El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Traure la clau del ‘llavero’

 Volia escriure esta coseta des de fa temps. És més com una reflexió que un article d’opinió. No sóc ni filòleg ni lingüista, però si teniu la pacièn…

 

Volia escriure esta coseta des de fa temps. És més com una reflexió que un article d’opinió. No sóc ni filòleg ni lingüista, però si teniu la paciència de llegir-me regularment, sabeu que sí que tinc curiositat per les qüestions de llengua.

La realitat ingüística del valencià-català en Alcoi és molt particular. No vull entrar a discutir això. I estic volent dir, que és probable que moltes de les coses que afirme no s’apliquen a moltes persones i potser que hi haja alguna incorrecta també. Persones que són usuàries de la llengua, però que han configurat el seu ús en un procés individual que és diferent per a cadascú: família, amics, formació, edat, etc. És a dir, que açò no va de veritats absolutes, sinó més aïna* d’apreciacions relatives.

Sempre m’ha fet gràcia que quan parlem de forma espontània, col·loquialment, usem paraules correctíssimes des de tots els punts de vista, però que en les derivades, tendim a utilitzar una forma castellanitzada. Si diem clau, al penjoll de les claus hauríem de dir-li "clauer". I sí, molts de vosltres li direu clauer... però penseu si és que ho heu aprés a l’escola. Tinc la perceció que de forma generalitzada, la gent continua dient-li "llavero". Una cosa semblant passa amb la paraula cendra. Al recipient que usem per deixar caure les cendres li diem "senisero" i no cendrer. Per afegir-ne una més: diem de forma habitual la paraula fuster (encara que cada dia és més freqüent sentir "carpinter"). Fuster ve de fusta, però resulta que de forma sistemàtica usem "madera".

Insistisc, tot açò ho visc des de la curisitat més absoluta. Hi ha un segon nivell de paraules que encara em fa més gràcia. Són totes aquelles que estan completament erradicades del parlar col·loquial de moltes persones i substituïdes pel seu equivalent en castellà, però que estan fossilitzades en expressions que, segurament, només coneixen ja els vostres iaios i iaies. Ací teniu una mostreta. Podeu jugar a sumar totes aquelles de la vostra pròpia collita.

En la primera fila, la paraula d’origen castellà que usem habitualment. Enmig, la que s’entén que és "correcta" per la normativa. I en la tercera fila l’expressió alcoiana fòssil on encara està present la paraula correcta:

Añadir – Afegir – ‘Fer-li un afegitó a la roba’ (és cosir-li un ‘pedaç’, o afegir-li alguna extensió).
Pico – Bec – ‘Un plat o un got desbecats’ (significa que se’ls ha trencat un trosset de la vora).
Cola – Cua – ‘És un pardal descuat’ (que és com que no té trellat o es comporta irracionalment).
Dado – Dau – ‘Un dibuix dauat’ (és a dir, en forma de dau o quadrat, no de ‘dado’).
Masticar – Mastegar – ‘Té un mastegó en la boca’ (en castellà diem ‘se le ha hecho bola’).
Menguar – Minvar – ‘Un minvat en un vestit’ (és fer-li una reducció, o entrar-li una vora).
Pato – Ànec – ‘Nadar com un aneguet’ (no com un ‘patet’).
Pavo – Titot – ‘Estar tes com un titot’ (que no ‘tieso como un pavo’).
Rechazar – Rebutjar – ‘Els rebutjos’ (que són les restes de fil, o també del menjar).
(...).

Com dic, ací podeu afegir les que reconeixeu vosaltres. Un altre dia, n’escriuré un de paraules i expressions fòssils que a mi em pareixen realment espctaculars :)

Germán Llorca-Abad

 

 

* Que és una expressió ben alcoiana, a punt de desaparéixer i que en l’ús que li donem equival al "més aviat" que s’usa a Catalunya, o a un neutre "més bé".