El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Última hora

Alcoyano: 9 de 9 amb l'Acero de Sagunt de víctima (4-0)

Alcoyano: 9 de 9 amb l'Acero de Sagunt de víctima (4-0)

El Deportivo està imparable i camina amb pas firme cap a la promoció d'ascens. Cert és que no estem ni en novembre, però la solvència, les possibilitats, el fons d'armari i la forma física de l'equip és envejable. L'Acero de Sagunt ha estat la víctima aquest diumenge, i ha incomodat els de Parras. Però amb el 2 a 0, s'ha acabat la història. Pau Franch ha fet un 'hat-trick'.

Més informació

Alcoyano: 9 de 9 amb l'Acero de Sagunt de víctima (4-0)

Toni Francés, alcalde d'Alcoi: "Sí que hi ha propietaris i inversors que aposten pel centre"

L'alcalde d'Alcoi Toni Francés en el seu despatx/AM

La revitalització del centre, la pèrdua d'habitants, la situació de la indústria o les obres d'Entença. ARA ENTREVISTEM l'alcalde d'Alcoi Toni Francés.

La tan esperada revitalització del centre és una assignatura pendent del govern alcoià des de fa dècades. Tot i tindre un Pla Estratègic, costa molt vore la recuperació. Però l'alcalde d'Alcoi Toni Francés assegura que "hi ha ganes per part de la ciutadania", i que "sí que hi ha propietaris i inversors" que aposten per aquest barri de la ciutat. Així confia en què a poc a poc es veja més comerç, més gent i més vida. És una de les qüestions que hem tractat amb l'alcalde d'Alcoi en aquesta entrevista, en la que també ens avança que al mes de setembre s'obrirà al trànsit la primera fase de les obres del carrer Entença. La pèrdua de població, la situació de la indústria o les pròximes eleccions locals són altres dels temes que hem tractat amb Toni Francés.

 

A un any de concloure la legislatura, quina imatge creus que oferirà la ciutat, i què ha canviat en Alcoi en els últims anys?

Si veiem l'evolució dels últims 7 anys, la ciutat ha millorat en quasi tots els seus aspectes. La reducció de l'atur ha sigut molt important; això no vol dir que deixe de ser un problema, però sí que som una de les ciutats de la Comunitat Valenciana on més s'ha reduït. I des del punt de vista social, Alcoi, com tota Espanya, va patir d'una forma molt dura la crisi econòmica, però som la ciutat d'Alacant que més ha reduït el risc d'exclusió social, i estem en els percentatges més baixos de la província. Hem multiplicat per tres el pressupost en polítiques socials, però són totes les entitats les que col·laboren i ajuden a crear eixa xarxa d'ajuda. Açò demostra l'esforç col·lectiu que ha fet la ciutat per a millorar la situació de les famílies.

Són els dos problemes més importants. Però també des del punt de vista econòmic el canvi de la ciutat ha sigut radical. Recorde, quan començarem, que els divendres arribava una notificació d'Iberdrola amenaçant-nos en tallar la llum si l'Ajuntament no pagava de manera urgent. Vam rebre eixe burofax cada setmana durant mesos perquè teníem 9 milions d'euros en factures pendents de pagament. Els proveïdors cobraven als 12 i 13 mesos, l'Ajuntament tenia un dèficit de 4,5 milions d'euros i un endeutament del 100 per cent. Ara la situació ha canviat radicalment, paguem en 15 dies, no hi ha factures en el calaix i l'endeutament és el més baix de la història de l'Ajuntament d'Alcoi, al voltant del 40 per cent. Això ha permés que en aquesta legislatura puguem invertir i fer projectes importants per a la ciutat.

I també impulsem un canvi en el model econòmic de la ciutat. Fa 7 anys el model d'Alcoi era el de l'urbanisme salvatge. Ací només es parlava de camps de golf, macrourbanitzacions de 1.500 vivendes, d'urbanitzar tot el que es podia urbanitzar. Alcoi estava en venda, i es va malvendre com s'ha demostrat ara. Eixe model ha canviat, hem recuperat el protagonisme de la indústria, amb polítiques econòmiques transformadores, l'aposta pel coneixement i la universitat, un model d'Smart City que es consolida com un exemple per a altres ciutats. Des del punt de vista cultural prompte obrirem el CADA, i serem l'única ciutat de la Comunitat Valenciana que tindrà una subseu de l'IVAM i un museu de primer nivell dedicat a l'art contemporani. Crec que en eixa línia Alcoi ha recuperat el protagonisme que va perdre, de lideratge i capacitat d'aportar al conjunt del País Valencià.

