El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Josep Cortés, Membre de l’Executiva de Podem Alcoi

Josep Cortés

Sol industrial

La paraula "sòl", amb accent, com tots bé sabem defineix aquella superfície que xafem a diari, però si ho apliquem a la nostra ciutat sembla que "sòl" pot tindre més significats per al nostre cas.

Una de les definicions que hi ha, seria per a referir-nos al meravellós astre (sense accent) i l'altre per a dir que estàs més soles que la una( també sense accent). Doncs bé, sembla que el nostre SOL industrial no solament és un sòl, sinó també que està soles, i és que si fem una ullada als nostres polígons podrem comprovar l'estat de manteniment tan deficitari que tenen, sobretot si en parlem del polígon Cotes Baixes.

Però a aquest problema de manteniment que ja tenim com habitual li hem de fer un incís, i és la quantitat de locals i naus industrials que estan buides i sense cap funcionament. És molt notable, per no dir preocupant. Tot i això, cal posar en valor les diverses inversions que des del Govern del Botànic s'han fet als nostres polígons industrials, sobretot, després de l'abandó que van patir amb els Governs del Partit Popular. Uns esforços que han
d'ajudar a revertir la situació actual.

S'ha posat en taula a la Mancomunitat des de ja fa prou de temps, i ho veiem amb bons ulls, de fet ho veiem com una eixida per ampliar el nostre espai industrial sobretot alhora d'ubicar grans empreses, però no hem d'oblidar que continuem tenint un sòl buit i desaprofitat que solament genera un aspecte brut i abandonat. Per tant, apostem per crear una xarxa de propietaris que vulguen col·laborar amb el consistori fent que els lloguers de les naus (principal problema per a la posada en marxa dels negocis), siguen més reduïts, promovent així la dificultosa arrancada, i si les circumstàncies així ho demanen, la possibilitat de dividir algunes naus en apartats per a cobrir les necessitats dels xicotets negocis, oficines...

Evidentment, aquests propietaris també podrien comptar amb beneficis o reduccions fiscals d'algun tipus de manera que no vegen aquesta aposta com una acció negativa. També cal recordar que un dels problemes als quals s'enfronten els emprenedors i propietaris dels immobles són les lleis que obliguen a un 80% dels negocis a tindre unes naus amb unes estructures amb tractament ignífug. Entenem que és necessària la seguretat, però si eixa inversió ha de recaure sobre els nous emprenedors anem malament. Clar està, que els propietaris també es veuen en la mateixa tessitura. Per tant, també es podria crear una partida pressupostària per subvencionar una part de la inversió o la creació d'uns microcrèdits que ajudaren a finançar-la. Tot açò que proposem s'ha de vorer no solament com una recuperació de la indústria i de creació de xicotetes empreses, i per tant de llocs de treball, sinó també com una forma de tindre un manteniment de les naus ja que els mateixos arrendataris li farien una rentada de cara per a posar en marxa els negocis i posteriorment de manteniment.

També cal dir, que aquests tipus de lloguers no solament serien beneficiosos per a negocis sinó també per a fomentar eixos espais que tant necessiten els nostres músics, actors... amateurs que no saben com fer per tindre un lloc d'assaig. Per tant, estem parlant no solament d'una aposta per la indústria, sinó també per la cultura.

I per arredonir la proposta, ja que volem una ciutat sostenible que genere el mínim de contaminació possible, posaríem en marxa una línia de bus que cobriria, si més no, els quatre horaris d'entrada i quatre d'eixida que regeixen la jornada partida, connectant així els polígons amb la ciutat de manera que reduiríem el consum de combustible, la contaminació ambiental i acústica i augmentaríem el servei públic de transport creant un « polibono » que tinguera una reducció de cost considerable per a tot aquells que l'utilitzen en els horaris laborals per als quals hauria sigut creat.