El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Marc Grau, RV/PVE- Alcoi

Marc Grau

Sobirania valenciana: Una qüestió de supervivència

Per què aconseguir la sobirania valenciana és una qüestió de supervivència? Quines seran les conseqüències si els valencians no podem decidir per nosaltres mateixos? A respondre aquestes dos preguntes anem a dedicar les pròximes línies.

No se’ns pot escapar que la Constitució de 1978 està trontollant. Tampoc se li pot escapar a ningú que aquesta Constitució va ser una eixida precipitada per tancar el període més negre de la història de l’Estat espanyol.

Desgraciadament el temps ha demostrat que el franquisme està encara molt viu i incrustat en altes esferes de l’Estat. I en tots els vessants: polític, econòmic i judicial.

Eixa precipitació va fer que molts assumptes importants per a la convivència es tancaren en fals i ara estan veient-se les conseqüències.

Un incís. Als majors de 18 anys de 1978 se’ls va dir que o votaven eixa Constitució o no ens desfaríem mai del franquisme. 

Però ara, quan es planteja algun canvi  se’ns diu que és la Constitució que tots vam votar. Ho diuen aquells que amb eixa Constitució van aconseguir uns privilegis que ara, evidentment, no volen deixar anar.  I molts d’aquestos privilegiats tenen fortes arrels amb el franquisme.

En este punt ens hem de fer una pregunta:

Quants ciutadans al 2020 no van votar la Constitució del 78? 

Per descomptat ja superen amb escreix els qui la van votar.

Un dels assumptes que la Constitució del 78 va deixar en l’aire va ser la qüestió territorial.

No cal que aprofundim en el cas de Catalunya. la qüestió territorial.

 

Moviments que reclamen la seua sobirania

Però, encara que menys coneguts, estan apareixent moviments aquí i allà que reclamen la independència. 

Els bascos, per descomptat. Els gallecs han tornat al Parlament espanyol. 

Forces amb un caire més valencianista governen amb coalició al País Valencià. 

Estan creixent moviments que volen separar-se de l’Estat espanyol a la mateixa Castella com Izquierda Castellana o Tierra Comunera. 

Fins i tot Lleó ha demanat separar-se de Castella-Lleó argumentant que l’única manera de sobreviure es separar-se de l’Estat espanyol.

Altres moviments volen optar per una República Federal Espanyola.

 

El cas del País Valencià

Anem a veure ara el cas valencià. Evidentment aquells que lluiten per la sobirania valenciana som una minoria, encara. Molts més són aquells que se senten més valencians que espanyols.

Dins del moviment sobiranista valencià hi ha dos corrents sobradament conegudes. 

Aquells que consideren que tan sols existeix una nació anomenada Catalunya i volen lligar la seua sort al que passe a Catalunya.

Els principals raonaments que argüeixen són la llengua i la cultura.

Poques referències fan a un moviment polític que opte pels anomenats Països Catalans.

Però el ben cert és que Catalunya ha fet el seu propi camí cap a la seua sobirania i en eixe camí no ha pensat en el País Valencià

En el cas hipotètic d’ aconseguir la seua independència no arrossegaria en cap cas el País Valencia, que continuaria sent una part de l’Estat espanyol patint tots els problemes seculars que eixa relació amb Espanya ens ha portat (falta de finançament, falta d’infraestructures, intents constants d’eliminació de la nostra llengua i cultura, pals a les rodes a la recuperació del nostre dret foral…)

En una hipotètica República Catalana, Catalunya negociaria en el seu nom, no en el dels valencians.

El mateix passaria si altres territoris aconseguiren esdevindre en repúbliques.

El País Valencià no podria negociar res en benefici del seus ciutadans perquè no tindria sobirania per a fer-ho.

En República Valenciana estem convençuts que la independència seria molt positiva per millorar la qualitat de vida dels valencians. 

Cal recordar, que tot i les enlluernades del turisme i algun que altre sector productiu, encara hi ha un 20% de valencians que estan al llindar de la pobresa. 

 

La supervivència económica

Aconseguir la sobirania per a sobreviure económicament. Després de mes de 40 anys d’autonomisme, la independència es l’única via per a arribar a nivel aceptable de desenvolupament.

Només cal fixar-se en les últimes xifres publicades pel diario.es

Al 2019 el País Valencià va ser, de nou, la pitjor finançada de totes les comunitats autònomes. Les més beneficiades foren Cantabria, on cada veí ha rebut 3.098 euros, La Rioja, amb 3.081 y Extremadura, amb 2.783.

Sabeu que ha rebut cada valencià? 2.111 euros. A la cúa, com sempre. I a distàncies siderals.

Per no allargarnos més, podeu llegar la noticia aquí.

Ja no valen excuses, ni més reivindicacions per a un finançament just. Es estéril. Tan sols són bones paraules perquè els partits que governen a la Generalitat no van a enfadar-se amb els d’Espanya, que són els mateixos. Els polítics també tenen instint de supervivència.

 

En el cas d’una República Federal espanyola

Però, ens preguntem, en el cas que en un futur l’Estat espanyol esdevinguera una República Federal? Què passaria?

Que tots aquells territoris que la tingueren o, al menys, tingueren un fort recolzament de la població cap a la sobirania podrien negociar la manera d’entrar a eixa República Federal espanyola. 

Però els valencians sense sobirania, no tindríem la suficient força en cap cas per negociar un pacte federal que amb la sobirania financera es pogués millorar els nostres serveis, les nostres infraestructures. No tindríem força per negociar per a millorar la qualitat de vida dels valencians. 

Si el País Valencià aconsegueix la seua sobirania podrà negociar allò que li convinga. Podrà fer federacions o confederacions amb altres territoris atenent únicament i exclusivament als nostres interessos. 

Repetim. Amb qui ens convinga. Podríem confederar-nos amb altres repúbliques i estats sobirans. Però amb les mans lliures per negociar. I només es poden tindre les mans lliures per negociar des de la sobirania valenciana. 


 

Marc Grau de RV/PVE- Alcoi