Veus un canvi molt clar, però també saps que molta gent, en l'oposició i en part de la ciutadania, creuen que la ciutat està morta.

Queda moltíssim per fer, però el que no necessita Alcoi són agoreros, eixa gent que diu que tot és un desastre, que no funciona, que no tenim res a fer, que pensa sempre en el que hem perdut. Eixe pessimisme, que sí que és cert que s'ha instal·lat en algun ciutadà i en l'imaginari col·lectiu en alguns casos, és un dels reptes que cal superar. Un dels objectius que tenim és recuperar la confiança com a ciutat, i estem aconseguint-lo en dades, treball rigorós, en projectes de futur. Però evidentment necessitem que eixa gent que vol vore sempre la part negativa de les coses, que aporten valor a la ciutat, també l'oposició, veient les coses en positiu. Jo crec que Alcoi està vivint un bon moment, això no vol dir que estiguen superats els nostres problemes i reptes, però si podem dir que els principals reptes de la ciutat estan encarats, està traçat el camí, tenim una estratègia i sabem a on volem anar.

Un dels projectes emblemàtics del govern socialista alcoià són les obres a Entença, ja en marxa.

Entença és un projecte estratègic per a la ciutat, primer perquè és un deute històric amb un carrer que ha suportat ser una nacional. Els veïns han patit les conseqüències durant molts anys i ha llastrat la possibilitat de desenvolupament no sols d'eixe carrer, sinó de tot l'entorn i tot el barri. Suposa un exemple de la transformació que estem impulsant en Alcoi, de dissenyar una ciutat pensant en les persones i amb espais amples i de convivència, per a viure la ciutat i no sols circular per la ciutat. És un projecte també d'impuls comercial i d'Smart City, un projecte molt ambiciós perquè parlem d'un quilòmetre de carrer.

Obres a Entença

 

Ja s'ha iniciat la segona fase sense estar finalitzada la primera. Quan començarem a vore resultats?

L'obra està funcionant molt bé, i s'avançarà respecte a la previsió inicial que era d'11 mesos i seran 9 mesos aproximadament. Estem treballant perquè a mitjans de setembre es puga asfaltar i obrir el tram d'Espronceda a Isabel la Catòlica.

Una obra com aquesta és complicada, generen molèsties i crítiques. Però vosaltres esteu molt confiats en el resultat final.

Sí, serà un carrer totalment renovat, i exemple de carrer no sols a Alcoi. No hi ha obra que no genere molèsties, però al final la millora que aporta compensa. És una obra que està quedant molt bé i a finals d'any estarà pràcticament acabada.

Quan vau entrar al govern criticàveu el mal manteniment que tenia la ciutat. El fet d'iniciar les obres a Entença suposa que el manteniment de la ciutat està cobert?

No, clar. Però estem fent l'esforç més gran de manteniment de la ciutat en els últims vint anys, actuant en els ponts, impulsant el pla d'accessibilitat, millorant tos els polígons industrials de la ciutat, actuant per a millorar tots els parcs de la ciutat. En el manteniment de la ciutat mai està tot fet i sempre queden moltes coses per fer, però estem destinant una part important del pressupost per a manteniment de la ciutat.

És la indústria una prioritat en Alcoi o cal buscar altres vies?

Alcoi és una ciutat industrial, ho ha sigut sempre, i el major error que han comés governs anteriors és pensar que la indústria ja ha donat tot el que havia de donar. En moments molt difícils les indústries alcoianes, pràcticament totes exportadores, són les que han tirat del carro, han aguantat la situació i ara estan creant ocupació. I les dades estan ahí, en l'INE som de les principals ciutats industrials, i la segona en ocupació industrial. I tenim molts factors de cara, com la Universitat o AITEX, per a ser competitius i líders.

Però Alcoi també ha fet les coses bé des de fa molts anys, primer la mateixa indústria s'ha diversificat molt, el tèxtil continua sent el principal pel que fa a facturació i creació de riquesa, però tenim un sector agroalimentari molt fort i competitiu; i el sector cosmètic amb l'aposta d'un centre tecnològic a Rodes, on anirà l'institut tecnològic de la Cosmètica. També tenim la nova seu d'Aitex que prompte començarà a construir-se. Som una ciutat envejable per la quantitat d'actius que tenim al voltant de la indústria i que ens auguren un gran futur. I altres sectors com el turisme, pel que apostem molt amb projectes interessantíssims com la recuperació d'El Molinar com a centre d'interpretació de la Indústria tèxtil.

