El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

“Ser lingüista de la nostra televisió és un somni fet realitat”

La funció de la lingüista ontinyentina és assegurar que se segueix l’estil marcat per la cadena.
  • "Com a lingüista, hi ha una feina preciosa pel que fa al registre de cada personatge. No parla de la mateixa manera Ferri que don Joaquim. Ni Raquel parla com Blanca, o Dora com donya Teresa".
  • "Hem d’aconseguir que la televisió tinga una qualitat lingüística real, la que ens mereixem, ni més ni menys, i que qualsevol valencià que veja la televisió sàpia que la llengua que escolta és com toca".

L’ontinyentina Silvia Urenya ha estat una de les persones responsables de la nova temporada de l’Alqueria Blanca. Ens explica la tasca de la lingüista i ens parla de la importància que té apostar pel valencià en la televisió pública.

1. En primer lloc, podries fer un breu recorregut per la teua trajectòria acadèmica i professional? Què vas estudiar i que va ser allò que et va fer decidir per aquests estudis, en quines feines relacionades directament amb el valencià has participat…

Des de ben menuda he tingut clar que volia estudiar literatura i llengua. Vaig estudiar Filologia Catalana, i he d’admetre que era un ratolinet de biblioteca. Fent la carrera, vaig col·laborar en diversos projectes d’investigació i recerca del departament de Filologia Catalana. Poc després de llicenciar-me, vaig cobrir una baixa de maternitat com a tècnica lingüística a l’ajuntament de Mislata i vaig continuar col·laborant amb el departament puntualment, a més,  feia classes de repàs, classes de valencià en estiu... mentre enviava currículums a les editorials, on volia treballar. Mentre sonava o no la flauta, vaig estudiar el postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística, a la UAB. Encara que jo, ben cabuda, renovava currículum i el tornava a enviar a les editorials. Vaig fer classe durant un curs al Vallés i vaig veure que allò no era per a mi, definitivament. Pocs mesos després, em van cridar com a tècnica lingüística de la Direcció General de Telecomunicacions de la Generalitat. I, treballant allí, per fi, em van començar a cridar d’editorials. Al principi molt puntualment i amb molt d’espai entre feina i feina, i a poc a poc, més seguit. Des de llavors, he treballat com a correctora per al Grup UOC, la Institució Alfons el Magnànim, Addenda i les editorials Denes, Viena, Baula, Voramar, Bullent, Bromera, l’editorial Marjal-Grup Edebé i Brief, on he traduït cinc novel·les al valencià.

En els espais de temps en què no he tingut feina, he seguit estudiant. Vaig fer un curs de disseny i maquetació perquè, a l’editorial on més treballava, saber-ne una miqueta em facilitava la feina. També vaig fer els cursos d’examinadora de la JQCV i del CEU per a poder examinar del C1 i del C2, i vaig entrar en la borsa de professors de valencià en línia per a l’Institut Valencià de l’Administració Pública i l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut, on encara hi treballe quan hi ha cursos. Sempre que he pogut, he col·laborat amb ACPV, Escola Valenciana, la Plataforma per la Llengua... em considere una activista pel valencià.

 

2. A banda de l’Alqueria Blanca, has format part dels equips lingüístics d’altres produccions audiovisuals. Com vas fer el pas cap a l’audiovisual i en què consisteix exactament la figura de la lingüista en l’àmbit televisiu?

A l’editorial on més temps vaig estar (11 anys) com a correctora, van fer un ERO. Amb la crisi, les editorials ho van notar moltíssim i va decaure la feina una barbaritat. Em vaig angoixar moltíssim, sincerament. Llavors, van començar a anunciar que tornaven els mitjans de comunicació públics, que farien falta assessors lingüístics... i ho vaig veure claríssim. El món audiovisual sempre ha sigut una de les meues passions, així que no en vaig tindre cap dubte. Em vaig posar les piles de seguideta. Enviament de currículums a productores, buscar qui em poguera assessorar...

