El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Francesc Jover,

Francesc Jover

Tàrbena, un poble de santuaris

Després de quasi quaranta anys que no havia estat a Tàrbena (Marina Alta), he tornat ara i l’he trobada relativament canviada. El que no ha canviat g…

Després de quasi quaranta anys que no havia estat a Tàrbena (Marina Alta), he tornat ara i l’he trobada relativament canviada. El que no ha canviat gens ni mica son les vistes paisatgístiques que hi han des de diferents miradors o punts del seu terme municipal i urbà: la serra de Bèrnia i el Puigmajor, serralades que va musicar Paco Muñoz, com tantes altres muntanyes del País Valencià. Són sorprenents paisatges i vistes panoràmiques on no he trobat cap de canvi; estan al mateix lloc i amb la majestuositat de sempre, mirant la mediterrània a llevant i terra endins a ponent. Tampoc ha canviat de lloc l’illot de Benidorm que es divisa clarament, tot i que ben prop m’ha paregut veure algun gratacel nou. La vista de Callosa d’en Sarrià tampoc s’ha mogut, el mateix que el Coll de Rates que unix la Marina amb la Safor.

A Tàrbena, potser haja perdurat més que en altres llocs,  la presencia de persones que vingueren de Mallorca per repoblar el buit que havia deixat l’expulsió dels moriscos el 1609. El parlar salat d’aquells nous valencians van deixar constància viva que podem comprovar encara en alguns topònims de llocs rurals i accidents geogràfics. Són detalls antropològics que la cultura popular ha sigut capaç de conservar malgrat els quatre segles que han passat.

A més d’aquestes particularitats de Tàrbena, perquè dic que és poble de santuaris? Perquè a més de santuaris ibèrics i pre-ibèrics que es ben possible que hi hagen per aquestes mítiques serralades, en tenim dos modernes del segle XX. El primer és un bar especial com Can Pinet que, tot i que l’actual és regentat per la segona generació, continua dient-se «Santuari del País Valencià», per suposat hem d’entendre-ho en sentit metafòric. El seu fundador, Jeroni Moncho Pasqual, un comunista convençut de la vella guarda va convertir el seu establiment amb un emblemàtic lloc de pelegrinatge. Era visitat freqüentment per destacats personatges d’esquerra i del valencianisme. L’establiment es va convertir en un autentic museu per les imatges que hi havien penjades a les parets. Eren personatges que havien passat per allí i altres que s’havien adherit al lloc des de lluny. Willy Brand, el Che Guevara, Rafael Alberti, la Pasionaria, Fidel Castro, etc. A més, personatges de la cultura valenciana com Vicent Andrés Estelles, Joan Fuster, Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Enric Valor, etc, etc.  Quan l’any 1993 vaig visitar «La Bodeguita de Enmedio» en La Havana, em va parèixer trobar-me a Casa Pinet. Avui no és el que era, tot i que encara queden restes del fundador, camarada Pinet. Aquell que servia paelles o arrossos valencians i havia que menjar-se’ls acompanyats pel so de la Internacional o la Moixeranga.

 

L’altre santuari de Tàrbena encara està en construcció i és un projecte del prevere Pere Riutort (1935) que va arrancar a la darrera dècada del segle XX. El pare Pere, com se’l coneix per tot arreu del País Valencià, és un mallorquí de Petra que està convençut que els valencians necessiten un lloc espiritual on aplegar-se al caliu de la Mare de Déu, la de Tàrbena, com fan els catalans amb la Moreneta a Montserrat o els mallorquins amb la Mare de Déu de Lluc. És un projecte ambiciós, atrevit, capdavanter, perquè independentment de l’aspecte religiós de l’ermitori, hi ha projectat un aspecte social d'estances individuals i comunitàries per a parelles de la tercera edat que els agrade la natura i el privilegiat lloc. També hi haurà parcs i guarderies per els fills i filles, nets i netes dels residents que vulguen passar allí les vacances. A més a més, en vista d’una societat cada volta més longeva, hi ha previst estances per persones amb forta dependència o fase terminal.

Es tracta d’un macro-projecte, potser una mica utòpic per a la capacitat financera que te el pare Pere, tot i que ha adquirit la major part de terrenys.

 

Tots dos santuaris de Tàrbena tenen aspectes en comú: a més de certes similituds metafòriques; trobe un gran bagatge de força emotiva, patriòtica i identitària. Sense comptar amb les opcions personals de tots dos casos que potser no siga totalment compartit per la resta de societat, però que cal respectar.