El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca,

Germán Llorca

Tindre al personal entretingut

Fa uns dies s’ha sabut que la taxa de desocupació als Estats Units és la més baixa des de l’any 1969. La borsa, des que està Trump, ha pujat en terme…

Fa uns dies s’ha sabut que la taxa de desocupació als Estats Units és la més baixa des de l’any 1969. La borsa, des que està Trump, ha pujat en termes globals. Com és possible això si és el mateix dimoni qui governa aquell país? (fascist alert!). No ho sé. El que sí que sé és que la retòrica política i mediàtica no expliquen el món com l’haurien d’explicar.

Estem acostumats a una retòrica buida per desviar l’atenció. I desviar l’atenció de què? Molt fàcil: es desvia l’atenció dels temes que són importants. O de la discussió sobre els aspectes importants d’eixos temes. A què no heu tornat a sentir res del mur que volia construir Trump sobre la frontera amb Mèxic? És que resulta que una economia que té un 3’7% d’atur necessita mà d’obra de fora; perquè un 3’7% de desocupació és el que s’anomena “atur estructural”; és a dir, és molt complicat que eixa taxa es puga reduir.

No m’interpreteu malament. Trump no serà el dimoni, però és un dels tontos útils del sistema. I és un racista, masclista, oportunista i tots els “-istes” que vulgueu afegir a la llista; PERÒ, és un tonto útil. El sistema econòmic fa dècades que s’ha independitzat dels poders polítics. Les velles (i noves) democràcies representatives del món ja no són útils en un context en el que l’opinió de la ciutadania no és rellevant.

I és en este moment de “tempesta perfecta” on les ideologies d’extrema dreta troben el caldo de cultiu, també perfecte, per a florir. La setmana passada, 10.000 fatxes de VOX donaven la cara en Vistalegre (Madrid) sense que semble que haja preocupat en excés. Són constants les informacions de països europeus (Àustria, Hongria, Polònia, França...) on els partits d’extrema dreta són cada dia més forts, o directament tenen com en Itàlia, responsabilitats de govern (ai Salvini, Salvini...).

I mentre escric estes ratlles, cap la possibilitat de que a Brasil, la primera economia del sud d’Amèrica, guanye un candidat a la presidència del país que solta perles com: “el error de la dictadura fue torturar y no matar”, “ella no merece (ser violada), porque es muy mala, muy fea, no es de mi gusto”, o “prefiero que un hijo mío se muera en un accidente a que ande con un bigotudo por ahí”. 

És a dir, políticament va guanyant poc a poc el discurs de la por/odi a l’immigrant, al diferent, al de fora; mentre econòmicament la circulació de persones (bens i capitals) és la base d’esta economia autodestructiva que ens han dit que és l’única possible. Quina paradoxa més espectacular.

Germán Llorca