El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Ivan Gisbert López, Doctor en Literatura Contemporània i Professor de Valencià

Ivan Gisbert López

Som rics

Durant la vesprada del divendres 7 i el matí del dissabte 8 d’octubre, en plena vigília de la nostra Diada, vaig tindre la sort de participar com a comunicador en el X Seminari Internacional d’Estudis Transversals organitzat per la Universitat d’Alacant, més concretament pel grup d’investigació del GET (Grup d’Estudis Transversals) del qual forme part.

Aquesta trobada de gent de tot arreu amb objectius comuns tenia lloc aquest any a un idíl·lic emplaçament: el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas d’Altea, ubicat en la parcel·la de Vila Gadea. Per a aquells que encara no coneixeu aquest paradisíac indret, esteu tardant en visitar-lo, no només per l’espectacular enclavament (una mar lluenta, calmada i bromerosa apartada de la cosmopolita Benidorm), sinó també per les innumerables petjades literàries que caracteritzen aquestes terres. Podríem esmentar, entre d’altres, la prosa màgica, autobiogràfica i captivadora de la pròpia Carmelina, o les copioses rondalles, narracions orals i llegendes que singularitzen Altea i les rodalies. Tot això, sense deixar a banda, el tarannà artístic pictòric i escultòric que es manifesta per tots els seus racons.

Durant aquestes dues sessions dedicades a l’anàlisi de dones de llegenda, hom ha pogut observar que la nostra cultura està farcida d’artistes femenines que podem considerar-les “mites”, com ara escriptores, pintores, directores d’òpera, traductores, periodistes, folkloristes... i, així, un ample ventall de dones que han enaltit les seues obres, han sentit les nostres arrels i han dignificat la nostra cultura al llarg dels anys.

Com deia, ens hem congregat a Vila Gadea un munt d’especialistes dels Països Catalans, principalment de la Universitat d’Alacant, de la Rovira i Virgili de Tarragona i de les Illes Balears de Palma, així com també lletraferits d’universitats internacionals de França (Montpellier) o Polònia (Poznan), i tots hem coincidit en un aspecte: les grans reminiscències mitològiques que particularitzen la nostra cultura, no només entenent com a mites moderns aquelles figures representatives de la mateixa, sinó també les seues protagonistes. Posarem un exemple que facilitarà la comprensió d’allò que estic afirmant. Pràcticament tots i totes els que estem llegint aquestes lletres considerem mite, sense dubtar, la figura d’Isabel-Clara Simó, com a dona sàvia, narradora i periodista infatigable, paradigma de lluita incombustible i, a més, filla de la seua terra. Però també esdevenen mites diverses dones protagonistes fruits de les seues novel·les com la Júlia, una obrera que pretén ascendir escalons socials pagant un alt preu, esculpida a imatge del mite d’Atenea; o la Dolores de La salvatge, una jove nord-americana indomable que manté una relació d’amor-odi intens amb el seu padrastre, el qual ha intentat modelar-la a la seua semblança, reflectint el mite de Pigmalió.

I així, una rere l’altra, transcorren les presentacions dels comunicadors i comunicadores del Seminari. Els assistents que les escoltem i les visionem anem prenent consciència de la magnitud mítica que ens impregna i, per tant, ens podem considerar privilegiats i, sobretot, rics, ja que formem part d’una xarxa entreteixida i ordida al llarg dels segles i que abraça tots el territoris en què compartim llengua, tradicions i cultura. I entre totes elles, ressaltem les figures de la Víctor Català, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Carme Riera... quin goig! Sí que en som, de rics! Mantiguem i conservem el nostre patrimoni cultural!