Quan el Suprem va intervenir en un conflicte laboral als Algars

Veient la nostra realitat actual, caracteritzada per l’individualisme i l’atomització social, costa endevinar un passat no tan llunyà de solidaritat i organització obrera. Recentment, amb motiu del centenari de la vaga de la Canadenca, es feien ressò tots els mitjans de l’efemèride de la instauració per llei de la jornada laboral de vuit hores a Espanya. Doncs bé, també a la nostra comarca, els nostres avantpassats van ser protagonistes d’un conflicte laboral que va tenir conseqüències arreu de l’estat.

Aquest és l’argument d’un recent article acadèmic de Diego Fernández, professor de Geografia i Història a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, publicat al darrer número de la Revista DISJUNTIVA. Crítica de les Ciències Socials, editada pel grup d’investigació CRITERI-Socieconomia Crítica i Territori de la Universitat d’Alacant.

A l’abril de 1873, a la pedania contestana de Els Algars els obrers del molí de paper de Facundo Vitoria es van declarar en vaga per exigir un modest augment salarial i millores en les condicions laboral. L’empresari, lluny d’acceptar les demandes, va contractar nous operaris. Els treballadors, membres de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), havien previst una caixa de resistència per suportar fins on fora possible els jornals perduts. Alhora, pressionaren els esquirols fins que abandonaren els llocs de feina usurpats. I no s’aturaren ací, organitzaren una xarxa d’informació mitjançant les federacions locals de l’AIT per impedir que Vitoria continuara fabricant el paper a altres molins.

El que fora president del “Círculo Industrial de Alcoy” va haver de desistir y va preferir tancar la fàbrica per no cedir a les peticions dels vaguistes. Però mesos després, al juliol, amb motiu de la revolució del “Petrólio” va acabar accedint a la negociació i va readmetre tots els treballadors, després d’indemnitzar-los amb 6.000 reals pels salaris perduts.

Tot i això, la situació política no va ser propícia per al moviment obrer en general, i el de la comarca en particular, i al mes d’octubre la justícia inicia una persecució indiscriminada de tots aquells que participaren o foren sospitosos de participar de la revolta. També van ser empresonats i acusats de sedició treballadors contestans, especialment els obrers del molí de Els Algars. Són acusats de participar del “Petrólio” i en una peça judicial separada també d’amenaces a Vitoria, d’organitzar-se per guanyar més diners i per ser membres d’una associació il·lícita.

I és precisament ací on radica l’interès històric i la particularitat del cas. Un conflicte laboral aïllat, aparentment intranscendent, acaba dirimint-se al Tribunal Suprem. Està en joc la legitimitat de les idees anarquista a Espanya. Finalment, l’any 1878, els vint-i-dos veïns de Cocentaina són absolts. En plena Restauració borbònica, durant els primers governs conservadors, quan l’associacionisme obrer vivia perseguit i a l’ombra de il·legalitat, de sobte el Suprem declara la Internacional “compatible amb la moral pública”.

Desgraciadament es va tractar d’un miratge. Els llibertaris va continuar sent proscrit i perseguit amb crueltat durant anys. La presó indiscriminada, les tortures i les execucions va ser la resposta de l’Estat al creixent anarquisme.

Podeu consultar l’article complet ací.