I per fi va sonar la flauta màgica. Em van telefonar d’una productora per a oferir-me ser la lingüista d’una sèrie per a la nova televisió. Fa quatre anys d’això, però ho recorde com si fora ahir. No m’ho podia creure. Per a mi era un autèntic somni fet realitat.

I, des d’aquell moment, ja no he parat de treballar. He sigut lingüista de Family Duo, Cartes en Joc, Terres de cinema, Magnífics, Açò és un destarifo, la sèrie Diumenge, paella, i ara ho soc del programa diari Terra Viva i de L’Alqueria Blanca. També ho soc de diversos projectes de productores que estan pendents de ser aprovats per À Punt Mèdia. I, si tot va com toca, en passar l’estiu començarà el rodatge d’una nova sèrie que pinta molt i molt bé.

La figura del lingüista en la televisió té un paper fonamental pel que fa a la qualitat lingüística. En els programes és qui ha de supervisar absolutament tots els textos que apareixeran en pantalla, el guió de qui presenta el programa, assessorar lingüísticament els reporters i reporteres en els directes en la mesura del que és possible, perquè la marxa que porten és infumable, pobres...  també, les veus en off. Pel que fa a les sèries, el lingüista revisa el guió i després, en rodatge, està en contacte directe i continu amb direcció i amb els actors i actrius, amb qui passa text per a ajustar la pronúncia i assessorar-los. A més de fer la correcció lingüística, el nostre paper com a lingüista és assegurar que se segueix l’estil marcat per la cadena per a remar tots en la mateixa direcció, per a la qual cosa fem primer un curs d’homologació. Per a poder treballar com a lingüista, cal estar homologat.

 

3. Pel que fa a l’Alqueria Blanca, és aquesta la primera temporada en què participes com a lingüista? Com va sorgir l’oportunitat?

Sí, és la primera temporada de L’Alqueria Blanca en què soc lingüista. Com em va sorgir l’oportunitat? Doncs resulta que totes i tots els lingüistes homologats estem en una base de dades de la cadena a la qual accedeixen les productores quan el projecte que han presentat va endavant. Per a aquesta sèrie, buscaven una persona que a més de lingüista, tinguera coneixements com a script per a poder tirar una maneta i això en va reduir molt les opcions. Jo tinc certa familiaritat amb la feina d’script, però només amb les plantilles, que és on s’apunten les preses que són bones i les que es poden descartar, si hi ha represes, els moviments de càmera, el TC -que és en quin punt comença i acaba una presa-, si hi ha qüestions de so que cal tindre en compte... només això. I em van seleccionar.

 

4. En una sèrie tan característica com és l’Alqueria Blanca (un poble d’interior, anys seixanta, personatges molt consolidats…), que a més ja du a l'esquena més de 10 temporades, imagine que els guions hauran de ser treballats amb molta cura per a no trencar la coherència narrativa. Com es desenvolupa el procés de documentació previ i durant la guionització? Destacaries alguna dificultat (o facilitat) d’aquesta sèrie en concret?

Jo «clave mà», per dir-ho així, quan el guió ja està escrit. M’encantaria poder fer-ho abans, però hi ha un equip de guionistes que ho fan meravellosament bé. Tenen tota la sèrie en el cap i saben perfectament qui és qui. Hi ha un treball escrupolós de manteniment de les línies narratives, de les trames, i absolutament tot està estudiat i contrastat. Cada personatge té al darrere una història pròpia. Qui és, com és, d’on ve, on va... És una feina admirable perquè és com un tetris gegant en què les peces acaben encaixant a la perfecció. Tinc molt bona relació amb els tres guionistes, David, Quico i Paco. Amb David i Quico ja vaig coincidir en Diumenge, paella i per tant, conec la manera d’escriure dels dos. Discussions, ben poques per no dir-ne cap. Amb Paco, el guionista en cap, parle molt i ens entenem molt bé. Això és essencial. Per a mi és molt important que el guionista tinga clar que la meua feina és assegurar que el guió segueix unes pautes de correcció i d’estil i que en cap moment modifique res que no seguisca eixe objectiu. És indispensable que lingüista i guionista tinguen una relació fluida i puguen parlar clar. En eixe sentit, estic molt contenta.

