diccionari mèdic, desconegut per a la majoria. PCR, test serològic, respirador... i clar, la sempre present…

Fa mesos que estem immersos en tot un nou diccionari mèdic, desconegut per a la majoria. PCR, test serològic, respirador... i clar, la sempre present "mascareta" (o "masquereta", o "careta", o directament "mascarilla"). No sé si ho sabíeu, però en Alcoi tenim la nostra pròpia paraula i que s’aplica de forma idèntica: "bosset". Ja sabeu que ací sempre anem fent les coses de cap per avall!

És més que possible que no l’hageu sentida mai. Això pot tindre mil explicacions, però abans de dir que m’ho he inventat, aneu a preguntar-los-ho als vostres familiars més majors (als més-més majors): el bosset és la mascareta i el mot, en concret, és un diminutiu de "boç" (que en castellà ve a ser una mescla entre ‘morral’ i ‘bozal’). Trobeu l’analogia? Boç és una paraula també ben alcoiana. De nou, si no l’heu sentida mai, podria ser per moltes raons diferents. Si aneu als diccionaris normatius, no trobareu això del bosset. No obstant, sí que està descrita al recull lexicogràfic-lingüístic del Diccionari Català-Valencià-Balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll. Tota una referència per a descobrir estes joies genuïnes i no sempre normatives, i obra d’una magnitud immensa.

Fa uns anys, vaig començar a registrar totes aquelles paraules i expressions que tenia la impressió de no haver sentit mai. És molt fàcil: només s’ha de parar l’orella i una miqueta d’atenció quan parle algú de més de 75 anys. És quan apareixen genialitats que semblen un invent i que, no obstant, són unes ‘paraulaques’ brutals! Ací teniu una mostreta: abullonat, amoragat, badoc, bonicàries, borum, cossi, durelló, eixamorat, enrandar, espoltir, estopenc, farnit, fer fleixa, galafre, guitza, llata, llimac, més aïna, panzell, quebraça, rebrec, ruscada ("ruscà"), tou de la naia, truït, veixell, xerec i una expressió prou ‘malsonanteta’ que m’encanta: ves-te’n a cagar els bigons! Quantes en coneixíeu?* Eh! Que açò no ha sigut en absolut un examen ni una demostració de res!

Tenim la idea preconcebuda (i falsa) de que les llengües tenen una forma monolítica i rígida i que passen de generació en generació sense canviar. Quan la realitat és ben diferent: canvien de generació en generació, de família en família, de poble en poble, i etc. En el cas del nostre valencià, hi ha encara una curiositat més: és la d’aquelles persones que, sense una raó aparent o evident, van pel món pensant que parlen la llengua més pura, la de sempre, la de tota la vida i la de tots. Pot ser siga pura dins del seu cap, però ni és la de sempre, ni la de tota la vida, ni en absolut ni de cap de les maneres és la de tot el món. És prou-prou més complicat.

Cap persona escriu com parla, ni pensa com escriu, ni és ella "la mesura de tota la realitat" lingüística. EN CAP LLENGUA! Sempre m’imagine què pensarà un parlant d’espanyol llatinoamericà quan l’obliguen a diferenciar entre "c/z" i "s" i a memoritzar on s’escriuen. O què pensa un castellanomanxec quan ha d’esforçar-se per dir "es que" i no "ej que". O per quin motiu els madrilenys estan sempre amb allò de "la dije". I és que per cada filòleg/lingüista que hi ha de veritat en tenim una caterva, un patracol, una "fotracà", un moscam, una colla, un batalló... que es pensen que ho són.

Ah; i feu-me un favor: poseu-vos el bosset!

Germán Llorca-Abad


*  Eugeni S. Reig és un alcoià de la diàspora que ha dedicat tota la seua vida a fer açò mateix. Té un llibre, "El valencià de sempre", on trobareu descrites en un estil divulgatiu, mil i una curiositats sobre tot el vocabulari alcoià que, de veritat, és "de tota la vida".