El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca,

Germán Llorca

Primer any “alcoià” de la Universitat d’Alacant   

Si veniu al centre és fàcil que vos trobeu les/als alumnes del Grau de Magisteri Infantil de la UA. Són 60 persones que estudien a la Cambra de Comer…

Si veniu al centre és fàcil que vos trobeu les/als alumnes del Grau de Magisteri Infantil de la UA. Són 60 persones que estudien a la Cambra de Comerç. Esta setmana m’agradaria recordar un parell de coses que vaig escriure fa un temps per a este diari. Una sobre universitat i economia i una altra sobre universitat i economia (no; no és un error).

No és un error, ja que tinc la sensació que per diferents motius, en Alcoi no hem sabut traure-li profit al binomi universitat/economia. És com una oportunitat que es perd, cada any que un grup d’estudiants formats ha d’anar-se’n de la ciutat. M’he tornat a mirar els dos articles que vaig publicar ací (un fa 6 anys i l’altre fa 2 anys) i amb el vostre permís vaig a reproduir-los de nou sencers (els he retocat mínimament per a evitar redundàncies innecessàries). De veritat espere que no vos faça “perea” llegir-los.

 

1.Aprofitar d'una els recursos: empreses Spin-Off

24 de juny de 2012

No sé com començar l'article i per això ho faré parlant d'una sensació que tinc: en Alcoi no sabem aprofitar del tot el recurs del coneixement que es genera tots els anys al Campus Universitari de la UPV. I tinc aquesta sensació perquè tots els anys deixem fugir desenes de persones formades que, de ben segur, podrien aportar-li més a la ciutat.

Enteneu-me bé, aquest article no és una crítica a les iniciatives que s'han dut a terme fins ara ni a les que hi ha en marxa (que les hi ha). És més una pregunta feta en veu alta sobre si s'ha fet prou i si hi ha alternatives perquè tot eixe cabdal valuosíssim de persones formades poguera quedar-se ací un temps més.

La Història dels estudis d'especialitat que estan a l'origen de l'actual infraestructura universitària alcoiana té vora dos-cents anys. I està clar que els objectius del Campus d'Alcoi, ara responsabilitat de la Universitat Politècnica de València, han anat canviat al llarg d'eixe temps. La universitat ha proveït (i ha se seguir proveint) d'especialistes les empreses d'Alcoi, de les nostres comarques i de les de més enllà, però em fa l'efecte que a dia de hui això no és suficient... al menys no per a la ciutat.

Tots els anys, entre 150 i 200 persones es graduen en l'escola industrial d'Alcoi en diferents àrees del coneixement científic-tècnic. I tots els anys les xifres ratifiquen l'excel·lent nivell de la formació que han rebut. De veritat, tant costaria que alguns d'eixos graduats i graduades tingueren unes condicions mínimes perquè intentaren posar en marxa en Alcoi les seues iniciatives empresarials? És a dir, com un viver d'empreses, però amb una forta implicació per part de la universitat, les administracions i organismes locals i de la iniciativa privada que volguera prendre part.

Una bona idea bé es mereix un, dos o tres anys de cultiu en un entorn adequat. Perquè eixa bona idea, a la volta de 10 o 15 anys pot arribar a ser una font de llocs de treball i activitat econòmica per a la ciutat. I no exagere gens si dic que els Steve Jobs o Bill Gates del futur, ben bé poden haver estudiat en Alcoi; però no ho sabrem mai si deixem que desapareguen. I no sabrem mai si Alcoi, amb molt de temps i molta paciència, podria acabar sent un xicotet Silicon Valley.

En l'actual era de l'economia informacional, és a dir, on el valor econòmic està centrat en la gestió de la informació (disseny, investigació, innovació...) s'ha d'apostar pel capital humà. Sincerament, pense que fins i tot en aquestos temps de precarietat no costaria tants diners habilitar una inversió a fons perdut, si voleu, però de futur importantíssima. Per què pareix que ningú no s'ho haja plantejat seriosament?

I tot açò ja té un nom: es diu empresa spin-off o EBT (empresa de base tecnològica). A l'acabar la titulació universitària, l'estudiant o grup d'estudiants amb una idea elaboren un pla d'empresa. Per a poder-ho fer, reben l'atenció i assessorament dels especialistes que la (o les) institució posa al seu abast. Simplement això ja dóna una idea del potencial del projecte a dur endavant. Després, es designa un tutor (o tutors) que els ajuda a desbrossar el camí (burocràtic-administratiu). I, essencial, durant un període de temps (entre un i tres anys), disposen d'un espai amb uns serveis mínims per fer créixer la idea.

Senzill, no?

 

2.Les universitats són l’economia del s.XXI

1 d’abril de 2016

La Universitat d’Alacant ha manifestat la seua intenció d’obrir un espai docent propi a Alcoi. El rebombori ha sigut dels bons. La universitat, com a institució, es coneixement i el coneixement el combustible de l’economia del s.XXI.

Doneu-li la volta al vostre telèfon mòbil (portàtil, o ordinador de taula). En la immensa majoria, en la lletra menuda, vos dirà que s’ha fabricat a la Xina. I en alguns, a més, vos dirà on s’ha dissenyat. Segurament serà alguna ciutat (o estat) d’Estats Units, o Europa.

I què significa i quina importància té el fet “d’on es dissenye”? Que “dissenyar” implica ací generar el coneixement necessari (i+d = economia nova) per poder enviar a fabricar els dispositius a un altre lloc (= economia antiga). Això és (per a bé o per a mal, tot s’ha de dir) l’economia del s.XXI, o (entre altres moltes coses) economia informacional. I això passa amb tots els sectors.

En Alcoi hem tingut durant quasi 200 anys una institució d’estudis superiors que ha proveït de personal especialitzat l’economia de la zona. Una economia que, progressivament, està deixant de ser manufacturera (i que cal evitar que deixe de ser-ho del tot). Però si una economia canvia, s’ha d’adaptar el model productiu.

L’economia de la informació vol dir crear nou coneixement per a traure-li rendiment i les universitats, amb totes les seues mancances i possibilitats de millora, continuen sent un nucli importantíssim on, un professorat altament especialitzat treballa amb els professionals de futur (gent jove amb ganes de menjar-se el món), col·laborant en unes dinàmiques de generació de noves idees.

Hem de deixar de mirar les universitats com una simple institució docent i hem de començar a mirar-les com el que són: UNA IMMENSA OPORTUNITAT DE PRESENT I DE FUTUR.

Alcoi, tenint la clau DES DE FA DÈCADES per incorporar-se “al carro” de l’economia informacional, encara no ho ha fet... insistisc; encara. Mai és tard si ens posem de veritat a treballar i no deixem passar 4 anys més.

Benvinguda siga la Universitat d’Alacant.

 

************
Gràcies per haver-ho llegit tot !
Germán Llorca