El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Tere Mollá, Feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá

Presentació

Presentar-se una mateixa sempre és bastant complicat. Almenys per a mi. Però considere que és fonamental perquè s'entenga la, renovada, col·laboració amb AraMultimèdia. I si, dic renovada perquè ja vaig col·laborar al seu inici i després, per qüestions variades, vaig deixar de fer-ho. I ara torne.

Ho faré amb un article mensual dins duna columna anomenada Passant per la vida, perquè considere que això faig, passar per la vida i evitar a tota costa que la vida passe per mi.

Fa més de vint anys que escric sobre temes variats però sobretot de feminisme, igualtat, micro masclismes i contra les violències masclistes i aquesta serà, també, la línia de la meua col·laboració a aquest mitjà de comunicació.

Com ja va avançar Germán Llorca, tinc un blog que ja ha complit els 15 anys que s'anomena “Mujeres sabies y brujas" que actualitze cada quinze dies amb reflexions sobre l'actualitat i diversos temes que van sorgint dins del feminisme. També tinc quatre llibres publicats i ara m'embarque amb aquesta nova aventura a la qual espere poder aportar alguna visió personal o política que motive alguna reflexió.

Tot i viure a Ontinyent, tinc una llarga vinculació a Alcoi i grans amistats a aquesta ciutat. Ens uneixen molts vincles culturals, laborals i perquè no dir-ho, també algunes competències hi ha entre les dues ciutats.

Una de les coses que sempre m'ha fascinat de les nostres diferències, que no discrepàncies, és la diferència lèxica entre els dos pobles tan pròxims. Un factor que sempre he considerat enriquidor per a les dues parts. Potser per aquesta vella vinculació a la ciutat d'Alcoi, resulte més comprensible aquesta col·laboració que ara reprenc.

Escriure sobre els temes que he anomenat més amunt, pot resultar-li incòmode de llegir a algunes persones, però sóc de les que pense que només remenant consciències les societats poden avançar. Això és el que em propose des del meu compromís feminista, d'esquerres i com a activista social.

Fa uns anys, bastants, un home al qual coneixia i estimava em va dir una frase que es va quedar gravada al cervell: Si fueras un poco menos feminista, igual las cosas te iban mejor. Us assegure que allò em va deixar bastant trasbalsada perquè, a més era un home d'esquerra de tota la vida. En aquell moment vaig comprendre que a una part de l'esquerra també, i com a la dreta, els molestava el feminisme perquè reivindica una igualtat real i no sols la formal. I, alguna d'aquesta gent, incorpora al discurs la igualtat, però no la real, sols la formal, la del paper que tot ho aguanta. No es pot ser un poco menos feminista perquè feminista s'és o no s'és. I amb això no vull donar lliçons a ningú. Sols vull explicar com ho visc jo.

I el feminisme, des de la meua convicció, ha de ser incòmode perquè denuncia els privilegis de la meitat de la població mundial front a l'opressió de l'altra meitat de la població mundial que som les dones. I quan reivindiques aquesta igualtat real, hi ha molta gent que es molesta. Aquest és l'objectiu, fer pensar altres discursos que no són els habituals i aconseguir empatitzar amb ells.