El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

‘Quijote’, la tendresa és la bogeria de tornar-se savi

'QuIjote', de Bambalina
  • Narrat en un tipus de llenguatge de llenguatges, quelcom així com ‘pàrsel’, amb paraules que sonen al francés i fins i tot a llatí, amb accent germànic, una deliciosa atmosfera ens convida a tots els espectadors i les espectadores a entrar dins la ment d’Alonso Quijano

No ha existit mai un Sancho Panza més adorable que aquell a qui dóna vida Bambalina Teatre Practicable al ‘Quijote’, espectacle de cloenda de la Mostra de Teatre d’Alcoi en la seua edició que fa trenta.

Ni tampoc un Quixot tan rematadament boig i honest, alhora. En aquesta reestrena pels 40 anys de la companyia valenciana, el Centre Cultural Màrio Silvestre s’ha convertit en una mena de conte dins un conte.

La màgia del clàssic s’ha traslladat al món titellaire, amb guió de Jaume Policarpo i direcció de Carles Alfaro. Narrat en un tipus de llenguatge de llenguatges, quelcom així com ‘pàrsel’, amb paraules que sonen al francés i fins i tot a llatí, amb accent germànic, una deliciosa atmosfera ens convida a tots els espectadors i les espectadores a entrar dins la ment d’Alonso Quijano, àvida de saviesa, de lectura, en definitiva, del plaer ‘d’esnifar’ un vell –i bell- llibre.

Exquisita, sublim i delicada, la interpretació dels ventrílocs –Pau Gregori i Jorge Valle-, presentant-se com dos protagonistes més en la història. Silencis, mirades, emocions, llums, ombres. Tot, absolutament tot, surt a flor de pell. Com oblidar aquell gest d’acaronar-se els cabells d’el Quixot? O el paraigües que vol ser molí de vent, enemic del gentilhome.

El ‘Quijote’ és, sense cap mena de dubte, mereixedor de totes les bones crítiques que ha anat recollint. La bogeria d’un heroi universal és quasi tangible, davant tot just dels nostres ulls, quasi es pot tocar. I, clar, es pot comprendre, igual que el seu deliri per Dulcinea i tants altres episodis, com la referència al teatre de titelles dins el teatre de titelles, un metalingüisme molt ben aconseguit.

Si el guió volia que li poséssim paraules, la veritat és que la proposta de Bambalina Teatre ens ha deixat sense cap a la boca. Acertadíssima com a cloenda de la Mostra de Teatre d’Alcoi.