El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Teresa Mollá Castells,

Teresa Mollá Castells

Sororitat

Aquesta paraula aparentment buida, de vegades s’omple de molt de sentit. Com diu la meua amiga Mercé, en determinats moments no importa l’espai ni el temps, perquè la connexió és permanent.

Tinc la immensa fortuna de tindre moltes amigues que no viuen al País Valencià. I dic que tinc sort perquè quan estic amb elles gaudisc de la seua companyia de manera molt intensa i procurem emplenar-nos les dues parts al màxim de l’altra.

Sororitat no és sols una paraula buida. És una forma de viure. És sentir a les amigues com a germanes. Però també sentir el mateix a les dones que no coneixem perquè el seu benestar és el nostre, el seu dolor el nostre i els seus avanços els nostres.

D’ahí que siga tan important allò de “de quan ens toques a una, ens toquen a totes”, perquè intrínsecament fem bandera d’ajuda mútua, solidària i equitativa dels èxits i dels fracassos.

A l’última entrega de la sèrie de “pioneres” parlàvem de les sufragistes nord-americanes i britàniques i elles ens van ensenyar que lluitant juntes, sostenint-se i, fins i tot protegint-se mútuament, malgrat que moltes no es coneixien entre elles, van aconseguir el seu objectiu: El dret del vot per a les dones i, per tant una democràcia més completa.

Avui en dia i en l'àmbit institucional de l’Estat Espanyol s’està promovent tot el contrarie en les polítiques del Ministeri d’Igualtat; la divisió, el desacord i la falta de solidaritat i empatia entre les dones. I em sap greu, però aquestes polítiques les acabarem pagant i sofrint les dones i xiquetes principalment.

Afortunadament encara som moltes que de diferents maneres i, fins i tot en silenci, continuem fomentant l'encontre i la solidaritat per poder avançar en drets i per a poder tindre vides lliures de violències de tota classe, però d'una forma solidària i compromesa tot i els insults i amenaces que patim des de diferents fronts.

A una amiga ( a un amic tampoc, clar, però sobretot a una amiga) no se li pot dir “NO”. A una amiga cal escoltar-la en el seu dolor o alegria i empatitzar amb ella, perquè només des d'eixa empatia de què els seus problemes, poden ser els meus, se la podrà ajudar, encara que només siga escoltant-la. Però tampoc hem de permetre ser “sacs de boxa” de ningú, perquè en aquest cas l’amistat es converteix en interés. I ja dependrà de cadascuna de nosaltres en valorar el que podem (o volem) fer.

I mai podem oblidar que som germanes en les desigualtats i dèficits democràtics que totes patim en cada racó del món. Les dones afganes, les del Sudan, Sud-est Asiàtic, Astúries o Sud-amèrica patim els mateixos problemes estructurals per ser dones: Violències masclistes, mutilacions genitals, micro i macro masclismes, i un llarg etcètera. I els patim, insistisc, només per haver nascut dones. Després estarà la intensitat en què ho patim, però l’origen és el mateix: Ser dones.

D'ahí que siga tan important conscienciar-nos amb els problemes d’altres dones, tot i que no les coneguem perquè són seus, com el de les dones afganes, però demà poden ser nostres com a conseqüència de les polítiques del Ministeri d’Igualtat, per exemple.