El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca,

Germán Llorca

Sobre el cartell de la CXXXIV Cavalcada de Nadal

Pot dir-se que dissenyar és una de les professions més difícils que hi ha. Tant se val si és en el món dels cartells, la publicitat, o del tèxtil. D’…

Pot dir-se que dissenyar és una de les professions més difícils que hi ha. Tant se val si és en el món dels cartells, la publicitat, o del tèxtil. D’un costat hi ha les rutines productives: fixes,  sistemàtiques i estàndard. D’un altre costat hi ha els referents que s’usen com a inspiració. De veritat hi ha idees úniques i originals, o és tot un altra cosa?

Jo sóc dels que pensa que tot és “una altra cosa”. I no em pareix mal. Els humans som entitats narratològiques i com a tals construïm el nostre enteniment a base de referents. Per què? Perquè per a contar, per a narrar i per a explicar-nos necessitem primer omplir el cap d’informació; de paraules, d’imatges i de signes que després usem de forma més o menys creativa per a comunicar-nos. Passa que la comunicació efectiva és la de les “coses referides”; la que usa els recursos que s’han utilitzat ja i que s’ha comprovat que funcionen. Com no; és una discussió amb mil matisos i jo no aspire a tindre la raó.

La imaginació és un concepte que associem sovint al de la creativitat. I sempre m’ha fet gràcia com tendim a magnificar la que se suposa que “tenen” els xiquets. No perquè pense que no puguen tindre-la, sinó perquè crec que el que demostren les més de les voltes és una “combinació aberrant” de referents que ens crida l’atenció als adults quan ja hem oblidat com fer-ho. Hi ha un llibre boníssim de Cristophe Donner, Contra la imaginación, on l’autor diu que el que els passa als xiquets, en realitat, és que no saben pensar (com un adult).

Si portem la qüestió al terreny de la música, per exemple, hi ha un breu documental que explica com la mescla i la reutilització són, en realitat, la seua essència. A Everything is a Remix, els seus autors conten com alguns dels grups de música més (re)coneguts de la història, en realitat, ampraven d’ací i d’allà per a les seues cançons. Ritmes, bases, harmònics o, directament, melodies senceres d’altres músics que feien passar com a pròpies. I passa alguna cosa? Això que cadascús’ho pense, perquè la línia que separa la còpia de “l’obra inspirada en un referent” és, de veritat, molt fina.

Al cartell de la CXXXIV Cavalcada dels Reis d’Orient del Nadal alcoià 2019 li passa un poc això. Pense que l’autor ha sabut captar l’essència d’una de les festes més entranyables i volgudes a la ciutat. Potser ho és perquè ens torna a tots a una època mental, la de la innocència, on justament érem capaços encara d’imaginar lliurement com ho fa un xiquet. Este cap de setmana, algú m’ha fet adonar-me que l’estil que ha usat per a fer-ho recorda molt al d’este altre creatiu, Ale Giorgini.

          

 

          

 

Jutgen vostés mateixos.

 

 

Germán Llorca-Abad

Cartell de la Cavalcada de Resi, 2019