El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Francesc Jover,

Francesc Jover

Un esdeveniment sense repercussió mediàtica

El passat 25, 26 i 27 d'octubre es va celebrar a Morella un congres internacional amb motiu del 40 aniversari de l’Estatut de Morella i del procés au…


El passat 25, 26 i 27 d'octubre es va celebrar a Morella un congres internacional amb motiu del 40 aniversari de l’Estatut de Morella i del procés autonòmic valencià. Una efemèride que ha passat sense pena ni glòria per la nul·la repercussió mediàtica que ha hagut als mitjans valencians, no solament pels personatges que han intervingut, sinó per la commemoració que suposa a l'historia del País Valencià. A traves de ponències, taules rodones i debats, hi hagueren diferents aportacions sobre la confecció d’estatut per la recuperació de la Generalitat Valenciana. El congres estava enfocat des de una perspectiva europea, rigorosament històrica i sense cap referència explicita a bons i dolents. Ho confirmaren diferents investigadors i especialistes en processos autonomistes i independentistes europeus des de diferents sensibilitats i diversos punts de vista. Un dels objectius del Congrés era mostrar la pluralitat d’opcions que van haver-hi en el procés, així com mostrar les frustracions que quedaren fora.

Per simple higiene de gestió democràtica, les entitats en general havien de fer de tant en tant un anàlisi del seu recorregut per detectar possibles errors o encerts comesos per corregir-los o celebrar-los. Especialment en el cas de l'Administració i institucions públiques, aquest anàlisi havia de fe-se sovint. Després dels quaranta anys que han passat des que s’inicià el procés autonòmic amb el vistiplau del 99% d’ajuntaments; de quatre dècades amb situacions més o menys opaques; de les vacil·lacions d’identitat que han hagut; de la possible feblesa en decisions, tant de gestió administrativa com política; etc; crec que ha estat molt oportú, ara i ací, fer una crítica i autocrítica de tot allò que s’ha fet o s’ha quedat per fer. Dissortadament estem acostumats a veure com els  polítics ens mostren a tothora els encerts que han fet i mai els errors. No solament això que, a més a més, moltes voltes volen fer-nos creure que els errors han sigut encerts. Quan algú vol vendre-nos gat per llebre no és altra cosa que -en els millors dels casos- no s’ha fet una adequada i honesta crítica i autocrítica.

Al meu entendre això ha volgut ser el Congres: un anàlisi autocrític a tot el procés autonòmic, dels errors i dels encerts, dels entrebancs i pressions que hi havien pels diferents ritmes en assolir la màxima autonomia. Foren els mateixos protagonistes els que han parlat de les vacil·lacions inicials pel nivell autonòmic que es volia arribar: la via 143 o el 151. Sembla que no fou fàcil per aquells que optaren pel més alt nivell, i d’això donaren testimoni  ponents com Vicent Franch, Lluís Aguiló, Josep Guia, etc.

Rafael Roca, Pilar Hernando i Ramon Aznar, prestigiosos professors/res de la Universitat de València, des del camp de la investigació o el polític, parlaren del clima valencianista i de com anaren confeccionant-se els diferents avantprojectes d’estatut.

Quant a les particularitats d’alguns pobles en el conjunt del continent europeu, donaren la seva opinió referent a la personalitat nacional altres ponents. En aquest cas foren especialistes de pobles com: el català, Bretanya, País de Gales, la Vall de Aosta o de Friül; els quals anaren a càrrec d’Aureli Argemí, Yann Choucq, Net Thomas, Guido Corliono o Gugliemo Cevolin respectivament. Tots membres acreditats en drets humans o reputats professors universitaris als seus respectius pobles que coincidiren en aspectes jacobins paral·lels que han hagut  d’afrontar.

Hi hagueren altres ponències de professors com la de Ferran Archiles, José Miguel Santacreu, Ximo Garcia Roca i els professors i exconsellers Joan Romero i Ximo Azagra, a més de molts altres que es faria llarg nombrar perquè foren més de 40. Tots analitzaren el procés de manera exhaustiva des de diferents sensibilitats. Finalitzà el congrés amb una ponència del professor i escriptor José Luis Villacañas.
Va presidir el Congres l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i va ser  obert per Enric Morera, president de les Corts Valencianes. Havia d’haver sigut clos pel molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, tot i que finalment va excusar la seva presencia. Pense que moltes vegades els polítics no saben aprofitar l’aparador que se’ls oferix.

La celebració del Congres fou una idea d’Alfons Llorenç Gadea, que també es va encarregar de connectar en tots els participants a més d’assegurar el patrocini de l'Administració i diferents entitats per cobrir les despeses. Alfons Llorenç, no se si és «un hombre de trato suave, sin aristas» com diu el professor Villacañas, però si se que domina aquests esdeveniments  perfectament i sap quins botons prémer per aconseguir-ho. Això mateix ho feren constar la majoria dels ponents.

Potser va faltar l’aportació d’alguna veu que representara diferents sectors esquerrans molt fraccionats que hi havia aleshores. Tanmateix, tant de bo es reuniren periòdicament intel·lectuals, politòlegs i especialistes en historiografia i sociologia, per fer una assenyat anàlisi com el que s’ha fet del procés autonòmic. A més a més, hauria de deixar-ho obert per altres temes com Educació, Sanitat, etc. Pense que és la pròpia classe governant la que més interessada havia d’estar en aquest anàlisi per tal d’agafar idees i no perdre el nord.