El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Som la perifèria perifèrica

El Levante Feliz és aquella invenció del Franquisme que encara marca la vida de tots els valencians. Pareix ser, que com passem tot el dia de festa i…

El Levante Feliz és aquella invenció del Franquisme que encara marca la vida de tots els valencians. Pareix ser, que com passem tot el dia de festa i som tan alegres i extrovertits, tenim un finançament per part de l’Estat com si fórem una autonomia rica. I no, no som en conjunt una autonomia rica. En particular, damunt, les diferències territorials dins la mateixa comunitat són encara més grans.

Ni som eixa caricatura interessada del Levante Feliz, ni estem ben finançats. L’any 2017, l’índex de finançament efectiu per habitant de la Comunitat Valenciana era de 92’5 (sobre 100). L’any 2019, eixe mateix índex va ser del 95’1 (sobre 100 també). És a dir, per davall de la mitja i molt per davall de les comunitats que més dineres reben de l’Estat. Però a mi, això hui no m’importa. Hui m’importen les diferències que, com avançava, en particular hi ha dins la mateixa autonomia. En concret, les relacionades amb la "macrocefàlia" de les grans ciutats.

Per ordre, València, Alacant i (molt) després Castelló i Elx són les ciutats valencianes que més atenció reben per part del govern valencià. En general, des de les dècades del desarrollismo, la costa ha sigut la nineta dels ulls de les administracions valencianes. Una atenció que sempre ha estat vinculada al turisme i que en perspectiva explica en part la desatenció de l’interior de les tres províncies. Un interior que ha sigut l’últim en estar connectat per autovia, on els plans d’acabar un tren són per desgràcia pura fantasia i on cada dia falta més gent.

Però tot això no és un invent valencià. Veritat que heu sentit parlar de la España vaciada? No és casual i és un fet que, adaptat a cada territori, afecta a gran part de les societats del planeta. Una de les recialles més clares de la globalització és la de la concentració humana en grans ciutats, que és on estan les "oportunitats". I tot això, clar, genera efectes secundaris sobre els territoris que progressivament van despenjant-se més i més dels centres d’interés. Falta d’inversió, falta de polítiques actives i falta de perspectiva de futur. En realitat, res nou que no siga conegut.

El que em resulta més curiós de tot és la naturalitat que s’utilitza per a presentar un problema (pequè és un autèntic problema) que és del tot ideològic, és a dir, no natural. I és en els xicotets detalls on podem detectar el despreci del centre cap a la perifèria, inclús quan eixe centre és perifèria d’un centre encara més gran. Recordeu quan la setmana passada la premsa valenciana posava el crit en el cel perquè es deixaven a mitja comunitat sense pasar a la Fase 1? Esta setmana, resulta -sense necessitat de mirar tots els números que es reclamaven d’una forma vehement fa uns dies- que ja tots tornem a ser iguals i les autoritats sanitàries valencianes ja no demanaran que algunes àrees de salut passen de fase i algunes no. És a dir, si reclamem ho fem perquè és València la que es queda darrere i si no a fer-se fotre tot el món*.

SALUT i ÀNIMS (!)

 

* i que conste, que no ho dic perquè em parega mal que ens quedem tots en Fase 1 (que ja ho vaig explicar la setmana passada) i em dóna la raó de que DÓNA ABSOLUTAMENT IGUAL en quina fase d’este merd... ens trobem. Em pareix mal perquè reafirma eixa política "macrocefàlica" que mai li fa bé a qui està discriminat i per cert periodisme ideològics que ens converteix en perifèria perifèrica.