El carerr Sant Francesc, al centre d'Alcoi

Ens preocupa molt el carrer Sant Francesc, que li passa al centre d'Alcoi? Per què costa tant arribar a acords o aconseguir la vida que tenen altres centres de ciutats?

Fa un any vam arribar a un acord històric en el qual comerciants, veïns, tots ens vam posar d'acord per a un Pla Estratègic per al centre d'Alcoi. I el primer que vam vore és que al centre històric d'Alcoi no li passen coses diferents que a altres poblacions, i té una patologia molt similar a altres centres històrics, donada per la infraestructura, la disposició de les vivendes, la normativa que restringeix molt la possibilitat de crear negocis, per l'abandonament de la població. Sabem quines són les qüestions que hi ha que pal·liar i combatre.

És cert que a més, amb la crisi econòmica, es van paralitzar moltes obres en solars del centre que estaven preparats per a construir vivendes. I ara mateix tenim cicatrius, moltes zones i carrers pràcticament sencers pendents de construir, que són propietat privada i fins que l'estoc de vivendes d'Alcoi tinga una eixida, és difícil que es torne a construir. D'això som conscients. Però en el Pla Estratègic es delimiten una sèrie de mesures, com l'apertura dels jutjats, la nova comissaria, de policia nacional, el CADA... I dins de Sant Francesc, concretament, l'oficina de comerç i ara reurbanitzarem tota eixa zona. També som la ciutat que més ajudes ha rebut per a rehabilitació de vivendes, i el centre ha sigut el principal receptor d'eixes ajudes. Això vol dir que sí que hi ha propietaris i inversors que aposten pel centre i volen rehabilitar o crear vivendes. Tot indica que sí que hi ha ganes per part de la ciutadania.

Però pareix que és molt lent

Sí. Són canvis que no es poden produir de hui per a demà. Però tenim una estratègia i un diagnòstic, i això ens garanteix que encertarem en les mesures que estem aplicant. Faltaria que la reactivació econòmica ajudara un poquet més.

Malgrat els projectes i obres en marxa continua el degoteig continu de pèrdua d'habitants. Què es pot fer?

El principal problema continua sent la crisi econòmica i la falta d'oportunitats que frena els joves a l'hora de tindre descendència. Els últims anys hem perdut població, per la crisi molts alcoians i alcoianes han eixit fora a buscar el seu projecte de vida. Però en l'últim any, segons el padró municipal, que no coincideix en l'INE però és un indicador a tindre en compte, hem tornat a créixer en població. I segons l'INE de l'últim any, ha vingut més gent de fora de la que se n'ha anat. Vam tindre la menor pèrdua de població de la província d'Alacant i eixa pèrdua va ser per creixement vegetatiu negatiu, han hagut més defuncions que naixements.

Per tant, ara mateix el problema d'Alcoi no és que la gent se'n va, perquè està venint més gent de fora de la que se'n va. El problema que tenim és que no hi ha suficients naixements per a cobrir les defuncions que hi ha.

L'alcalde d'Alcoi, Toni Francés, en el seu despatx

Un projecte de ciutat no s'aconsegueix en una o dos legislatures. Tens al cap presentar-te de nou l'any que ve per a concloure el projecte?

El projecte d'Alcoi no és un projecte personal de Toni Francés, és un projecte d'equip de molta gent que ha aportat, està aportant i aportarà a aquest projecte que està transformant la nostra ciutat. Quant al cas personal de Toni Francés, que és una peça més d'eixe engranatge, ara mateix estic en un període de reflexió per a decidir-ho. Aprofitaré agost que és més tranquil i que ho comparteixes en la família, perquè també és una decisió col·lectiva i després de l'estiu ja anunciaré quina és la decisió.

Hem fet aquesta entrevista per a l'estrena de la nova imatge de la web d'ARAMULTIMÈDIA. Què et sembla que mitjans d'informació pròxima aposten per la innovació?

Em pareix fonamental, ens passa a tots que hem de vore com millorar, com modernitzar-nos i com connectar de la millor manera, com fa Aramultimedia, amb la ciutadania. I més un mitjà de comunicació digital que ha de ser cada vegada més atractiu, més dinàmic, més obert i accessible des de tots els punts de vista. És una gran aposta la que heu fet.