El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad ,

Germán Llorca-Abad 

Sabem què és la globalització?

És una d’eixes paraulotes que, de tan habitual, ha deixat de significar res. És més, no crec que ningú, ni els més entesos, sàpien exactament què significa ni quina profunditat té (i no, no seré jo qui gose definir què és). Ara bé, tot i no comprendre-la detalladament, més valdria que tinguérem una noció mínima d’una transformació històrica que condiciona diàriament les nostres vides.

Resumint moltíssim la qüestió, la globalització és el nom que defineix una etapa històrica que, com totes, té uns orígens poc definits. La dècada dels 1970 suposa l’inici d’un final; d’una transformació que ha durat dècades i que encara està activa. Però un final, de què? Eixa és la clau. És el final d’un model d’organització social i econòmica basada en el poder dels Estats (eixes coses a les que col·loquialment diem "països"). Per a entendre-ho de forma directa: és el moment en el que, progressivament, els Estats comencen a transferir la seua capacitat per a decidir sobre l’economia a organitzacions de caràcter supranacional; és a dir, que estan per damunt de l’estat.

Això vol dir una pèrdua gradual d’independència i la cessió, invisible, de tot el poder a unes entitats que no sempre (mai, en realitat) estan ben identificades: mercats financers, agents inversors, multinacionals... el sistema està pensat per a que no s’entenga. Tampoc hi ha ningú qui estiga disposat a explicar-ho correctament. I, d’eixa forma, és més fàcil poder-nos enganyar.

I, en realitat, és més fàcil de comprendre de la següent manera: si compreu "cacaus de collaret" del Carrefour, esteu adquirint per 1,25 euros (iva inclòs) un total de 250 grams de producte. Els cacaus estan produïts en Xina. Abans d’arribar ací, han recorregut mig planeta dins d’un contenidor. I no és difícil d’imaginar la quantitat d’intermediaris que puguen haver enmig: l’exportador, l’importador, l’envasadora, la distribuidora... cadascun d’ells es queda el seu percentatge de benefici sobre el preu final que, a pesar de tot, és de només 1,25 euros. Ja podeu imaginar quin és el marge que els queda a l’agricultor o el recollidor dels cacaus.

I si de Xina venen els cacaus, a Alemanya van les creïlles fetes ací. La conseqüència és un sistema internacional de treball que esclavitza progressivament els treballadors de tots els països. Ni treballant 12 hores al dia 7 dies a la setmana podem competir amb el preu dels cacaus xinesos (i en coses com les creïlles, per més que treballe un alemany, mai podrà produir-les tan barates com ací). 

Evidentment la situació és infinitament més complexa i no en tots els llocs es viu la situació de la mateixa manera ni amb la mateixa precarietat, però faríem bé intentant connectar coses que "aparentment" no tenen connexió.

I no; el món no era millor abans de 1985. Però faríem bé intentant entendre com ha canviat des d’aquell any. 

SALUT i ÀNIMS (!)