Com a lingüista, hi ha una feina preciosa pel que fa al registre de cada personatge. No parla de la mateixa manera Ferri que don Joaquim. Ni Raquel parla com Blanca, o Dora com donya Teresa. També cal buscar l’equilibri i saber quan es pot «afluixar» la correcció lingüística, perquè cal que estiga ben justificat. Cal tindre en compte que és un poble valencià dels 60, no s’estudiava valencià a l’escola, però en els pobles es parlava un valencià ben digne i correcte i, sempre que podem, tant els guionistes com jo, intentem incloure lèxic que hem oblidat hui dia, però que és ben autèntic nostre. No hem d’oblidar que l’Alqueria se suposa que està en l’Alcoià i això s’ha de tindre en compte en certes expressions i construccions gramaticals. Eixa és la dificultat que trobe, però alhora em pareix una feina preciosa.

La dificultat més gran de la sèrie és tot el que té a veure en l’attrezzo. Estar en el rodatge és com fer un bot al passat. L’equip d’art ha fet una feina brutalíssima. Hi ha detalls que no es veuen en pantalla, però és que fins al més mínim detall és de l’època. I si no ho han trobat autèntic, ho ha fet seguint els patrons i dissenys de l’època. Mobles, vaixelles, cafeteres, ràdios, els vidres de les portes, els quadres... fins i tot, el parxís que hi ha en el bar. És admirable. Fins al més mínim detall està estudiat. És una llàstima que no es puguen fer visites guiades perquè és una autèntica meravella veure el treball que han fet.

 

5. Des de les primeres emissions d’À Punt, la televisió pública valenciana ha apostat per una programació (tant d’entreteniment com de divulgació) íntegrament en valencià. Quina consideres que és la importància d’aquesta proposta?

Imprescindible i indiscutible.

De fet, sempre insistisc molt als actors i actrius, reporters i reporteres, presentadors... amb qui treballe, que siguen conscients del paper tan important que tenen com a normalitzadors de la llengua. A poc a poc, hem d’aconseguir que la televisió tinga una qualitat lingüística real, la que ens mereixem, ni més ni menys, i que qualsevol valencià que veja la televisió sàpia que la llengua que escolta és com toca. Molts professors i professores empren capítols de les sèries en les classes. Em pareix fantàstic! No es mereixen una llengua correcta? No ens mereixem una llengua digna en els mitjans de comunicació públics? Doncs això. Siguem un poc activistes pel valencià. Si no ho fem nosaltres, tots i totes, qui?

 

6. Finalment, què suposa per a una persona que realment s’estima el valencià poder participar de la seua difusió i valorització a través d’un mitjà com és la televisió de totes i tots els valencians?

Per a mi és un orgull absolut i sent que estic on he d’estar. Estic segura i convençudíssima que tota la vida, tot el que he fet fins ara, m’ha servit per a preparar-me i arribar on estic ara. Vull dedicar-me a açò sempre. Crec que va ser Confuci qui va dir «Tria un treball que t’agrade i no hauràs de treballar ni un dia a la vida», doncs em sent així. Per a mi és una passada anar de rodatge, estar braç a braç amb l’equip directiu, els guionistes i els actors i actrius. Al·lucine amb tot contínuament... com una xiqueta el dia de Reis! Per a mi, aquesta feina uneix dos de les meues grans passions: el valencià i el món audiovisual. Com et deia abans, crec que la televisió té un paper fonamental en la normalització del valencià i em sent molt afortunada de pensar que puc aportar el meu granet d’arena. Ara estic treballant amb una companya lingüista en un projecte que crec que serà una manera més de ser activista pel valencià. De moment, no puc dir més.

Clar i ras, soc feliç treballant com a lingüista. Què més es pot demanar d’una feina?