- Ara té l'honor, durant unes hores, de traure pit (ell mai ho faria, perquè no és així, i eixa és una de les seues virtuts) de ser el supervivent del Botànic.
El conseller d'Economia Sostenible, el murer Rafa Climent, s'ha convertit en l'únic supervivent dels polítics del Botànic amb data de 14 de juliol de 2023. Un dels més qüestionats des del primer dia, allà pel juliol de 2015, ha estat capaç de resistir en la selva política de la Generalitat, superant els entrebancs del mestissatge entre PSPV i COMPROMÍS, a la mateixa gestió i a la tradicional guerra de guerrilles internes dels partits polítics.
La presa de possessió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat de dijous (a l'espera que el Rei la signe) feia fora Ximo Puig del primer esglaó del Consell. Gabriela Bravo, consellera de Justícia, també cessava per integrar-se en la Mesa de les Corts. Eren els dos, amb Climent tres, supervivents del primer govern del Botànic de 2015. Amb la marxa dels dos, i de manera anecdòtica (al Botànic li queden dos telediaris), el conseller murer es converteix en l'únic que ha superat les dues legislatures en el càrrec.
Curiós i també enriquidor des del punt de vista polític i de la gestió de les coses públiques l'anàlisi d'aquest inusual cas. Si busquen en l'hemeroteca del 2015, trobaran articles de periodistes que li pronosticaven com a molt sis mesos de vida política. No veien bé que no fos economista de formació, o que el seu aval de gestió fos 'només' dirigir un poble anomenat Muro com a alcalde. Coses tan estranyes com ara el" bottom up" (governar des de la base, des de la pròpia ciutadania en direcció ascendent i no a l'inrevés), o l'economia circular o del Bé Comú es consideraven excentricitats per part d'eixe poder mediàtic del Cap i Casal.
Servisca com a exemple demolidor d'aquella època un article publicat a El Mundo que es referia a Climent de la següent manera: "Él no ha tenido que ser el mejor para llegar a conseller, prueba de que el capitalismo, aunque sea de baja intensidad, premia también la hortera mediocridad".
A poc a poc, Climent instaurà el seu modus operandi cooperatiu i aplicà l'escolta activa com a ferramenta de treball. En una selva mediàtica i política, l'afable Climent continuà treballant com una formiga silenciosa fins a aconseguir el respecte generalitzat. Pensen vostés que no van remenar tot el que girava al voltant de Climent i del seu equip per a fer-lo fora? Impossible.
Ara té l'honor, durant unes hores, de traure pit (ell mai ho faria, perquè no és així, i eixa és una de les seues virtuts) de ser el supervivent del Botànic.
En aquest conte de fades polític, la moralitat és clara: No cal ser de la capital, ni d'un partit estatal, ni tindre darrere lobbies de poder espentant, ni tindre una personalitat agressiva. És possible gestionar la Res Pública fent faena i sent bona persona".