El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad ,

Germán Llorca-Abad 

Quan la ciència deixa d’importar

 Resulta molt complicat fer canviar a una persona d’idea, si la idea que té eixa persona només se sosté en percepcions emocionals. Pensen vostés quan…

 

Resulta molt complicat fer canviar a una persona d’idea, si la idea que té eixa persona només se sosté en percepcions emocionals. Pensen vostés quan es parla de futbol... efectivament, la passió pel "nostre equip" ofusca la nostra capacitat racional de discernir fets. I d’ací, un problema que afecta de forma general a molts altres aspectes de les nostres vides.

Les imatges de Donald Trump "traient el lleu" després de passar uns dies a l’hospital s’han convertit en virals. No només "ha eixit" massa prompte, sinó que s’ha dedicat a escampar les troles habituals en el seu llenguatge infantil (coses com que li han administrat "medicaments increïbles", sense dir quins; o que ha tingut ocasió "de conéixer bé al virus"...). Ja s’ho farà en l’aspecte personal, no obstant, des del meu punt de vista, el problema és la percepció de superficialitat que trasllada a la opinió pública sobre el problema sanitari real que suposa el coronavirus. Ell és un expert en apel·lar als budells de les persones i no al seu cervell.

S’estima que hi ha uns 35,3 milions d’afectats en tot el món. S’estima també que la pandèmia ha ocasionat uns 1,04 milions de morts. Les xifres sobre les persones que no han mort però que patiran recialles (insuficiències cardiaques, propensió a les embòlies, afectacions neurològiques...) són del tot desconegudes. I el que queda clar de tot açò és la impotència a l’hora d’entendre l’autèntica magnitud del problema sanitari. Potser siga per un excés d’informació. Ara bé, donar a entendre "que no hi ha per a tant" ha sigut una de les constants des que tot açò va començar (només s’ha de recordar el colapse del sistema sanitari de no fa ni tres mesos i que als EEUU encara ha sigut més bestial, ja que hi ha com un 25% de la població que no pot pagar-se l’atenció sanitària).

Però anem a la qüestió científica. Durant la Pesta Negra que assolava Europa al s. XIV, es tenia la intuïció que tancar a les persones en les seues cases ajudava a contindre la expansió de la malaltia. Una malaltia que es considerava una penitència divina (una manera molt perversa, això sí, de castigar els pecats). És a dir, que res se sabia de què la causava ni com s’acomanava d’uns a altres. Era literalment impossible saber-ho en aquell moment. I per això, responsabilitzar al Dimoni o al Diví podia tindre la seua coherència en 1350... però abordar una qüestió tan problemàtica en 2020 usant només arguments emocionals o basats en afirmacions banals i/o falses, com ho han fet els Trump, Bolsonaro’s o Boris Johnson’s* de la vida, és, com a mínim, temerari (per cert, els tres han estat malalts de coronavirus).

El coneixement científic ni ho sap tot, ni ho explica tot ni ho soluciona tot, però serà el que acabe posant-li data de caducitat al Covid19.

Germán Llorca-Abad