El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Georgina Sebastiá, ciutadana d'Alcoi

Georgina Sebastiá

Un clam d'auxili per aquells que no tenen veu i han sigut oblidats

Primer van ser les fàbriques, després les vivendes i ara és el cementeri. De manera progressiva s'assisteix al deteriorament i desaparició del patrimoni històric alcoià. I amb això no sols a les senyes d'identitat de la ciutat sinó a les seues potencialitats turístiques.

L'any 2012 es va aconseguir que el cementeri de Sant Antoni Abat d'Alcoi (Alacant) formara part de la Ruta Europea de Cementeris Significatius. Des d'aleshores se'ns ha omplit la boca d'orgull presentant-ho en fires turístiques i s'ha aconseguit “impulsar” el "camposanto" amb diferents recursos digitals, fulls de mà, senyalització del recinte i amb visites guiades.

Tot i això, de què serveixen aquestes mesures si quan acudeixes al lloc l'únic que s'aprecia són monuments mal conservats, a vegades derruïts i perillosament disposats per la seua visita.

Des de la data del seu reconeixement, no s'ha vist que s'hagen pres mesures per a la seua preservació i progressivament assistim a la seua deterioració i desaparició.

Es tracta d'un cementeri municipal i encara que les famílies poden ser propietàries dels monuments funeraris, l'ajuntament disposa de capacitat jurídica per a intervindre com així ha actuat per a la conservació d'alguns edificis de la ciutat.

Algunes de les tombes registren tal deteriorament que fins i tot poden caure sobre els visitants. I aquesta degradació no és només imputable als elements meteorològics, al pas del temps, als seus propietaris, sinó també al mateix ajuntament que permet que la vegetació i l'arbreda destruïsca elements arquitectònics d'aquests majestuosos monuments.

Perquè no siga una mera opinió comentarem una sèrie de fotografies.

En aquesta primera fotografia observem la tomba derruïda, amb una creu pel sòl i un àngel trencat per la meitat. Òbviament la causa de la destrossa es desconeix, però és evident la deterioració en el qual es troba.


 

 

En aquesta altra imatge es combina l'acció meteorològica, la degradació dels materials amb el descuit en el manteniment dels xiprers, que amb les seues branques colpegen els elements arquitectònics del monument. 

 

En el detall s'observa l'agulla caiguda de la façana principal.

 


I amb una atenta observació, es pot apreciar que no són casos excepcionals i que moltes d'aquestes construccions  de finals del segle XIX necessiten una urgent intervenció per a la seua conservació.